Tres de cada cinc presos gihadistes el 2024 no tenien relació directa amb organitzacions terroristes, segons Acaip

Un informe del sindicat de presons Acaip destaca que tres de cada cinc presos preventius ingressats el 2024 a presons espanyoles no tenia relació directa amb organitzacions terroristes com Estat Islàmic (Daesh) o Al-Qaida, ja que van ser detinguts i empresonats per delictes com l'enaltiment o l'adoctrinament, relacionat principalment amb la propaga.

L'informe de l'Observatori d'Acaip, consultat per Europa Press, estableix que el perfil majoritari és el d'un home de 37 anys, i la marroquina i l'espanyola són les nacionalitats més repetides, i sense que hi consti relació directa amb les organitzacions terroristes.

"Només el 6,06% dels individus es van considerar com a integrants d'organització terrorista i el 18,18% per col·laboració amb organització terrorista", assenyala Acaip, que afegeix que "el 63,63% participaven en activitats d'adoctrinament, autoadoctrinament, captació o enaltiment del terrorisme", fet que implica condemnes que condemnes.

Les dades analitzades per Acaip inclou també que un individu va ser empresonat l'any passat acusat d'amenaces i dany, mentre que un altre més ho va ser per un delicte de finançament del terrorisme. La majoria, amb 14 casos, va ser per activitats d'adoctrinament i enaltiment.

PUJA LA MITJANA D'EDAT I HI HA DOS REINCIDENTS
L'Observatori d'aquest sindicat de presons analitza els 33 nous ingressos preventius --quatre menys que el 2023--, fet que suposa que el 40% dels 81 detinguts per les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van ser empresonats per decisió de l'Audiència Nacional.

La mitjana d'edat ha pujat el 2024 lleugerament fins als 37,6 anys --enfront dels 35 anys d'un any abans-- i, dels casos que han pogut analitzar en fonts obertes i amb anàlisi de sumaris judicials, destaquen que nou (39,13%) eren de nacionalitat marroquina i vuit (34,78%9) espanyols. La resta són hispà-jordà, libanès, pakistanès, algerià i una dona mexicana.

El 2024 hi va haver dos casos de presos reincidents, Ilia M. i Hamed Abderraman Ahmed, tots dos ceutíes, i cap per desplaçaments a territori sota control d'organitzacions terroristes. Acaip també destaca que l'única dona empresonada --davant les cinc del 2023-- va ser acusada d'autoadoctrinament i enaltiment del terrorisme.

UNA XARXA HIPERCONNECTADA, PERÒ NO JERARQUITZADA
L'Observatori d'Acaip també inclou una anàlisi dels darrers 20 anys, coordinada per l'expert en la matèria Salvador Berdún, que ha destacat el paper que juguen dins de presó els "dinamitzadors" per fer d'enllaç entre presos gihadistes, recorrent al contacte amb els familiars del reu o altres recursos com l'intercanvi de cartes.

"És una estructura informal, res a veure amb la definida a l'estil del que passava amb els presos d'ETA, però hi ha una gran connexió entre ells", ha indicat aquest analista, posant d'exemple casos com el de Mohammad Achraf, per la seva influència i capacitat reclutadora.

Dit això, Acaip sosté que, en línies generals, el reclús per delictes relacionats amb el gihadisme "no tendeix a ser conflictiu". "A efectes de règim disciplinari, és un reclús més fàcil de tractar que altres a la presó per delictes comuns", precisa.