Cau una xarxa de "banca clandestina" i blanqueig composta per refugiats ucraïnesos amb 20 detinguts a Espanya

S'han intervingut 27 milions d'euros en criptomonedes i més de vuit milions en efectiu en una operació coordinada per Europol

|
20250127165923

 

Desarticulada una xarxa de

S'han intervingut 27 milions d'euros en criptomonedes i més de vuit milions en efectiu en una operació coordinada per Europol

La Guàrdia Civil ha desenvolupat una operació sota la coordinació d'Europol i Eurojust contra una xarxa de "banca clandestina" formada principalment per refugiats ucraïnesos que, valent-se del seu estatus de protecció internacional concedit després de la invasió de Rússia el 2022, proporcionaven presumptament servei de blanqueig a gran escala en connivència amb altres organitzacions criminals.

L'operació, de la qual ha informat Europol i la Guàrdia Civil en dues notes de premsa, ha permès intervenir 27 milions d'euros en criptomonedes i més de vuit milions en efectiu després d'una investigació que s'ha saldat amb 23 detinguts, 20 dels quals a Espanya, un a França i dos a Eslovènia.

Segons l'agència europea Europol, la xarxa criminal estava formada principalment per ucraïnesos que suposadament haurien abusat de l'estatus temporal de la UE concedit a refugiats d'aquest país des del 2022 per la guerra iniciada per Rússia. D'aquesta manera, van aconseguir traslladar els diners en efectiu declarant-los com a part del seu propi patrimoni.

També hi ha armenis, azerbaidjans o kazakhs entre els investigats per formar part de "serveis de missatgeria d'efectiu i banca clandestina a altres xarxes criminals", segons ha informat Europol.

La xarxa també se servia de ciutadans xinesos, encarregats presumptament del rentat de diners per a altres actors criminals de parla russa i asiàtics involucrats en el tràfic de drogues, l'evasió fiscal o el contraban de béns il·lícits.

ACTIVITAT SOSPITOSA A AEROPORTS ESPANYOLS
La Guàrdia Civil ha informat, per part seva, que la investigació es va iniciar a mitjans del 2023, gràcies a la identificació d'actuacions considerades sospitoses en aeroports espanyols en el marc de les tasques de prevenció de la Guàrdia Civil com a Resguard Fiscal de l'Estat, a través de la Prefectura Fiscal i de Fronteres.

L'organització prestava un servei de blanqueig de capitals "a gran escala" utilitzant la compensació a través de criptomonedes del "diner brut" generat per les activitats d'altres organitzacions criminals.

Aquest grup realitzava una "compra" dels diners en efectiu obtinguts de forma il·lícita, compensant-los mitjançant transaccions en criptomoneda, a canvi d'una comissió cobrada que oscil·lava entre el 2% i el 3%, segons detalla l'Institut Armat.

L'organització aconseguia mantenir saldo estable a les bitlleteres emprades, garantint una cadència d'entre quatre i sis operacions setmanals, amb un flux de tres milions d'euros a la setmana.

Al principi, els diners eren extrets del país en vols comercials, clandestinament o emparant-se el seu transport en declaracions de moviment de mitjans de pagament, sent Xipre la principal destinació. Posteriorment, van optar pels transports per carretera per a la "venda" d'aquests diners tant a Espanya com a països veïns com França i Portugal.

LLIURAMENTS DE DINERS EN EFECTIU
La Guàrdia Civil ha detectat els lliuraments d'efectiu a diferents províncies espanyoles com Madrid, Barcelona, Màlaga, Castelló, València i Alacant, així com a Xipre, França i Portugal, gràcies a un entramat criminal que compost per almenys 52 membres.

La xarxa distribuïa productes falsificats en establiments situats a diferents punts d'Espanya com Badalona (Barcelona) i Manises (València), tot i que la Guàrdia Civil assegura que era a una localitat propera a Madrid on s'ubiquen la majoria de locals involucrats a l'entramat.

L'operació ha estat dirigida pel Jutjat d'Instrucció número 2 del Prat de Llobregat (Barcelona) i hi han participat agents de la Unitat Central Operativa (UCO) i del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil.

S'han practicat 90 registres, 77 a Espanya, comptant amb la col·laboració d'altres organismes com l'Oficina Nacional de Recerca del Frau (ONIF) de l'AEAT, el Servei Executiu de Prevenció de Blanqueig de Capitals (SEPBLAC), l'Oficina SIRENE Espanya i la Secretaria General del Tresor, així com analistes i especialistes en criptomoneda d'Europol.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA