El PP ja presumeix que tombarà Sánchez als tribunals: l'ofensiva judicial contra el Govern central

A l'actual clima de polarització política a Espanya, el Partit Popular (PP) ha intensificat la seva pressió sobre el Govern de Pedro Sánchez mitjançant diverses accions judicials. Des d'investigacions que afecten familiars del president fins al seguiment de causes vinculades a membres de l'Executiu, aquesta estratègia ha generat un debat sobre el seu impacte a l'estabilitat democràtica i, en particular, a la confiança en el poder judicial.

Un 2024 marcat per la confrontació judicial

El portaveu del PP al Congrés, Miguel Tellado, va tancar l'any 2024 amb declaracions que apunten un 2025 ple de reptes judicials per al Govern central. En una roda de premsa aquest dilluns, Tellado, com si tingués informació privilegiada, va anticipar "més causes judicials" que podrien implicar l'entorn de Sánchez, assenyalant que aquestes accions busquen aclarir possibles irregularitats. Actualment hi ha almenys quatre casos judicials oberts que afecten persones vinculades a l'Executiu ia l'entorn familiar del president.

Un dels casos més mediàtics és el que involucra Begoña Gómez, esposa de Sánchez, que està sent investigada per presumpte tràfic d'influències i altres irregularitats relacionades amb negocis. Sectors del PSOE han manifestat preocupació pel que consideren un excés a la instrucció judicial, mentre que el PP defensa la importància que s'investiguin totes les denúncies, en nom de la transparència.

Recentment, aquest cas ha fet un gir inesperat amb la polèmica actuació del jutge encarregat de la instrucció, Juan Carlos Peinado. Segons fonts judicials, el jutge hauria canviat parts clau de la declaració d'un testimoni, alterant el sentit de les paraules. Aquest fet, denunciat públicament per l'equip legal de Gómez, ha provocat una tempesta mediàtica i política, posant en dubte la imparcialitat del procés. Des del PSOE, alguns han assenyalat aquesta actuació com un exemple del que consideren una "caça de bruixes" judicial, mentre que el PP ha evitat pronunciar-se sobre la controvèrsia, insistint en la necessitat d'esclarir els fets.

El cas Koldo i el seu impacte polític

Un altre assumpte controvertit és el conegut "cas Koldo", en què l'exministre de Transports, José Luis Ábalos, ha estat acusat de presumptes comissions il·legals durant la pandèmia. Tot i que el PSOE va decidir desvincular-se d'Ábalos per evitar més desgast polític, el PP ha subratllat la necessitat d'aclarir els fets i ha fet servir aquest cas com a exemple del que descriuen com "una gestió qüestionable" a l'Executiu.

Tot i això, aquestes accions no estan exemptes de crítica. Sectors jurídics i analistes polítics han advertit que una possible percepció d'instrumentalització dels tribunals podria comprometre la confiança ciutadana al poder judicial. Les institucions judicials, que han de ser vistes com a àrbitres imparcials, corren el risc de ser associades amb disputes partidistes, cosa que podria erosionar-ne la legitimitat a llarg termini.

Judicialització de la política: entre la crítica i el debat

L'estratègia del PP de recórrer freqüentment als tribunals ha generat opinions dividides. Mentre alguns defensen que aquestes accions són un exercici legítim d'oposició per fiscalitzar el Govern central, altres alerten dels perills d'abusar d'aquest mecanisme. no només podria desviar l'atenció dels problemes legislatius al Congrés, sinó que també podria alimentar la percepció que els tribunals estan sent utilitzats com una extensió de les estratègies polítiques.

Aquest fenomen planteja preguntes més àmplies sobre els límits ètics de l'oposició política. Si bé la fiscalització del Govern central és essencial en una democràcia, l'ús intensiu d'eines judicials es pot percebre com una forma d'obstruccionisme que debilita el sistema democràtic en lloc d'enfortir-lo.

La desinformació com a factor afegit

Un altre punt que ha alimentat la polèmica és utilitzar informacions no verificades o errònies en el context d'aquestes acusacions. Per exemple, la denúncia contra David Sánchez, germà del president, va resultar basar-se en dades financeres que posteriorment van ser desmentides pel BBVA. Tot i que el PP no va liderar directament aquesta acusació, l'episodi reflecteix la complexitat de separar les estratègies polítiques de les dinàmiques mediàtiques en aquests casos.

La difusió d'informació errònia o tergiversada en processos judicials no només afecta l'acusat, sinó que també pot minar la confiança en les institucions implicades, incloent-hi els jutges i els fiscals responsables dels casos.

Cap on es dirigeix aquesta estratègia?

Amb vista al 2025, l'ofensiva judicial del PP planteja interrogants sobre la seva eficàcia a llarg termini. D'una banda, el partit reforça la narrativa d'oposició ferma i transparent; de l'altra, enfronta el risc d'alienar sectors moderats de l'electorat que podrien percebre aquestes tàctiques com a excessivament confrontatives. A més, una pèrdua de confiança en el poder judicial, percebut com a neutral i separat dels conflictes partidistes, podria tenir conseqüències profundes per al sistema democràtic.