Junts maniobra amb el PP per tombar Sánchez: l'estratègia oculta de desgast

En una sorprenent maniobra política, Junts i el Partit Popular (PP) han unit forces recentment en diverses ocasions, una estratègia clara per debilitar el Govern de Pedro Sánchez. Des dels enfrontaments al Senat fins al repartiment dels fons pels aranzels imposats pels Estats Units, ambdues formacions semblen haver decidit que, més enllà de les seves diferències ideològiques, la prioritat és restar poder a l’Executiu socialista.

Units per desafiar el Govern

Aquest dimecres, Junts ha secundat un nou xoc institucional al Senat contra la decisió del Congrés d’acceptar el vet del Govern a diverses esmenes dels populars i els independentistes catalans. Aquest és només l’últim d’una sèrie d’enfrontaments entre el PP i el Govern, que ja van incloure la llei d’amnistia o les correccions a la Llei d’Eficiència Jurídica. Ara, en aquesta nova escaramussa legislativa, Junts s’ha alineat amb el PP, recolzant el conflicte d’atribucions impulsat pels populars. La situació podria acabar al Tribunal Constitucional, com ja ha passat amb altres casos previs.

El senador de Junts, Joan Baptista Bagué, va ser clar en criticar que “es va impedir” que certes esmenes es votessin, una cosa que “no havia passat” abans, segons ell. I tot i que alguns d’aquests canvis afecten temes tan diferents com la reducció de l’IVA per a certs aliments o la pròrroga d’ajudes a plantes de purins, l’acord entre Junts i el PP és evident: la unitat estratègica contra un Govern que consideren feble.

El joc de les ajudes aranzelàries

Però la jugada no acaba aquí. Aquesta setmana, Junts ha fet un fort desplegament d’imatge venent com a triomf polític el fet que el 25% de les ajudes pels aranzels dels Estats Units arribin a Catalunya, pel seu pes en les exportacions al país nord-americà. Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, no ha dubtat a qualificar d’“èxit” aquest acord amb el Govern, una cosa que ha generat un fort debat polític.

El 25% de les ajudes i la realitat econòmica

La veritat és que a Catalunya li tocarà el 25% de les ajudes pels aranzels perquè representa el 25% de les exportacions a Estats Units. Si un territori d’Espanya exporta menys als EUA, es veurà menys perjudicat i, per tant, no necessitarà les mateixes ajudes. No obstant això, tant el PP com Junts aprofiten aquesta realitat per generar titulars i desgastar el Govern de Pedro Sánchez. Junts es presenta com el defensor dels interessos de Catalunya, mentre que el PP utilitza aquest repartiment per alimentar la narrativa que el Govern està afavorint els independentistes. Com afirmen alguns experts com Enric Juliana, és sabut que hi ha una comunicació contínua entre Gènova i Junts. Tot i que no es sap amb exactitud de què parlen, les seves converses acaben reflectint-se en la realitat política, especialment quan es tracta de crear fronts comuns per debilitar l’Executiu de Sánchez.

L’estratègia de desgast polític

El que sembla estar passant és que tant Junts com el PP estan jugant una estratègia de desgast mitjançant mesures polítiques que no només beneficien els seus interessos electorals, sinó que també posen el Govern de Pedro Sánchez sota pressió. Mentre Junts es presenta com el defensor dels interessos catalans, el PP aprofita cada oportunitat per alimentar la narrativa que el Govern està afavorint els independentistes i abandonant la resta d’Espanya.

Una aliança de conveniència?

En definitiva, tot i que Junts i el PP són partits que en molts aspectes es troben a les antípodes ideològiques, la situació política actual ha donat lloc a una aliança tàctica. Ambdues formacions coincideixen que el Govern de Sánchez ha de ser debilitat, i tot i que les seves estratègies són diferents, el que realment importa ara és crear un front comú per desgastar l’Executiu.

Així, Junts i el PP s’utilitzen mútuament per obtenir rèdits polítics, però la veritable qüestió que flota en tot aquest joc és fins a quin punt aquesta aliança pot mantenir-se a llarg termini?