Alvise Pérez en l'ull de l'huracà: Acusacions de corrupció i traïció sacsegen el seu lideratge

Durant un esdeveniment públic recent, Alvise va insinuar que ambdós haurien acceptat favors a canvi de canviar el seu vot en plenaris claus, suggerint fins i tot l'existència d'entregues de diners. Segons el seu relat, Solier i Junco haurien donat suport al rearme europeu, una línia vermella per a SALF. "Cap perfectament un milió d'euros en una maleta", va deixar caure Alvise davant la seva audiència.

Tanmateix, la realitat parlamentària és més matisada: en les votacions clau, Solier i Junco es van abstenir juntament amb la majoria del seu grup a l'Eurocambra, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), fet que desmenteix l'afirmació que van votar directament a favor del rearme.

El distanciament: de la col·laboració a l'hostilitat

La ruptura entre Alvise i els seus companys de partit no ha estat sobtada. Des de finals de 2024, Solier i Junco van començar a integrar-se de manera activa al grup ECR, allunyant-se progressivament de les directrius del seu líder. Alvise, que no va ser admesa al grup a causa dels seus problemes judicials, va quedar aïllat mentre els altres dos eurodiputats consolidaven la seva pertinença al bloc conservador.

La situació es va tensar fins al punt que, en les sessions parlamentàries, Solier i Junco van canviar de bancada, separant-se físicament d'Alvise, en un gest carregat de simbolisme.

Escalada en xarxes socials: seguidors contra els seus excompanys

Després d'esclatar el conflicte, Alvise va utilitzar els seus canals a Telegram i Instagram per assenyalar directament Solier i Junco. Els seus seguidors, denominats "esquirols", van començar a assetjar els eurodiputats, exigint que retornessin les seves actes. Els atacs es van multiplicar: insults, acusacions de traïció i amenaces constants van portar Solier a tancar el seu compte d'Instagram. Junco, que manté el seu perfil actiu, també ha estat objecte de crítiques ferotges.

La pressió digital no ha fet més que aprofundir la bretxa, malgrat els intents dels dos eurodiputats d’aclarir la seva actuació. Junco, per exemple, va haver d'explicar públicament la seva presència en una missió oficial d'observació electoral a l'Equador, després que es difongués una fotografia seva juntament amb membres del Partit Popular.

Una estratègia política basada en l'atac

Les acusacions d'Alvise contra els seus excompanys no són un fet aïllat dins de la seva trajectòria política. Des de la seva irrupció, la seva estratègia ha girat al voltant de la confrontació directa, el senyalament a xarxes i la difusió de missatges que, en ocasions, freguen la desinformació.

Ara, aquest mateix mètode s’ha emprat contra el seu propi equip, amb l'objectiu de forçar la seva dimissió i permetre que corri la llista electoral, incorporant nous eurodiputats més afins.

Els problemes judicials com a teló de fons

El conflicte intern esclata en un moment crític per al líder de SALF. El Tribunal Suprem investiga Alvise per presumptes delictes de finançament il·legal de partits, estafa, blanqueig de capitals i falsedat documental. La investigació se centra, entre altres aspectes, en la recepció de 100.000 euros en efectiu per part d'un empresari relacionat amb criptomonedes, sense justificar ni declarar aquests fons.

Aquest escàndol ha erosionat el seu capital polític. Des de llavors, Alvise ha perdut desenes de milers de seguidors a les xarxes socials, i les projeccions electorals han reduït les seves expectatives a la mínima expressió. Mentre que en els seus millors moments somiava amb tenir un paper clau en un futur Congrés dels Diputats, ara les enquestes el situen fora de l’hemicicle o, en el millor dels casos, amb un escó testimonial.

Promeses incomplertes i pèrdua de credibilitat

Més enllà dels conflictes interns, la figura d'Alvise arrossega altres polèmiques. Moltes de les promeses que va fer durant la seva campanya electoral —com la publicació d'àudios compromesos contra l'"elit corrupta" o la donació íntegra del seu salari com a eurodiputat— no s'han materialitzat. Tampoc hi ha constància que els fons recaptats per a ajudes solidàries hagin estat efectivament lliurats.

Quant a la confecció de les llistes electorals, que havia de basar-se en la meritocràcia i la transparència, s'han descobert connexions personals i professionals que taquen aquesta imatge. Especialment cridaner va ser el cas de Nora Junco, vinculada a cercles propers a una ex parella d'Alvise, i amb vincles dins del sector immobiliari que també abastaven altres membres de la llista.

De l'alternativa antisistema a crisi interna

La paradoxa de Se Acabó la Fiesta és evident. La plataforma que es va presentar com una resposta contra la corrupció, la manipulació mediàtica i la política tradicional s'enfronta ara al seu propi col·lapse intern, derivat de pràctiques i dinàmiques que s'assemblen massa a les dels partits que pretenia combatre.

Amb la legislatura europea tot just iniciada, la influència d'Alvise a Brussel·les és gairebé inexistent. La crisi oberta amb els seus eurodiputats, sumada als seus problemes legals i al desencís creixent entre les seves bases, deixa el seu futur polític més incert que mai.