El Congrés rebutja millorar la protecció dels sanitaris davant les agressions

El Ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat aquest dimarts la presa en consideració de la proposició de llei presentada pel Partit Popular per comptar amb un marc regulador específic que protegeixi els professionals sanitaris i en reforci la seguretat davant d'agressions i situacions de violència.

El text de la iniciativa, que ha defensat la diputada popular Elvira Velasco, proposava regular les mesures mínimes i bàsiques que ha d'implantar l'ocupador, públic o privat, als centres de treball, a fi de "garantir la seguretat i salut del personal sanitari" i de "prevenir i evitar el risc de patir danys per actes de violència infligit per terceres persones".

A més, proposava implantar sistemes de videovigilància en passadissos, sales d'espera i d'admissió i dispositius d'alarma sonors a consultes, així com la inclusió en la història clínica del pacient dels "seus antecedents com a subjecte actiu de violència sanitària" i la creació d'un Registre Nacional d'actes de violència en l'àmbit sanitari per part del Ministeri de San.

Aquestes mesures van cercar posar fi a les situacions violentes que viu el personal sanitari i que, tal com ha recordat Velasco en la seva intervenció, van deixar el 2023 un total de 14.657 notificacions d'agressions; un 57% a Atenció Primària i un 43% en atenció hospitalària. "Dades que lamentablement respecte de l'informe del 2022 s'han incrementat", ha destacat la diputada.

"La realitat de les dades sobre les agressions als professionals del Sistema Nacional de Salut ens indica que s'incrementen any rere any i suposa un problema de gran rellevància que no només afecta la integritat física i benestar de la persona que exerceix la seva activitat professional a l'àmbit sanitari sinó que també provoca una disminució de la qualitat i la cohesió del sistema sanitari a Espanya", ha postil·lat Velasco.

Durant el torn de fixació de posicions, el parlamentari Alberto Catalán, d'Unió del Poble Navarro (UPN), ha apuntat a les mesures que s'han anat posant en marxa els últims anys per pal·liar la violència a l'àmbit sanitari i ha indicat que aquestes "no han estat suficients". Per això, ha instat a continuar actuant sobre això i ha mostrat el seu suport a la tramitació de la llei.

"Realment és important la sensibilització de la societat i la conscienciació dels professionals perquè denunciïn quan pateixin aquest tipus d'agressions. Però és fonamental, senyories, la implicació immediata, directa, de l' Administració a l'hora de protegir els professionals i també a l'hora d'establir les sancions administratives corresponents i fins i tot les denúncies als agressors. Molt és el que s'ha fet.

Alhora, des del BNG, Néstor Rego ha reiterat que les mesures incloses en la proposició de llei "són clarament parcials i insuficients", tot i que ha expressat el seu acord amb moltes. En aquesta línia, ha ressaltat que "el PP evita anar a les causes" de la violència i, per tant, no aporta solucions que vagin a l'arrel dels problemes.

"En definitiva, senyors del Partit Popular, menys demagògia i més assumir-ne les responsabilitats. La solució passa per més i millors polítiques socials d'habitatge, d'ocupació i més i millors serveis públics com la sanitat amb recursos, mitjans, personal, una sanitat pública, en definitiva, universal i de qualitat", ha indicat.

De la mateixa manera, la diputada Noemí Santana, de Podem, ha subratllat la necessitat de comprendre quines són les causes de la violència i ha insistit que aquestes resideixen en una sanitat pública "ferida", amb "urgències col·lapsades, personal mèdic i infermeres totalment esgotats i gent que literalment mor esperant per ser atès".

En aquest punt, ha responsabilitzat el Partit Popular i les seves "polítiques neoliberals" d'aquesta situació. "I tot això és conseqüència de la gestió del Partit Popular a les comunitats autònomes. Perquè sí, a la majoria de les comunitats autònomes governen vostès. Què ha passat? Doncs el que s'hauria d'haver invertit en la sanitat de tots, a la sanitat pública, s'ha desviat a la sanitat privada", ha denunciat.

Per la seva banda, Maribel Vaquero Montero, del PNB, ha recordat que aquesta proposició de llei ja va ser presentada el 2022 i que igual que en aquell moment el seu partit no la va recolzar, en aquesta ocasió tampoc no ho farien. Segons ha detallat, les dades fan èmfasi en les agressions que pateix el personal sanitari, però des del grup consideren que el text debatut "no ofereix cap tipus de protecció addicional" respecte a les mesures ja iniciades per diferents administracions.

El diputat d'EH Bildu Iñaki Ruiz de Pinedo ha justificat la negativa del seu partit al·ludint que la competència d'establir aquest tipus de mesures correspon a les comunitats autònomes. A més, ha destacat que "si analitzem quines propostes segueixen portant una vegada i una altra (en referència a la proposició ja debatuda el 2022), la intencionalitat no és eliminar, fins i tot ni reduir, és un intent d'utilitzar aquest problema com una pilota de ve i va sense buscar la manera de solucionar-ho".

A la reivindicació de les competències de les comunitats autònomes s'hi ha sumat el parlamentari Josep Maria Cervera, de Junts per Catalunya. "Volem recordar-los que la gestió del sistema sanitari és una competència transferida a les comunitats autònomes i, en el cas de Catalunya, els nostres sistemes sanitaris tenen un marc propi i unes particularitats que, si volen els nostres vots, han de ser respectades, cosa que reiteradament el grup popular oblida i no té en compte", ha dit.

També en contra s'ha posicionat ERC, en la intervenció del qual, Etna Estrems ha assenyalat que la qüestió de la violència contra els sanitaris s'hauria d'abordar "des de la proximitat", per fer front a les realitats pròpies de cada territori, cosa sobre la qual cosa tenen "dubtes" que el Partit Popular sigui conscient. Alhora, ha insistit que cada autonomia i centre ja compta amb eines "més que suficients".

"Avui han volgut arreglar amb aquesta possible llei cortina de fum el que no han sabut arreglar simplement gestionant a les comunitats autònomes les competències de les que vostès són responsables", ha recriminat per la seva banda la diputada per Sumar Alda Recas, que ha indicat que els populars no han sabut gestionar de les seves autonomies les llistes.

Des de Vox, David García ha ampliat la crítica a tots els "mals governs" que han ostentat el poder a Espanya i que "han destrossat" el sistema sanitari. Així, ha qualificat de "polítiques fallides" aquelles que han posat en marxa tant el PP com el PSOE. "Les agressions als nostres sanitaris han augmentat i no hi ha hagut una resposta contundent i no hi ha hagut una campanya nacional de prevenció i protecció que mereixi aquest nom", ha dilucidat.

Finalment, Carmen Martínez, del PSOE, ha reiterat les mesures que s'han posat en marxa els últims anys, com l'Observatori de l'Organització Mèdic-Col·legial, el Grup de Treball Tècnic per a l'anàlisi i l'estudi de les agressions dels professionals de l'SNS o la figura de l'Interlocutor Policial Territorial, i ha subratllat que aquestes "no són suficients".

"Li reconec que la seva és una proposta ben intencionada, això no ho qüestionaré, però fer una llei específica només per a sanitat mentre els seus líders autonòmics s'entesten a desgastar-la, no creiem que sigui la solució al problema", ha apuntat afegint que s'ofereixen a seguir debatent sobre aquest assumpte.