L'oferta de pujada del salari mínim del Ministeri de Treball no convenç els sindicats

El secretari d'Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha traslladat aquesta tarda als agents socials la proposta del Govern de pujar el salari mínim interprofessional (SMI) un 4,4% o el que és el mateix, 50 euros al mes, fins situar-lo en 1.184 euros per catorze pagues, amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any, encara que ha precisat que aquest plantejament és "flexible" fer possible l'acord.

"La nostra posició és flexible per assolir un acord. Crec que el Ministeri ha d'estar als paràmetres que ens indiquen els experts, que ens han dit quant és el 60% del salari mitjà, i per tant, òbviament, estem molt implicats amb allò que l'informe de tots aquests experts ens han dit. Però veurem com transcorre la negociació i sobretot veurem, una vegada que la posició dels sindicats ja és coneguda, quina és la posició de la patronal. I aleshores, en aquest entorn, intentarem arribar a un acord que esperem que sigui de totes les parts implicades”, ha manifestat Pérez Rey.

Després de la reunió amb els agents socials per abordar la pujada de l'SMI, el secretari d'Estat de Treball ha subratllat que la trobada ha transcorregut en "bon to" i ha emplaçat els agents socials a una nova reunió per al proper dia 22 a fi d'assolir "un acord definitiu".

El 'número dos' de Treball ha defensat que la proposta del Ministeri d'incrementar l'SMI del 2025 en un 4,4% té en compte tots els paràmetres establerts a l'Estatut dels Treballadors (productivitat, inflació, manteniment del poder adquisitiu, evolució econòmica i participació de les rendes del treball a la renda nacional), així com el compromís assumit per Espanya que aquesta renda mínima, que perceben al voltant de 2,5 milions de treballadors, es mantingui al 60% del salari mitjà.

"La proposta està en línia amb el que ens han dit els experts, és una proposta que compleix escrupolosament els paràmetres que, segons l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, serveixen per emprendre la pujada del salari mínim interprofessional", ha subratllat Pérez Rey, que ha afegit que 50 euros més al mes “és la frontera moltes vegades entre una millor alimentació o una pitjor alimentació, entre posar més o menys la calefacció i entre un benestar més gran o una major pobresa salarial".

Així mateix, i en relació a com hauria de tributar el salari mínim després de la pujada per a aquest any, Pérez Rey ha traslladat que la posició de Treball és que hauria de quedar exempt a l'IRPF.

"El Ministeri de Treball no és competent per establir la fiscalitat dels salaris, ni de cap altre fet imposable. Això és una competència exclusiva del Ministeri d'Hisenda. Jo sí que li puc traslladar quina és l'opinió que el Ministeri té. Nosaltres creiem que el salari mínim interprofessional ha de ser el lloc a partir d'on comença la fiscalitat. És a dir, entenem que igual que s'ha fet altres vegades el mínim exempt de l'IRPF evolucionar de la mateixa manera que evolucioni el salari mínim interprofessional", ha apuntat Pérez Rey.

Els sindicats demanen que pugi fins a 1.200 euros

Els sindicats, per part seva, han plantejat un increment de l'SMI per al 2025 d'entre el 5% i el 6%, per situar-lo "més o menys" en 1.200 euros mensuals, ja que entenen que la pujada del 4,4% proposada per Treball no situa l'SMI al 60% del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea.

El vicesecretari general de Política Sindical d'UGT, Fernando Luján, ha assegurat que pujar l'SMI a 1.200 euros permetria "garantir uns estàndards mínims de dignitat i de suficiència" al salari mínim.

De la mateixa manera, ha reiterat la necessitat de fer servir l'índex Eurostat per calcular la pujada de l'SMI, que dóna per a Espanya un salari mitjà per al 2024 de 33.853 euros, per la qual cosa encara no s'ha arribat a un salari mínim que representi el 60% del salari mitjà.

Per part seva, segons Pérez Rey, la CEOE no ha traslladat cap xifra durant la reunió, sinó que ha manifestat expressament que la seva assistència a la mateixa tenia per objectiu conèixer la proposta del Ministeri i de les organitzacions sindicals.

"La CEOE avaluarà la seva pròpia posició el proper dia 22, que és quan ens tornarem a reunir aquesta mateixa tarda per intentar ja assolir un acord definitiu", ha apuntat Pérez Rey.

Què passarà amb l'IRPF?

Respecte a l'excepció de tributar a l'IRPF aquesta nova alça de l'SMI, tant des de CCOO com des d'UGT han sol·licitat que "quedi clar" a la taula de negociació si es farà o no.

"És clar que nosaltres negociem amb el Ministeri de Treball, però el Ministeri de Treball negocia en nom del Govern i, per tant, hem de tenir la proposta del Govern a sobre de la taula en tots els seus aspectes", ha recalcat la secretària de Acció Sindical i Ocupació de CCOO, Mari Cruz Vicente.

Per part seva, Luján ha mantingut que des d'UGT no se sumaran a una pujada d'aquesta renda mínima si a l'alça no queda exempta de tributar a l'IRPF perquè és una qüestió de "justícia fiscal".

"Per nosaltres no és tant el problema de l'excepció fiscal, sinó que realment el 60% del salari mitjà es garanteixi i, per això, estem demanant allò que estem demanant, perquè és l'única manera de garantir que els treballadors tenen una pujada adequada i no tindran en el seu salari net un impacte si posteriorment tenen algun tipus de gravamen fiscal", ha indicat, per part seva, Vicente.

Del seu costat, fonts de CEOE han indicat a Europa Press després de la reunió, que analitzaran a nivell intern la proposta presentada pel Ministeri de Treball de cara a la reunió de la setmana que ve.