El TC aparta un magistrat del bloc conservador i facilita l'aplicació de l'amnistia

El Tribunal Constitucional (TC) ha atès la petició de la Fiscalia i ha acordat apartar el magistrat del bloc conservador José María Macías de les deliberacions sobre la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem (TS) contra la llei de l'amnistia pel seu "participació directa o indirecta" en dos informes del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) sobre la norma impugnada quan era vocal.

La majoria del Ple ha estimat --per 6 vots a favor i 4 en contra-- l'incident de recusació que va signar el mateix fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz. El tribunal ha conclòs que Macías, com a vocal de CGPJ, va poder "tenir coneixement de l'objecte del litigi i formar criteri en detriment de la deguda imparcialitat", qüestions que són causa de recusació a la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Segons ha informat el tribunal, els magistrats de l'ala conservadora Ricardo Enríquez, Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa han anunciat que presentaran un vot particular per deixar constància de la discrepància.

La Fiscalia va demanar apartar Macías al considerar que quan era vocal del CGPJ es va pronunciar fins a dues vegades en textos amb "valor institucional" sobre la llei d'amnistia, cosa que el contaminaria per participar ara en les deliberacions del TC sobre la norma jurídica.

En concret, el Ministeri Públic feia referència a l'acord de Ple de 6 de novembre del 2023, pel qual es va aprovar la declaració institucional del CGPJ davant l'anunci, pel president del Govern, que s'havia aconseguit un pacte polític per a la presentació d'una proposició de llei orgànica d'Amnistia; ia l'acord de Ple de 21 de març del 2024, pel qual es va aprovar l'informe del CGPJ sobre la Proposició de Llei Orgànica d'Amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya, emès a petició de la Mesa del Senat.

Aprecia una "presa de posició jurídica"

El Constitucional coincideix amb el criteri de la Fiscalia i opta per apartar el magistrat, basant-se en la ponència redactada per la magistrada progressista i vicepresidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán.

Recorda que un dels informes del CGPJ es va emetre a petició de la Mesa del Senat i es va incorporar al procés legislatiu de la proposició de Llei Orgànica d'Amnistia, servint de suport tècnic al veto, formulat per un grup parlamentari del Senat i aprovat per majoria de la Cambra Alta.

I apunta, a més, que hi ha identitat entre les qüestions plantejades pel Suprem i les analitzades per l'informe de legalitat en què va participar el magistrat recusat; que aquestes qüestions són objecte d'una detallada i profunda anàlisi jurídica constitucional a l'informe del CGPJ; i que hi ha una proximitat temporal clara entre l'emissió de l'informe i el plantejament dels dubtes de constitucionalitat pel Suprem (quatre mesos) i la presentació de l'escrit de recusació pel fiscal general (sis mesos).

Així doncs, el tribunal conclou que totes aquestes circumstàncies revelen objectivament una presa de posició jurídica prèvia sobre l'objecte del procés constitucional que, amb independència de quina sigui la seva orientació, justifica l'estimació dels motius de recusació proposats pel fiscal general de l'Estat .

El Constitucional incideix que la recusació ha estat presentada dins de termini, conforme amb la doctrina ja consolidada i reiterada en anteriors peticions de recusació dirigides davant del mateix magistrat

Fonts jurídiques consultades per Europa Press assenyalen que encara que la recusació es refereix únicament a la qüestió d'inconstitucionalitat del Suprem, la decisió adoptada s'estendrà a les altres impugnacions contra l'amnistia. Per això plantegen diverses vies; la més "fàcil" --expliquen-- seria que el mateix Macías s'abstingués, si bé s'estudien altres opcions com que s'apliqui directament a les altres qüestions i recursos d'inconstitucionalitat contra l'amnistia sense necessitat que hi hagi recusacions de part contra el magistrat conservador.

Macías veu soscavat el "pluralismempolític"

En donar el vistiplau l'incident de recusació de la Fiscalia, la majoria progressista desestima les al·legacions que va plantejar el mateix Macías. El magistrat assegurava que apartar-lo del debat de l'amnistia no només soscavaria el "principi de pluralisme polític" de la cort de garanties, sinó que donaria carta a "un acte de manipulació ideològica de la seva composició per al coneixement d'un cas concret".

A l'escrit d'al·legacions, al qual va tenir accés Europa Press, Macías sostenia que "el fonament real" de la recusació no radicava que hagués "expressat una opinió, sinó precisament a haver-la tingut" ia "presumir" que aquesta opinió es pogués "mantenir".

"Acceptar aquest plantejament incoherent suposarà senzillament demolir el principi de pluralisme polític que explica i justifica la composició i la forma de selecció dels membres d'aquest tribunal", assenyalava el magistrat.

Després de la decisió d'aquest dimecres, Macías passa a ser el segon magistrat apartat del debat de l'amnistia, ja que Juan Carlos Campo va decidir abstenir-se de les deliberacions perquè sent ministre de Justícia va dir que l'amnistia era "clarament inconstitucional" als informes a favor d'indultar els condemnats pel 'procés'.

El PP i les comunitats autònomes governades per aquesta formació van intentar apartar el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, i la magistrada progressista Laura Díez, però el Ple del tribunal va rebutjar les seves pretensions. La cort de garanties també va rebutjar --per extemporània-- la petició de l'Advocacia de l'Estat de deixar fora del debat Macías.