Junts s'alia amb Vox i PP per tombar l'impost a les energètiques

El Ple del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous per majoria absoluta la derogació de l'article legal en què es basa el gravamen temporal a les empreses energètiques que es prorroga des del 2023.

Es tracta d'una esmena a la reforma fiscal que el PP va introduir al Senat amb la majoria absoluta i que ara s'ha ratificat al Congrés amb suport de Junts i del PNB, que ja no volen prorrogar el gravamen.

En concret, la mesura estableix la derogació de l'article que regula la taxa a la llei per la qual es van crear els gravàmens temporals energètic i d'entitats de crèdit i establiments financers i de crèdit i per la qual es crea l'impost temporal de solidaritat grans fortunes.

Tant el portaveu del PNB, Aitor Esteban, com la portaveu de Junts , Miriam Nogueras, han confirmat als passadissos del Congrés que les seves formacions no recolzen aquesta figura del gravamen perquè pot posar en risc inversions en la indústria energètica i, en el cas de els bascos, perquè la configuració actual de prestació de caràcter no tributari impedeix a les hisendes forals recaptar-la.

La derogació impediria complir el seu compromís amb ERC, Bildu i BNG de prorrogar el gravamen, però el Govern pensa aprofitar el Consell de Ministres de dilluns que ve, l'últim de l'any, per aprovar el decret llei promès per tal que entri en vigor abans que la reforma votada aquest dijous es publiqui al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entri en vigor la supressió de la base legal.

L'escenari ja estava previst

A les negociacions del Ministeri d'Hisenda amb ERC, Bildu i BNG ja estava previst l'escenari de PNB i Junts poguessin aliar-se amb PP i Vox per derogar el gravamen energètic i intentar dificultar-ne així la pròrroga, segons sosté els independentistes.

"Era una cosa que teníem al cap, sabíem que podia passar", ha comentat el portaveu econòmic d'EH Bildu, Oskar Matute. En aquest context, el Govern va pactar amb les tres formacions aprovar el decret de pròrroga a l'últim Consell de Ministres de l'any, que serà dilluns, perquè entri en vigor abans de la derogació.

Per part seva, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha asseverat que aquest decret s'aprovarà per donar compliment a l'acord amb els seus socis. "Ho portarem, ho aprovarem", ha dit als passadissos del Congrés.

Es convalidarà?

Amb tot decret llei, la pròrorga del gravamen de les energètiques haurà de sotmetre's al Ple del Congrés en el termini de 30 dies per a la seva convalidació i derogació, i aquí és on el Govern no té garantits els seus suports atesa la negativa de PNB i Junts .

Per això, Hisenda pensa oferir que el decret es tramiti després com a projecte de llei per transformar el gravamen en un impost permanent i així convèncer Podem, que rebutja la temporalitat, i el PNB, que a l'impost no s'oposa perquè la seva gestió correspondria a les hisendes forals basques i navarresa.