El Bucle Infinit d'Interins aconsegueix la xifra del 28%

Malgrat la Llei 20/2021 destinada a reduir la temporalitat en l'ocupació pública, les administracions continuen recorrent a les contractacions temporals per a cobrir noves places

|
Archivo - Funcionarios trabajando
La interinitat és un problema no resolt en la administracion pública. Foto d'Arxiu

 

El sindicat #UGT atribueix aquesta situació a la lentitud en els processos de cobertura de vacants amb funcionaris de carrera i adverteix sobre possibles irregularitats en les contractacions.

La temporalitat en l'ocupació pública va aconseguir una taxa mitjana del 28,8% en 2024, superant el nivell previ a la pandèmia, malgrat la reforma compromesa en el Pla de Recuperació. Encara que s'ha complert la fita d'estabilització d'interins per a rebre els fons de Brussel·les, la temporalitat triplica l'objectiu del 8% marcat com a meta política. Aquesta persistència es deu a la incapacitat de les administracions públiques per a planificar a mitjà termini.

Segons les últimes dades de Funció Pública, la reforma ha aconseguit la transformació de 320.000 llocs temporals en permanents. No obstant això, els processos de selecció de personal no han experimentat canvis significatius, i les plantilles continuen enfrontant un problema d'envelliment, la qual cosa perpetua el cicle de la temporalitat.

 

Els interins ocupen la major part dels empleats públics temporals

 

El butlletí estadístic de Funció Pública revela que, al juliol de 2024, hi havia 65.387 interins més que al juliol de 2021, mesos abans de l'aprovació de la llei d'estabilització. La diferència és encara major, de 193.023, en comparació amb juliol de 2019. El total d'interins aconsegueix els 725.521, i encara que ha disminuït des del màxim de gener de 2023, es manté lluny de les xifres prepandémicas. Aquest augment d'interins explica la persistència de l'elevada taxa de temporalitat.

El problema radica en la major agilitat de la contractació d'interins en comparació amb la incorporació de funcionaris de carrera, un procés que pot durar fins a tres anys. Les administracions públiques enfronten una creixent pressió a causa de baixes sobrevingudes, jubilacions i l'augment de la càrrega de treball derivat d'una població envellida. UGT Serveis Públics assenyala que, especialment en l'àmbit sanitari, es continuen cobrint vacants amb interins, i són freqüents els canvis de programes temporals en complir la seva durada màxima, generalment de tres anys, per a evitar la fixesa de l'empleat.

#UGT proposa una modificació legislativa de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic (EBEP) per a escurçar els processos selectius d'un màxim de tres anys a un i mitjà, des de l'oferta d'una plaça fins a la seva ocupació. També sol·licitaran la creació de bosses d'aprovats, perquè els qui hagin superat les proves però no hagin obtingut plaça no hagin de tornar a presentar, i les administracions puguin recórrer a aquestes bosses en lloc d'iniciar nous processos des de zero. Això evitaria la freqüent contractació d'interins per a cobrir nous llocs.

A més, UGT sospita de possibles contractacions temporals irregulars, malgrat la reforma de 2021 en el EBEP per a limitar la temporalitat abusiva. Per això, demanen un enduriment de la disposició addicional 17a per a "focalitzar la responsabilitat" en els gestors de recursos humans de les diferents administracions públiques, sol·licitant la "identificació de la persona i sancions" en cas de superar els límits a les contractacions temporals. Mentrestant, plataformes d'interins han denunciat en institucions europees els abusos de temporalitat, encara que la jurisprudència del Suprem ofereix poc marge per a victòries judicials.

Paràlisi en la Funció Pública

Una altra barrera per a la planificació i gestió de les plantilles a mitjà termini són les taxes de reposició. José Luis Escrivá va anunciar la substitució d'aquest model per un nou negociat amb els sindicats i inclòs en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2025, però no hi ha avanços en cap dels dos àmbits. És probable que la OEP que aprovi el Govern enguany continuï subjecta a la taxa de reposició, una cosa criticada pels sindicats, que van rebutjar l'última oferta per considerar-la insuficient.

No obstant això, els sindicats prioritzen tancar les noves pujades salarials per a 2025 i els pròxims anys, després de la finalització de l'últim acord marc al desembre. #CCOO i CSIF es manifestaran per a exigir l'inici de les negociacions, i tots els sindicats demanen pujades salarials per sobre del IPC per a recuperar poder adquisitiu. De moment, el Govern no ha aprovat la pujada addicional del 0,5% de 2024, inclosa en el Reial decret 4/2024 i vinculada a la situació macroeconòmica, a pesar que només requereix el vistiplau del Consell de Ministres.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA