Un estudi xifra en 300.000 soldats i 250.000 milions a l'any el que necessitaria Europa per a defensar sense els EUA

Els 'think tank' Bruegel i Kiel aposten per finançar aquest augment de la despesa en defensa mitjançant deute

El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca i el seu recent acostament a les tesis de Vladimir Putin en detriment dels seus aliats tradicionals europeus ha contribuït a reavivar el debat sobre la necessitat que Europa sigui capaç de defensar a si mateixa enfront de l'amenaça que planteja Rússia sense comptar amb el suport dels Estats Units.

Ara, una anàlisi elaborada pels 'think tank' Bruegel i Institut Kiel ha posat xifres al que suposaria per als països europeus --sumant a la UE i Regne Unit--, assumir per si sols el seu defensa. Així, els experts de tots dos centres estimen que seria necessaris uns 300.000 efectius.

Aquesta xifra és el resultat de llevar de l'equació als 100.000 soldats que els Estats Units té desplegats en el continent europeu i els 200.000 efectius que estimen que Washington podria fer arribar amb rapidesa a Europa en cas que es produís un atac per part de Rússia contra un membre de l'OTAN.

Aquest increment en el nombre d'efectius, explica l'informe consultat per Europa Press, hauria de centrar "forces mecanitzades i blindades per a reemplaçar a les unitats pesades dels Estats Units" i es traduiria en 50 noves brigades europees.

A més d'haver de reclutar i entrenar als 300.000 efectius, aquests necessitarien ser equipats, segons les estimacions dels instituts Bruegel i Kiel, amb almenys 1.400 tancs i 2.000 vehicles d'infanteria, molt per sobre de l'estoc actual que tenen les forces terrestres d'Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit juntes.

Europa també necessitaria produir unes 2.000 municions merodeadoras de llarg abast a l'any per a poder contrarestar les capacitats de Rússia. L'informe destaca que en 2024 Moscou va incrementar en un 220% la seva producció de tancs, en un 150% la de vehicles blindats i en un 435% la de munició merodeadora de llarg abast.

250.000 MILIONS D'EUROS MÁS A l'ANY
Així les coses, l'estimació inicial que fan en l'informe és que caldria augmentar en el curt termini en uns 250.000 milions d'euros anuals la despesa en defensa, passant d'al voltant del 2% del PIB actual a un 3,5%.

"Encara que l'escala sigui inicialment considerable, en termes econòmics és manejable en relació amb la fortalesa econòmica de la UE", subratlla el professor Guntran Wolff, un dels autors de l'anàlisi i membre de l'Institut Kiel. "Els costos addicionals només equivaldrien a al voltant del 1,5% del PIB de la UE" la qual cosa, afegeix, "és molt menys que el que es va haver de mobilitzar per a superar la crisi durant la pandèmia de Covid".

D'altra banda, Wolff crida l'atenció sobre el fet que "Rússia podria comptar amb el potencial militar per a atacar als estats de la UE en els pròxims tres a deu anys". Per tant, "hem de classificar això amb un perill real", esgrimeix aquest expert, per a qui aquest és un motiu més perquè Europa tracti de "evitar una victòria russa a Ucraïna, la qual cosa podria impulsar encara més l'agressió russa".

NECESSITAT DE MÉS COORDINACIÓ
No obstant això, els autors de l'anàlisi adverteixen d'un important desafiament: la falta de coordinació militar entre els països europeus. Mentre que arribat el cas que es produís una agressió russa i Washington acudís al rescat, amb unes Forces Armades que actuen a una i de forma cohesionada, els exèrcits europeus actuen per separat.

D'acord amb les dades de l'Institut de Recerca per a la Pau d'Estocolm (SIPRI), en 2024 els països europeus --els Vint-i-set més Regne Unit-- comptaven amb 1,47 milions d'efectius militars en les seves forces armades. No obstant això, segons adverteix l'anàlisi de Bruegel i Kiel, no existeix un comandament unificat que els coordini.

"Si cada país intenta defensar per si mateix en solitari costarà més", adverteix Wolff. "La seguretat individual és més cara que la seguretat col·lectiva", sosté aquest expert, per a qui "la coordinació més estreta i l'adquisició conjunta (d'armament) són essencials".

D'altra banda, tots dos 'think tank' sostenen que els 250.000 milions d'euros "podrien dividir a parts iguals entre la UE i la despesa nacional, facilitant tant una adquisició conjunta substancial com una despesa militar nacional substancial". Per a afrontar als problemes morals que pugui suposar per a alguns països aquesta qüestió, plantegen que aquells que "no gastin més en defensa nacional rebrien menys del pot comú".

FINANÇAMENT MITJANÇANT DEUTE
En quant a on treure els fons necessaris, aposten per "finançar-los mitjançant deute a curt termini tant per raons polítiques com econòmiques". Una solució seria recaptar 125.000 milions d'euros anualment els pròxims cinc anys a nivell de la UE, mentre els Estats membre es comprometen de manera gradual a augmentar la seva part no finançada per deute de la despesa en aquest període.

Precisament, l'Institut Kiel ha publicat una altra anàlisi en el qual també defensa el deute com a via per a finançar l'augment de la despesa en matèria de defensa després d'analitzar algunes "lliçons de la Història". Així, els seus autors sostenen que en els últims 150 anys, els governs han apostat en general per augmentar el deute quan han hagut de finançar un reforç en el seu potencial militar, sovint acompanyant-lo o seguit per un augment dels impostos.

Les retallades en altres àrees com el benestar, la salut, l'educació, la política exterior o la domèstica han estat en general l'excepció i no han contribuït a l'enfortiment militar quan aquest ha estat necessari.

Així les coses, criden l'atenció en particular a l'ocorregut en la dècada de 1930 a Regne Unit, quan el Tresor va apostar per mantenir un pressupost equilibrat i va impedir grans inversions en matèria de defensa fins a l'any 1937 mentre l'Alemanya nazi s'estava reforçant. Com a conseqüència, Londres no estava adequadament preparat quan Hitler va donar l'ordre d'atacar a Polònia en 1939.

"Alemanya i Europa haurien d'evitar el greu error de la política de la 'fiscalitat primer' de Regne Unit i actuar de manera ràpida i decisiva", sosté Christoph Trebesh, director de recerca de l'Institut Kiel i un dels autors d'aquesta anàlisi. "Una gran guerra a Europa seria moltes vegades més costosa que invertir en una dissuasió efectiva ara", incideix. Amb tot, reconeix que "tot dependrà de l'efectivament que es gasti els nous diners prestats".