El PSOE ha perdut aquest dimecres en el Ple del Congrés els quatre punts d'una moció del PP per a augmentar la despesa en seguretat i defensa, amb el que ha superat ja el centenar de votacions perdudes en l'hemicicle en aquests quinze mesos de Govern de coalició.
El PP va voler que la seva moció es votés per separat, una tàctica ja habitual per a propiciar derrotes del Govern central; per això en comptes d'una va haver-hi quatre votacions, i totes elles les ha perdut el PSOE perquè, encara que tenia el suport de Sumar i els seus aliats d'esquerres, s'ha vist perjudicat per l'abstenció del PNB i de Junts.
Fins a aquest dijous, el PSOE portava 99 votacions perdudes en el Ple del Congrés. Les anteriors es van produir el 20 de març amb el rebuig de la llei de creació de l'Agència Estatal de salut pública, l'aprovació d'un punt d'una moció del PP sobre immigració, i altres tres derrotes en esmenes del Senat a la Llei de Desaprofitament Alimentari, entre elles dos que van implicar la rebaixa de la protecció del llop al nord del Duero.
Des de l'inici de la legislatura, el PSOE ha vist caure tres decrets llei, una llei (Agència de salut Pública), la senda d'estabilitat i quatre proposicions de llei afavorides pel propi Grup Socialista sobre lluita contra la prostitució, la reforma de la llei d'Estrangeria, el testament vital i una sobre habitatge pactat amb PNB. A més, al maig de 2024 l'Executiu va haver de retirar la seva reforma de la Llei de Sòl davant la falta de suports per a superar el debat de totalitat.
Una llei de Sumar que el PSOE no volia
Tampoc ha pogut evitar que el Congrés tramiti una llei dels seus aliats de Sumar per a reconèixer la nacionalitat als sahrauís nascuts sota administració espanyola, ni que l'oposició li 'coli' esmenes en lleis del Govern (de Paritat, d'Eficiència del Servei de la Justícia, de Prevenció del Desaprofitament Alimentari i la reforma fiscal), ni que es reprovi a dos ministres (el d'Interior, Fernando Grande Marlaska, i el de Transports, Óscar Puente).
El Govern de coalició va sofrir la seva primera derrota parlamentària el 10 de gener de 2024, quan Podemos, unit a l'abstenció de Junts, va tombar el decret llei redactat pel ministeri de Yolanda Díaz que incloïa una reforma del subsidi per desocupació.
A partir d'aquí, entre els mesos de febrer i març, el Govern va haver de fer front a tres noves derrotes: la frenada a la Llei d'Amnistia després del rebuig de Junts; la reprovació del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, per la mort de dos guàrdies civils en el port de Barbate (Cadis) gràcies a l'abstenció Podemos i Junts; i la primera moció de l'oposició sobre el 'cas Koldo' perquè ERC i Junts van optar per l'abstenció.
Lleis del PP que després es guarden en un calaix
En els mesos següents es van aprovar, amb el vot en contra del PSOE, una iniciativa del PP exigint la deflactación del IRPF per a compensar la pujada de la inflació i la tramitació de proposicions de llei del PP per a relaxar la protecció al llop ibèric, per a dotar de més professionals sanitaris d'atenció primària a l'estiu i per a exigir l'autorització del Congrés per a l'enviament a l'estranger de material militar com el que s'està enviant actualment a Ucraïna.
És veritat que aquestes lleis de l'oposició no han avançat més perquè la majoria de PSOE i Sumar en la Mesa del Congrés ha anat ampliant el termini de presentació d'esmenes i impedint que segueixin el seu curs.
En Política exterior, han estat nombroses les derrotes quan es votaven punts d'iniciatives sobre el Sàhara Occidental i les relacions amb el Marroc, així com sobre Veneçuela, les sancions al règim de Nicolás Maduro i el reconeixement de l'oposició.
23 derrotes en una jornada
I és que el Grup Popular, sabedor de la feblesa parlamentària de l'Executiu, acostuma a sotmetre les seves iniciatives a votació per separat, fil per randa, multiplicant així les possibilitats que el PSOE perdi suports i sofreixi derrotes. Una pràctica a la qual s'han sumat també aliats del Govern com el PNB i ERC.
El rècord de derrotes en un sol dia data del 19 de desembre de 2024, amb un amb total de 23. Una quinzena d'elles van ser sobre esmenes a la Llei contra el Desaprofitament Alimentari i altres quatre es van registrar durant la votació de la llei de l'impost europeu a les multinacionals en la qual el Govern va incloure part de la seva reforma fiscal.
Els socialistes no van poder esmenar el preàmbul d'aquesta norma fiscal, ni van aconseguir evitar propostes del PP i Junts per a derogar la base legal del gravamen de les energètiques, rebaixar al 4% el IVA dels productes derivats de la llet, i aprovar deduccions fiscals a les donacions a afectats per la dana.
Aquell dia també va veure com s'aprovaven, malgrat la seva posició, tres punts d'un text del PNB sobre subministraments per a la indústria en processos de descarbonització i com PP i Vox, gràcies a l'abstenció de PNB i Junts, tiraven per terra una iniciativa de Bildu per a augmentar la indemnització per acomiadament.
Enguany, dos decrets perduts el mateix dia
I una altra data marcada en el calendari de derrotes dels de Pedro Sánchez és el 22 de gener de 2025, perquè aquest dia la Cambra va tombar dos decrets llei. El que establia un gravamen a les empreses del sector energètic va ser derogat amb els vots de PP, Vox, Junts, PNB i UPN, mentre que Junts, 'populars' i Vox van fer malbé el decret 'òmnibus' que incloïa la revaloració de les pensions, la pròrroga de les ajudes al transport públic i la prohibició del tall de subministraments bàsics a persones vulnerable, a més de mesures per als afectats per la dana.
En els Plens de febrer el PSOE no ha pogut evitar que s'aprovi una proposició no de llei del PP instant al Govern a prorrogar la vida útil de les set centrals nuclears espanyoles; una altra iniciativa de Sumar, impulsada per la Chunta Aragonesista, per a crear un fons específic per a Aragó d'almenys 87 milions per a compensar el minvament d'ingressos; i tres punts d'una moció del PP amb mesures en matèria d'habitatge, concretament per a demanar que s'habiliti sòl públic i que es regulin desnonaments de 'okupes' en 24 o 48 hores.
El 25 de febrer els socialistes van veure com es prenia en consideració la llei de Sumar per al reconeixement de la nacionalitat als sahrauís malgrat el seu vot en contra, i en canvi es tombava una iniciativa legislativa que el PNB havia pactat amb el PSOE per a tractar de recuperar la llei del sòl que va ser retirada l'any passat.
I en el primer Ple d'aquest mes de març, els socialistes van perdre quatre dels cinc punts d'una moció del PP sobre política fiscal --en un d'ells, el relatiu a descartar la tributació del salari mínim, es va quedar només en desmarcar Sumar-- i una moció de Podemos per a exigir al Govern que aprovi "en el termini d'un mes" i amb caràcter retroactiu la remuneració de la totalitat del permís parental de cures de 8 setmanes per fill fins que compleixi 8 anys d'edat.
Escriu el teu comentari