Els deures al darrer Consell de Ministres: pressupostos i impost a les energètiques sobre la taula

El Govern celebra aquest dilluns 23 de desembre el darrer Consell de Ministres del 2024, centrat en la pròrroga de mesures econòmiques clau i l'extensió dels Pressupostos Generals de l'Estat del 2023 a partir del proper 1 de gener.

Tot i que l'ocupació i l'activitat econòmica han mostrat solidesa aquest any (amb més de 21,3 milions de cotitzants i un creixement trimestral del PIB del 0,8%, el doble que la mitjana de l'Eurozona), les llars vulnerables es continuen enfrontant a les seqüeles de la crisi inflacionària.

Per mitigar aquest impacte, l'Executiu ha decidit prorrogar diverses mesures de l'escut social. Entre elles, les bonificacions al transport públic, que inclouen la gratuïtat dels abonaments de Renfe per a Rodalies, Rodalies i Mitja Distància fins al juny del 2025, així com la prohibició de desnonaments i el tall de subministraments bàsics per a famílies vulnerables.

A més, l'IVA reduït en productes bàsics, vigent des del gener del 2023, serà revisat: aliments essencials tornaran a estar gravats al 4%, mentre que la pasta i els olis de llavor tornaran al 10%.

Gravamen a grans energètiques i desafiaments legislatius

Un dels punts més conflictius del Consell serà la reintroducció del gravamen a les grans energètiques, una mesura acordada amb ERC, Bildu i BNG en el marc de la reforma fiscal exigida per Brussel·les. Tot i que va ser aprovat prèviament, la recent derogació del gravamen per l'oposició del PP, Junts, PNB i Vox obliga l'Executiu a tornar a plantejar-ho mitjançant un Reial decret llei. Sense el suport de Junts i el PNB, l'aprovació al Congrés sembla incerta.

El gravamen és fonamental per complir els compromisos europeus i assegurar el cinquè pagament dels fons de recuperació, sol·licitat divendres passat.

Pròrroga de pressupostos i full de ruta fiscal

El Govern també abordarà la segona pròrroga consecutiva dels Pressupostos Generals de l'Estat, la cinquena des de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència el 2018. Aquest Reial decret ajustarà elements tècnics i polítics dels comptes actuals per mantenir l'operativitat de l'administració pública a 2024.

Pendent de debat al Congrés hi ha el camí d'estabilitat fiscal i de deute públic, essencial per elaborar els comptes de l'any que ve. El rebuig de Junts el juliol passat va frustrar l'intent inicial d'aprovació, però és crucial complir les noves regles fiscals europees i remetre l'esborrany pressupostari a la Comissió Europea com més aviat millor.

Amb aquest Consell de Ministres, el Govern busca garantir la continuïtat de polítiques clau en un context econòmic desafiador, mentre enfronta reptes legislatius i fiscals importants.