Aznar segueix encallat a la mateixa pantalla: l'expresident torna a carregar contra els pactes amb Bildu
En un acte d'homenatge a Gregorio Ordóñez, l'expresident carrega contra el Govern pels seus acords amb EH Bildu, mentre la banda terrorista ETA està dissolta des del 2018
José María Aznar ha tornat a estirar un dels seus temes recurrents en el discurs polític: els pactes del Govern amb EH Bildu. A l'acte commemoratiu del 30è aniversari de l'assassinat de Gregorio Ordóñez, celebrat aquest dimarts a la Reial Casa de Correus de Madrid, l'expresident del Govern va acusar l'Executiu de Pedro Sánchez de deslegitimar la memòria de les víctimes en negociar amb un partit que, segons ell, continua sent "la marca successora de Batasuna".
"Honrar Gregorio Ordóñez significa comprometre's amb una tasca inconclusa: deslegitimar les coartades pòstumes d'ETA i aturar la impunitat històrica a què aspiren els seus legataris", va afirmar Aznar en referència a Bildu, partit al qual també va assenyalar per no haver condemnat "ni un només dels 853 assassinats d'ETA".
L'expresident va reiterar la seva postura que durant el seu mandat es va apostar per una "derrota integral del terrorisme", alhora que va carregar contra les suposades concessions actuals del Govern. "No amnistiàvem ni indultàvem per la porta del darrere criminals contumaços, els perseguíem", va assegurar.
Un acte per al record, marcat per la crítica política
L'homenatge a Gregorio Ordóñez, organitzat per la Comunitat de Madrid, va incloure la projecció del documental Aquesta és una història real , que repassa la vida del regidor del PP assassinat per ETA el 1995. L'esdeveniment, presidit per Miguel Ángel García Martín, conseller de Presidència de la Comunitat de Madrid, va reunir figures polítiques com Aznar, la vídua d'Ordóñez, Ana Iríbar, i la directora de l'Observatori CEU Víctimes del Terrorisme, Maria San Gil.
Tot i l'enfocament commemoratiu de l'acte, el discurs d'Aznar va eclipsar part de l'homenatge en centrar-se novament en els acords amb EH Bildu. Aquesta formació, que va cessar qualsevol relació amb la violència després del final d'ETA el 2011 i la seva dissolució el 2018, ha estat votada democràticament per la ciutadania basca i ha expressat el seu pesar per les víctimes del terrorisme diverses vegades.
EH Bildu i el seu paper a la política actual
El discurs d'Aznar contrasta amb el context polític actual. EH Bildu, que el 2021 va demanar perdó públicament pel dolor causat a les víctimes d'ETA, és un partit legal i reconegut al sistema democràtic espanyol. Arnaldo Otegi, coordinador general de la formació, va afirmar llavors que "el patiment mai no s'hauria d'haver produït" i va reconèixer el dolor de les famílies afectades.
Tot i això, per a Aznar i altres sectors del PP, aquests gestos no són suficients, i continuen considerant inacceptable qualsevol acostament a la formació abertzale.
¿ Reconciliació o estancament?
Tot i els avenços en la convivència a Euskadi i la fi de la violència fa més d'una dècada, figures com Aznar mantenen un discurs ancorat en el passat, ressuscitant constantment l'ombra d'ETA a les seves crítiques polítiques. Pedro Sánchez defensa que els acords amb EH Bildu, com amb qualsevol altra força política, s'emmarquen dins del joc democràtic.
L?acte d?homenatge a Gregorio Ordóñez hauria d?haver estat un espai per al record i la reflexió, però es va convertir, una vegada més, en escenari de la guerra de discursos que marca la política espanyola. I encara que ETA ja és història, sembla que alguns no estan disposats a girar full.
Escriu el teu comentari