Els casos 'Begoña Gómez' i 'Koldo' obren un debat: És necessària l'acusació popular?

Casos com els anomenats 'Begoña Gómez' i 'Koldo', que han marcat l'actualitat política el 2024 i s'espera que segueixin fent-ho el 2025, han reobert el debat sobre la figura de l'acusació popular. Ideada perquè els ciutadans puguin participar a l'administració de justícia, els seus partidaris la descriuen com una eina fonamental en la lluita contra la corrupció, mentre que els més escèptics adverteixen de la seva utilització per a "fins espuris".

L'acusació popular està consagrada a l'article 125 de la Constitució i regulada a la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim) de manera que "tots els ciutadans espanyols podran exercitar-la" però amb els límits establerts legalment, que la permeten en tots els delictes perseguibles de ofici i l'exclouen dels anomenats 'delictes privats', de les comeses per menors i dels procediments militars.

La doctrina i la jurisprudència l'han configurat com una llera per a la participació ciutadana en les causes penals en defensa de l'"interès general", entès com "l'aclariment del que ha passat i la imposició, si escau, als possibles responsables de les penes i reparacions civils que poguessin correspondre", segons ha recordat el Tribunal Suprem (TS) en una recent interlocutòria firmada per l'instructor del 'cas Koldo', el magistrat Leopoldo Puente.

Se situa així com una tercera via, desvinculada de la Fiscalia --a qui competeix "promoure l'acció de la Justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic"-- i de l'acusació particular -- la que correspon a les víctimes del delicte- que a la pràctica han exercit persones físiques i jurídiques de diferent naturalesa --administracions, partits, associacions, etc-- per personar-se, principalment, en casos de corrupció.

Recentment, ha cobrat protagonisme en estar a l'origen del 'cas Begoña Gómez', on el titular del Jutjat d'Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, investiga la dona del president del Govern, Pedro Sánchez, per presumptes delictes de trànsit d'influències, corrupció als negocis, apropiació indeguda i intrusisme professional. Cal recordar que la causa va arrencar per una denúncia de Manos Limpias que recollia informacions periodístiques i, posteriorment, es van sumar les acusacions populars de Vox, Fes-te Sentir, Iustitia Europa i el Moviment per a la Regeneració Política d'Espanya.

Les acusacions populars també han estat claus en el 'cas Koldo'. El PP va denunciar davant la Fiscalia un enfilall de contractes públics per a la compra de material sanitari en plena pandèmia que incloïen els adjudicats a Solucions de Gestió pel Ministeri de Transports, epicentre de les actuals indagacions. El Ministeri Fiscal va iniciar una investigació que va saltar a l'Audiència Nacional (AN) i per això al TS, on la causa es va reobrir partint d'una denúncia presentada el 2021 per un advocat, Ramiro Grau. Des que va aterrar a la seu judicial ha comptat amb l'impuls de les acusacions populars de PP, Vox, Mans Netes, Iustitia Europa, Liberum, Fes-te Sentir i l'Associació d'Advocats Demòcrates per Europa (ADADE).

A això se suma la causa on el TS investiga el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per les presumptes filtracions contra Alberto González Amador, el nuvi de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Tot i que va ser el mateix perjudicat qui va portar l'assumpte als tribunals, després es van incorporar les acusacions populars de l'Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Madrid (ICAM), la Fundació Fòrum Llibertat i Alternativa i Mans Netes.

Respecte a l'APIF, el magistrat instructor Ángel Hurtado va destacar la tasca d'aquesta acusació popular "no només amb vista a l'esclariment dels fets, sinó en defensa de la professionalitat i prestigi" de la Fiscalia, en considerar que "està en dubte " tant pels fets investigats com per "la posició que ha mostrat" la fiscal del cas, María Ángeles Sánchez Conde --'número dos' de García Ortiz--, que "ha arribat a demanar l'arxiu" en "cinc ocasions".

Símptoma del debat subjacent són, precisament, les resolucions contradictòries adoptades pels instructors al TS del 'cas Koldo' i de la causa contra García Ortiz. Mentre que Hurtado va decidir mantenir separades les quatre acusacions populars, Puente va optar per unificar-les atorgant la direcció lletrada de les set al PP per ser la primera a quedar personada.

En el balanç del 2024, el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va avançar que el Govern analitzarà la figura d'acusació popular en creure que s'està "pervertint" el seu "esperit" per "organitzacions ultradretanes, a les que no els importa res perseguir el delicte i aclarir els fets”, sinó “perseguir persones progressistes”.

Risc de recerca prospectiva

Durant l'acte d'obertura del curs judicial, el fiscal general també va fer una crida a reflexionar sobre l'acció popular, indicant que la seva universalització ha propiciat que "qualsevol interès aliè a la fi mateix del procés" tingui accés "sense cap filtre", cosa que "augmenta risc d'investigacions prospectives".

Fonts jurídiques recorden que, més enllà de la conjuntura actual, el debat sobre l'acció popular no és nou. A l'AN, on s'investiguen les causes de més entitat, les fonts consultades posen en valor el paper de les acusacions populars en els casos de corrupció --encara que no només, ja que la reactivació del 'cas Miguel Ángel Blanco' també va córrer a càrrec de l'acció popular--, si bé alerten que els últims anys han detectat "fins espuris".

Sobre la taula, l'avantprojecte de la nova LECrim aprovat el 2020 pel Govern i l''iter' parlamentari del qual s'ha rebutjat una vegada que el CGPJ ha emès informe. L'esborrany veta l'exercici de l'acció popular a les persones jurídiques públiques --com a Govern, Corts Generals o Defensor del Poble--, partits i sindicats, "enfront de l'ús distorsionat que se n'ha fet".

Des de l'altra banda, Luis Pardo, president i advocat d'Iustitia Europa, es mostra "totalment en contra d'aquesta reforma" perquè "l'únic que portarà és més impunitat per al govern de torn". En declaracions a Europa Press, explica que l'acusació popular "ha estat la que ha denunciat principalment les causes de corrupció", i per això resulta "imprescindible" davant del que percep com "una Fiscalia polititzada". "Hem de despartiditzar les institucions (...) i, fins que això no passi, l'acusació popular juga un paper fonamental en defensa de l'Estat de Dret", afirma.

L'advocat penalista José María de Pablo coincideix que "en aquells casos en què la politització de la Fiscalia faci que el fiscal no faci res, és l'única manera de perseguir aquests delictes". Tot i això, sí que observa un "abús" d'aquesta figura i planteja dues mesures correctives: prohibir-la als partits, "que habitualment la usen per desgastar el rival i obtenir informació reservada"; i que hi hagi una "condemna automàtica" a pagar costes i indemnització "quan la persona que s'hagi acusat resulti absolta" o s'arxivi el cas.

Una altra advocada penalista opina que, tot i que "és cert de vegades les acusacions populars fan barbaritats que haurien de comportar com a mínim una rapapols", també afavoreixen l'acció de la Justícia. En concret, destaca el seu rol a les macrocauses, on "tots els ulls són pocs". Així, s'oposa a "limitar un dret reconegut a la Constitució" i sosté que "la càrrega dels possibles excessos ha de recaure sobre el jutge, que és qui ha de dirigir la investigació".