La fractura a Vox es fa més gran: Ortega Smith dona suport a part del discurs de García-Gallardo

La renúncia de Juan García-Gallardo als seus càrrecs regionals a Castella i Lleó, així com a les seves responsabilitats dins de Vox, ha obert una bretxa interna que el partit no ha aconseguit tancar del tot .

Tot i els intents per minimitzar l'impacte i desviar l'atenció cap a una oposició més agressiva contra el PP, les tensions persisteixen. El passat dimarts 4, Javier Ortega Smith, regidor de Madrid i diputat nacional, va sorprendre en avalar algunes de les crítiques de García-Gallardo, que havia expressat el seu malestar en una carta publicada en xarxes socials. Tot i que el to de la missiva va ser qualificat de "correcte" dins del partit, el seu contingut va ser contundent.

A la carta, García-Gallardo ha apuntat a la falta de "reciprocitat" a la "lleialtat" que havia mantingut amb la direcció nacional, així com a la restricció dels seus espais de participació dins del partit. Les seves paraules contrastaven amb l'estratègia de Vox de treure importància a la crisi, estratègia que va quedar en dubte amb les declaracions d'Ortega Smith. Durant un acte a Madrid, aquest va afirmar que part del que havia dit García-Gallardo era "veritat", mentre que altres qüestions no s'ajustaven tant a la realitat. Els seus comentaris, lluny d'apaivagar el debat, van avivar les especulacions sobre el descontentament intern amb la cúpula del partit i la manca de cohesió a l'organització.

La postura d'Ortega Smith resulta cridanera, atès el seu perfil crític dins de Vox el darrer any. Ha expressat obertament el seu desacord amb diverses decisions orgàniques i, tot i que el seu pes ha disminuït a l'estructura interna, continua sent una figura clau: va ser secretari general entre el 2016 i el 2022 i un dels fundadors del partit. De fet, el 2023 va arribar a considerar competir en primàries contra Santiago Abascal, encara que finalment va desistir en avaluar les seves poques possibilitats davant del lideratge consolidat del president del partit. Tot i la tensió, Abascal va optar per integrar-lo simbòlicament al Comitè Executiu Nacional (CEN) per evitar una ruptura més gran.

Aquesta crisi és només una de les moltes que han sacsejat Vox recentment. Al setembre, la destitució de Rocío Monasterio com a presidenta de l'organització a Madrid va generar un sisme intern, alertant Ortega Smith i el seu entorn a l'Ajuntament de la capital sobre la possibilitat de ser els propers a ser apartats. Segons fonts internes, la seva continuïtat dins del partit es deu en gran part a la relació personal amb Abascal, amb qui manté una amistat de llarga data.

Tot i això, dins del partit n'hi ha que justifiquen la seva marginació progressiva a causa del seu estil agressiu i, de vegades, la seva tendència a generar polèmiques innecessàries. El seu enfrontament amb la policia durant les protestes de Ferraz el 2023 i les seves crítiques després de les eleccions generals, en què Vox va perdre 19 escons, l'han situat en una posició delicada. A l'octubre d'aquell any, va denunciar que el partit no s'havia de "convertir en una agència de col·locació d'amics" ni "adormir-se als llorers" després de la pèrdua de suports.

De moment, a diferència de García-Gallardo, Ortega Smith no té cap intenció d'abandonar la política. El seu futur dins de Vox continua sent incert, però les seves declaracions han tornat a posar sobre la taula les fractures internes del partit, evidenciant que la crisi és lluny de resoldre's.