La reforma de la Llei que regula el dret d'associació, impulsada pel PSOE per a obrir la porta a la dissolució d'entitats que facin apologia del franquisme, arribarà aquest dijous 10 d'abril al Ple del Congrés, on, en tractar d'una llei orgànica, requerirà de majoria absoluta (176 vots) per a ser aprovada, per la qual cosa els partits del Govern no poden perdre als seus aliats. Salvat aquest tràmit, el text serà remès al Senat per a continuar la seva tramitació.
En concret, el Ple votarà el dictamen aprovat el passat 25 de març per la Comissió Constitucional, que va tirar endavant amb el suport del PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB i Bildu, mentre que el PP i UPN es van abstenir i Vox va votar en contra.
La reforma busca donar compliment a la disposició addicional setena de la Llei de Memòria Democràtica, que data d'octubre de 2022, i que ja preveia la modificació de la llei d'associacions en aquest sentit.
Fundación Francisco Franco
La norma afecta només a associacions, ja que en el cas de les fundacions com la Fundación Fracisco Franco, els intents de dissolució segueixen un altre camí, perquè depenen del Ministeri de Cultura que encapçala Ernest Urtasun, de Sumar, que va iniciar els tràmits previs el mes de juny passat. No obstant això, davant la possibilitat que la fundació intenti transformar en associació per a evitar la seva extinció, el PSOE va optar per impulsar en paral·lel la reforma de la Llei d'Associació, segons han explicat fonts parlamentàries.
En concret, s'inclourà en la llei vigent una disposició addicional en la citada norma per a incloure com a causa de dissolució "la realització d'activitats que constitueixin apologia del franquisme", bé "enaltint el cop d'estat de 1936 o la dictadura posterior", "enaltint" als seus dirigents, sempre que "concorri menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes" del cop, la guerra o la dictadura o amb "incitació directa o indirecta a l'odi o violència contra les mateixes per la seva condició de tals".
I, a més, es deixa clar que el motiu de dissolució s'aplicarà amb independència de les finalitats teòriques i activitats plasmats en els estatuts i que l'associació qüestionada hagi complert o no el deure d'inscripció registral, atès que l'aquest es preveu només a l'efecte de publicitat.
Via penal
La iniciativa original subratllava que la dissolució haurà de realitzar mitjançant resolució judicial i que correspondrà al Ministeri Fiscal "l'exercici de l'acció en aquesta mena de processos", però en la fase de ponència es va introduir una nova via per a aquesta dissolució. Va ser a través d'una esmena transaccional pactada per PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG que obria la porta a la dissolució per la via penal.
"El Ministeri Fiscal valorarà l'exercici de l'acció penal de dissolució per delictes relatius a drets fonamentals, especialment quant al delicte d'associació il·lícita, quan concorrin suposats d'incitació a l'odi o a la violència", recull aquesta transaccional a la qual va tenir accés Europa Press.
A més, l'esmena permet reconèixer la "legitimació activa" en aquesta matèria a les associacions, entitats o persones jurídiques que tinguin com a finalitats la defensa de la memòria democràtica i de les víctimes del cop d'estat de 1936 i de la dictadura".
Escriu el teu comentari