PSOE proposa limitar l'acusació popular i frenar l'"ús abusiu" de la justícia a la ultradreta

El grup parlamentari socialista ha registrat aquest divendres al Congrés dels Diputats una proposició de llei orgànica (PLO) que busca combatre l'ús abusiu de la justícia com a eina d'assetjament polític. La iniciativa té com a objectiu reformar la figura de l'acusació popular, un mecanisme que, segons el PSOE, està sent utilitzat per sectors d'ultradreta com Manos Limpias, Fes-te Sentir, Vox o Iustitia Europa per atacar polítics progressistes, artistes, activistes i altres col·lectius.

El portaveu socialista, Patxi López , va explicar que la PLO, titulada "Llei de garantia i protecció dels drets fonamentals davant l'assetjament derivat d'accions judicials abusives", pretén limitar les querelles que no tenen proves sòlides i aquelles basades exclusivament en informacions periodístiques. Segons López, "aquests grups busquen perseguir i difamar els que no combreguen amb els seus plantejaments ideològics".

Canvis clau de la reforma

La proposició legislativa aborda diversos aspectes que redefinirien l'ús de l'acusació popular a Espanya:

Limitació de l'acusació popular

• Només la poden exercir persones físiques amb un interès legítim en el cas.
• Se'n restringeix la participació a la formulació de querelles inicials i al judici oral, deixant la instrucció en mans de la Fiscalia i els afectats directes.
• Els partits polítics, associacions i fundacions vinculades a ells quedarien exclosos per “coherència institucional” per evitar la instrumentalització política dels tribunals.

Prohibició de querelles basades només en retallades de premsa

• No s'admetran denúncies judicials que no tinguin proves addicionals a informacions periodístiques. Segons el PSOE, aquestes pràctiques només busquen crear repercussió mediàtica i desprestigiar els acusats.

Eliminació del delicte d'ofenses religioses

• Es derogarà l'article 525 del Codi Penal, que tipifica com a delicte les ofenses contra els sentiments religiosos. El PSOE argumenta que aquest delicte és utilitzat per grups ultres per perseguir artistes i activistes sense fonament real, i que els seus objectius ja estan coberts pels delictes d'odi.

Abstenció i recusació de jutges per declaracions públiques

• S'ampliaran les causes per apartar jutges que s'hagin pronunciat públicament sobre partits polítics, sindicats o altres entitats. L'objectiu és garantir la imparcialitat judicial.

Aplicació retroactiva i control de filtracions mediàtiques

Una de les disposicions més controvertides és la transitorietat de la llei, que permetria aplicar-la a casos ja en curs. A més, la reforma busca posar fi a les filtracions de sumaris judicials per part de les acusacions populars, que, segons el PSOE, “tenen objectius polítics”. Aquestes filtracions solen generar un dany reputacional irreversible per als afectats, adverteix la proposta.

Context polític i reaccions

El PSOE presenta aquesta reforma després de la proliferació de denúncies contra dirigents socialistes i l'entorn del president Pedro Sánchez. Entre els afectats hi ha la seva dona, Begoña Gómez, i el seu germà, David Sánchez, que enfronten querelles per suposades irregularitats basades en retallades de premsa.

La proposta ha generat una forta reacció a l'oposició. El secretari general del PP de Madrid, Alfonso Serrano , va qualificar la iniciativa com un atac a la independència judicial i va assegurar que busca protegir el Govern de ser investigat per corrupció. "No hi ha millor homenatge al franquisme", va assenyalar Serrano, en al·lusió a les restriccions que la llei imposaria a la llibertat judicial.

A més, el dirigent popular va acusar l'Executiu de Sánchez d'"atacar sistemàticament la Comunitat de Madrid i la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso", mentre promou polítiques que va qualificar d'"autoritarisme disfressat".

Per part seva, el PSOE sosté que la reforma respon a una petició històrica del Tribunal Suprem, que ha insistit en la necessitat de regular l'acusació popular per evitar-ne l'ús abusiu i la judicialització de la política.

Una reforma emmarcada en una nova llei d'enjudiciament criminal

El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños , ja havia avançat que el Govern planeja aprovar aquest any una nova Llei d'Enjudiciament Criminal (Lecrim) per substituir l'actual, vigent des del 1882. La nova norma atorgarà a la Fiscalia control de la instrucció penal i limitarà encara més el paper de les acusacions populars.

Segons López, “la judicialització de la política corre el risc de desembocar en una politització de la justícia”. Per això, el PSOE busca garantir la neutralitat judicial i protegir els drets fonamentals dels ciutadans davant d'estratègies que qualifica de “lesives i abusives”.