El Parlament va abonar 216.000 euros a 29 diputats per cessament d'activitat després de l'última legislatura

El Parlament de Catalunya va abonar un total de 215.988,28 euros a 29 diputats que van deixar de ser-ho durant o després de la finalització de la XIV legislatura i que es van acollir a la possibilitat de sol·licitar la prestació per cessament d'activitat contemplada en la normativa sobre previsió social dels membres de la Cambra.

Segons consta en el document sobre l'aplicació d'aquesta prestació econòmica als diputats que van causar baixa durant l'última legislatura del Parlament consultat per Europa Press, dels 173 diputats que ho van ser en algun moment d'aquesta, 29 d'ells van formalitzar la sol·licitud, i es van acceptar totes elles.

Els diputats del Parlament, quan deixen de ser-ho, no poden sol·licitar la prestació per desocupació, i la normativa que fixa les condicions per a la prestació detalla que el règim que es va aprovar en 2015 --recollint en un mateix text les diferents normatives existents sobre aquest tema-- té l'objectiu de "facilitar la reinserció dels parlamentaris en la vida laboral una vegada deixen de ser-ho". Es tracta de la segona legislatura des de 2015 en la qual menys diputats sol·liciten la prestació: en finalitzar la X es va concedir a 49, en finalitzar la XI a 24, i en finalitzar la XII a 33 (la legislatura XIII va canviar la seva nomenclatura a XIV).

25%, 50%, 75% O 100%

L'import d'indemnització és proporcional al mateix temps que els diputats han ocupat el seu escó en el Parlament i a l'assignació percebuda en la Cambra, és incompatible amb qualsevol retribució pública o sou privat i està sotmesa "amb caràcter general i sense excepcions, a la legislació tributària vigent".

L'assignació es calcula en funció de l'assignació que percebien en funció dels càrrecs que exercien en el Parlament, i incloent els complements que cobren els diputats que no viuen a Barcelona; però no s'abona de manera completa, sinó en pagues mensuals no superiors a la suma de la seva assignació mensual i els complements que percebien en el càrrec. Així, si un diputat que ho ha estat durant una legislatura (completa o amb final anticipat per convocatòria electoral), té dret al 25% de l'assignació mensual corresponent als membres del Parlament, multiplicat pel nombre d'anys (o la seva fracció en mesos), mentre que si ho han estat en 2, al 50% de l'assignació, si ho han estat en 3 al 75%, i si ho han estat en 4 o més, al 100%. Per exemple, un diputat que hagi cobrat el sou basi (2.921,82 euros) i el complement per viure a Girona (978,81 euros), i que ho hagi estat en 3 legislatures durant 9 anys, tindria dret a percebre 26.329,25 euros d'indemnització.

966.000 EUROS DES DE 2015

Dels diputats de la passada legislatura van demanar la prestació, el que més assignació va tenir va ser el exlíder de Ciutadans Carlos Carrizosa --diputat entre 2012 i 2024 en 4 legislatures diferents--, que va percebre 37.388 euros; seguit de la exvicepresidenta del Parlament de ERC Alba Vergés, que va percebre 34.501, i el diputat de ERC Carles Castillo, 21.023 euros. Històricament, des que s'aplica aquest règim, la diputada que més va percebre com a indemnització (80.431 euros) va ser la històrica diputada del PP Dolors Montserrat, mare de l'actual eurodiputada, que va estar en el Parlament en 8 legislatures i durant més de 27 anys. Li segueixen l'exdiputada del PSC Núria Segú, diputada durant 15 anys i de 5 legislatures, que va percebre 43.935 euros; i l'exdiputat de CiU Albert Batalla, diputat durant 13 anys i en 5 legislatures diferents, que va percebre 39.914 euros quan va deixar la Cambra. El Parlament ha abonat, des de 2015, 966.035 euros a 136 diputats que han demanat la indemnització.