Catalunya ha estat més solidària que Madrid? La veritat sobre el repartiment de menors migrants

El Govern ha publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el reial decret llei que aprova les “mesures urgents per a la garantia de l'interès superior de la infància i l'adolescència davant de situacions de contingències migratòries extraordinàries”, després d'arribar a un acord amb Junts. La normativa estableix un nou sistema de repartiment de menors migrants no acompanyats entre les comunitats autònomes amb criteris objectius, però la seva aplicació ha generat controvèrsia.

Com es calcularà el repartiment de menors migrants

Segons dades del Ministeri de Joventut i Infància, actualment hi ha uns 5.410 menors sota la tutela del Govern de Canàries que haurien de ser reubicats. Per a això, el decret fixa criteris de distribució basats en:

• Població de la comunitat autònoma (50%)
• Renda per càpita dels llars (13%)
• Taxa d'atur (15%)
• Nombre de places d'acollida creades prèviament (10%)
• Esforç en l'atenció a menors migrants (6%)
• Realitat fronterera (2%)
• Insularitat (2%)
• Dispersió de la població (2%)

Aquests criteris, no obstant això, són provisionals i han de ser debatuts i aprovats per la Conferència Sectorial de Infància i Adolescència abans del 20 de juny. En cas de no arribar a un consens, el Govern imposarà els criteris definitius.

Com quedarà el repartiment?

El repartiment provisional realitzat per ABC reflecteix que Madrid acollirà 806 menors migrants, mentre que Andalusia rebrà 796 i la Comunitat Valenciana 477. En el cas de Catalunya, la xifra és significativament més baixa, amb només 26 menors assignats.

Aquest nombre ha estat criticat per sectors que consideren que Catalunya ha estat tractada amb privilegis injustificats. No obstant això, una anàlisi de les dades revela que aquesta comunitat ha realitzat un esforç previ considerable en l'atenció a menors migrants. En els últims anys, Catalunya ha creat 1.065 noves places d'acollida, mentre que Madrid presenta un dèficit de 1.145 places, fet que suggereix que algunes regions haurien d'assumir un esforç més gran per equilibrar el sistema.

De la mateixa manera, mentre Catalunya acull 2.241 menors no acompanyats, segons dades de juliol de 2024, Madrid acull 937, una xifra molt inferior tenint en compte la població de cada territori, fet que indicaria que l'esforç d'acollida ha estat molt superior a Catalunya, almenys fins ara.

La reacció del PP i la Comunitat de Madrid

El Partit Popular ha rebutjat l'acord entre el Govern i Junts, argumentant que el repartiment respon a interessos polítics més que a criteris tècnics. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que recórrer al decret davant la justícia, denunciant que el repartiment afavoreix Catalunya en detriment de Madrid i altres regions.

Per la seva part, el Govern de Canàries, que afronta la major pressió migratòria amb més de 5.000 menors sota la seva tutela, ha criticat la postura del PP. Fernando Clavijo, president canari, ha acusat l'oposició de considerar Madrid com una "Espanya de primera" i la resta de comunitats com "de segona", defensant la necessitat d'un sistema nacional d'acollida.

És un repartiment just?

El debat segueix obert. Mentre algunes comunitats com Catalunya argumenten que han fet un esforç considerable en l'acollida i altres han d'assumir una major responsabilitat, altres regions sostenen que el decret respon a acords polítics i no a criteris objectius. El cert és que, segons les dades disponibles, sembla que, de moment, Catalunya ha fet un major esforç d'acollida que Madrid, tal com sosté Junts.