L'enginyer geòleg Alberto Martínez ha afirmat, en la seva declaració com a testimoni-pèrit davant la jutgessa que instrueix la causa de la dona que va acabar amb la vida de 228 persones, que l'alerta que va arribar als mòbils a les 20.11 hores va arribar "tard i amb contingut confús". D'acord amb el seu criteri, "hi va haver temps per poder desallotjar les persones que estaven en zones inundables perquè "només calia pujar-les als pisos de dalt", no evacuar el poble.
L'especialista, màster en la planificació i la gestió de riscos naturals per la Universitat d'Alacant i que treballada en un institut d'Aldaia, ha relatat la seva experiència aquell 29 d'octubre i ha assenyalat que ja a primera hora "diluviava torrencialment" i s'ha preocupat.
Ha enumerat els avisos vermells activats per Aemet --a les 7.30 hores aproximadament ja estava actiu per al litoral sud de la província-- i ha comentat que a les 14.00 hores va sortir del centre de treball i es va sorprendre que no s'haguessin suspès classes en diversos municipis malgrat que a la situació era perillosa. "No cal anar a Harvard per saber que la pluja perillosa és la que ve de les muntanyes", ha observat l'expert, que també ha recordat com al llarg del dia va seguir la informació en directe a través de la televisió pública valenciana, on es veien rescats.
En un moment de la seva declaració, segons ha pogut saber Europa Press, ha assenyalat que, sabent el que plovia al migdia en localitats com Buñol o Chiva, un enginyer geòleg "no tindria gaire dificultat a saber que tota aquesta aigua produiria desbordament al Barranc del Poyo". Ha precisat que, una vegada que veus que a Xiva el barranc va desbordat, aquesta aigua "segur que baixarà a zones baixes i se sap per on".
"S'hauria d'haver avisat la població"
Segons la seva opinió, aquesta jornada s'havien d'haver suspès les classes "com a mínim" i quan es van activar els avisos vermells s'havia d'haver enviat als treballadors a casa seva, cosa que sí que van fer, segons ha recordat, algunes entitats, com la Diputació de València o la Universitat de València. Ha abundat que en activar-se l'avís vermell, "s'hauria d'haver avisat la població".
Per a aquest expert, aquests avisos podrien haver arribat "de moltes formes", incloses les trucades als ajuntaments o bàndols, com es va fer a la riuada del 1957. En aquest sentit, ha dit que no sap si els alcaldes d'aigües amunt van trucar als d'aigües avall, com també es va fer al 57, per això hi va haver poques víctimes. Aquesta obligació, ha postil·lat, també la recull el Pla d'Actuació Municipal davant d'inundacions i al Pla davant d'Inundacions autonòmic.
El geòleg ha assenyalat que competeix declarar els nivells d'emergència a la consellera que té competències d'Emergències, cosa que figura al Pla autonòmic d'inundació. I sobre el sistema ES-Alert ha comentat que, segons li han explicat, hi ha una biblioteca de missatges desenvolupada per la Universitat d'Alacant arran de les inundacions del Baix Segura del segura el 2019.
Finalment, com a especialista en gestió de catàstrofes, ha manifestat que la tragèdia humana "es podria haver evitat", a més de l'avís, mitjançant l'educació a la població, és a dir, ensenyant a la gent que viu en una zona inundable que no han de baixar al garatge.
Escriu el teu comentari