Agents de la propietat immobiliària de Balears demanen consens polític per a frenar la crisi d'habitatge

#CCOO creu que l'habitatge serà el "principal element" de la pròxima crisi econòmica de Balears

Els joves assumeixen que seran la primera generació des de la Guerra Civil que viuran pitjor que els seus pares

El president del Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària de Balears, José Luis Artieda, ha reclamat a les forces polítiques que arribin a consensos amplis per a articular les mesures necessàries per a fer front a la crisi d'accés a l'habitatge.

Així ho ha exposat en la segona de les taules de diàleg, sota el títol 'Context balear: diàleg sobre polítiques d'habitatge', que el PSIB ha organitzat per a recollir propostes en matèria d'habitatge de cara al 15 congrés del partit.

Artieda, el primer a intervenir, ha sostingut que si l'habitatge es vol considerar "el cinquè pilar del benestar social", se li ha de donar un caire de "imperiosa necessitat" a posar solució a la problemàtica actual.

"Cal crear un marc general comú amb consens de tots els partits polítics. És important, sinó no aconseguirem res. Ara mateixa l'única cosa que podem fer és posar pegats, si no es fa una estratègia a llarg termini no arreglarem el problema", ha indicat el president dels agents immobiliaris.

En aquesta línia, ha instat a canviar la visió que es té de l'habitatge, d'un "bé de mercat especulador a un bé de primera necessitat". "És alguna cosa que hem de començar a inculcar", ha insistit Artieda, qui ha enumerat alguns dels factors que --al seu judici-- fan que la situació al Balears sigui especialment sagnant.

A gran escala, i citant dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), ha destacat la insuficiència del nombre d'habitatges per a donar cabuda a tota els els seus habitants --652.000 enfront de 1,2 milions--, l'elevat preu mitjà del metre quadrat --3.700 euros, una pujada del 9,6% respecte a l'any passat--, els salaris per sota de la mitjana nacional, la incursió d'estrangers en el mercat o la inadequació dels immobles a les unitats de convivència que predominen actualment.

"El mercat ha de adaptar a les tipologies de les necessitats que hi ha: joves, famílies monoparentals... Ha d'anar per aquí", ha subratllat.

També ha lamentat la falta d'habitatge social, alguna cosa que ha considerat que s'ha "abandonat". "En la dècada dels 80 es van construir 15.000; en la dels 90, 9.000; en els 2000, 4.000; i no seguiré per a no ferir sensibilitats", ha ironitzat.

LA PRÒXIMA CRISI SERÀ LA DE L'HABITATGE
Un altre dels integrants d'aquesta segona taula de diàleg ha estat el secretari general de CCOO a Balears, José Luis García, qui ha vaticinat que la pròxima crisi econòmica que sofreixi l'arxipèlag tindrà com a principal element l'habitatge.

"No podem créixer econòmicament ni assumir l'activitat econòmica del nostre model productiu amb els preus actuals de l'habitatge. O hi ha intervenció pública del mercat o pagarem les conseqüències, ja les estem pagant", ha dit.

A les Illes, ha sostingut, es donen les condicions per a "la tempesta perfecta": un model productiu estacional i basat en el turisme i un lloc atractiu per a establir una segona residència.

"Això ens portarà, ja ho estem veient, al fet que la gent quan es jubili s'hagi d'anar de Balears. Però comencen a haver-hi treballadors que s'ha d'anar. Vivim un nou esclavisme en el món laboral fruit d'aquesta falta d'accés a l'habitatge", ha sentenciat García.

Sobre això mateix s'ha pronunciat el secretari general de UGT-Serveis, José García Relucio. "El problema de l'habitatge, en els sectors de l'hostaleria, la restauració i l'oci nocturn, està passant la frontera per a convertir en un problema d'allotjament", ha advertit.

Així, ha exposat els casos -- que "no són ciència-ficció", ha postil·lat-- de treballadors d'aquests sectors, principalment a Eivissa però també a Mallorca, als quals a canvi de treballar els caps de setmana o hores extra se'ls ofereix la possibilitat de viure en habitacions compartides.

També ha lamentat la falta de predisposició dels empresaris del sector turístic a oferir salaris dignes a les persones joves o que s'incorporen al mercat laboral, la qual cosa acrecenta les seves dificultats per a accedir a un habitatge. "Consideren que paguen massa als seus treballadors, que 1.300 o 1.400 euros és massa", ha retret.

ELS JOVES CREUEN QUE VIURAN PITJOR QUE ELS SEUS PARES
El president del Consell de la Joventut de Balears, Pau Emili Muñoz, ha aportat la perspectiva dels joves davant la crisi de l'habitatge i s'ha mostrat convençut que seran la primera generació des de la Guerra Civil que viurà pitjor que els seus pares.

"No podem triar si tenir fills o no, tenir una casa o no, independitzar-nos o no, deixar un treball que és precari parteixi buscar un millor... Tens el que et toca, perquè la situació està tan mal que o treballes de manera precària o no treballes", ha exposat.

També s'ha referit a les lloances d'alguns dels intervinents que li han precedit sobre la llei d'habitatge autonòmic, que data de 2018.

"És veritat que és molt bona, però si se li dius a qualsevol jove de Balears que no la hi hagi llegit no s'ho creuria. Com pot ser que tinguem una llei tan bona i que la situació estigui com està?", s'ha preguntat.

"Si el resultat és que tenim la pitjor situació en matèria d'habitatge amb Madrid vol dir que o la llei no és tan bona o que la situació és prou greu perquè no funcioni com hauria de funcionar", ha esgrimit.

DESNONAMENTS PER FINALITZACIONS DE CONTRACTE 
L'advocada de la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques Gloria Olmos, per part seva, ha posat en relleu la problemàtica a la qual s'enfronten les famílies de classe mitjana amb les renovacions dels seus contractes de lloguer, una tipologia de casos que --ha assegurat-- cada vegada troben més.

Així, ha posat per exemple, una família monoparental a la qual li intentin pujar el preu del lloguer fins als 1.500 euros, quan cobra entre 1.800 i 2.000, els suposa la impossibilitat de signar una pròrroga del contracte.

"Es veuen desnonaments per finalitzacions de contracte, i que no es van. I no perquè són 'inquiokupas', perquè continuen pagant el lloguer, sinó perquè no troben un altre lloc perquè no hi ha lloguers a uns preus raonables", ha explicat Olmos.

Així mateix, la lletrada ha cridat a posar en marxa tots els mecanismes a la disposició de les administracions públiques per a tractar de fer front a la crisi, doncs al seu judici ara mancada voluntat per a això, i a no oblidar la "funció social" de l'habitatge.

"Els treballadors han de viure en algun lloc. Si no, les cambreres de pisos no podran anar als hotels, i els hotels no funcionaran. També han de poder residir aquí les hostesses, els metges, els professors...", ha resolt.