Podemos es llança a l'abisme de l'espectacle: acusa el Govern central de “col·laborar amb un genocidi”

Podemos ha tornat a travessar una línia més en la seva obsessió pel protagonisme i els titulars escandalosos. En un nou episodi de declaracions incendiàries, la seva secretària general, Ione Belarra, ha qualificat al Govern del PSOE i Sumar com un “Govern de la guerra” i ha arribat a acusar-lo de ser “col·laborador del genocidi” a Gaza per comprar munició a empreses israelianes. Una vegada més, el partit morat recorre a l'insult fàcil i a la desinformació com a estratègia per a continuar existint en l'escenari polític.

En lloc d'exercir una oposició responsable o proposar solucions reals, Podemos ha optat per abraçar la teatralitat i el llenguatge de l'odi, replicant l'estil més extrem i populista, digne de l'espectacle que critiquen. Comparacions ofensives com a “Estat sionazi” i afirmacions sense proves com que el port d'Algesires és “centre neuràlgic del genocidi” demostren fins a quin punt han abandonat qualsevol vincle amb la realitat política i social del país.

La hipocresia amb la qual actuen és preocupant. Acusen d'enganyar, manipular i trair a la ciutadania mentre ells mateixos llancen afirmacions desproporcionades que no resisteixen el més mínim anàlisi seriós. El que busquen no és justícia, ni pau, ni responsabilitat institucional, sinó titulars, retuits i crispació.

Ione Belarra, en un to clarament bel·ligerant, ha acusat el Govern central de “prendre per idiota” al poble espanyol, assegurant que s'ha creuat “el límit de la hipocresia” i advertint que estem davant “el principi del final”. Però el que realment està tocant fons és el seu discurs, cada vegada més desconnectat de les preocupacions reals de la ciutadania: ocupació, habitatge, sanitat, educació i seguretat.

Mentre el país necessita estabilitat, diàleg i responsabilitat, Podemos insisteix a convertir cada micròfon en un púlpit des del qual llançar discursos radicals. Lluny d'actuar com un partit d'Estat, es comporten com un grup d'agitadors professionals, incapaços de construir, però experts a incendiar.