La Generalitat reitera que cap membre del Cecopi va parlar "en tota la tarda" del 29O del desbordament del Poyo

La Generalitat ha reiterat aquest divendres que cap dels 29 membres del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) en "tota la tarda" del 29 d'octubre, dia de la dana, va parlar del barranc del Poyo "ni una sola vegada", en un òrgan en el qual estan incloses l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Delegació del Govern i el 112.

Així ho han indicat fonts de la Generalitat després de l'acte de la titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja (València) que assegura que els àudios de les anomenades al 112 "confirmen que l'Administració Autonòmica, competent en matèria de protecció civil, a través del 112 Comunitat Valenciana, coneixia perfectament que el barranc s'havia desbordat al seu pas pel terme de Xiva" i amb una gran intensitat.

La Generalitat reitera que "cap de les agències responsables de la informació que diu la jutgessa que permetien conèixer que el barranc s'estava desbordant van transmetre res al Cecopi de les seves pròpies dades sobre aquest tema durant tota la tarda" i es pregunta si "havia de ser l'administració regional la que interpretés les dades de la Aemet en el lloc de la Aemet i les dades de la CHJ en nom de la CHJ".

De fet, les mateixes fonts insisteixen que el missatge de ES-Alert es va enviar a la població per la presa de Forata. En aquesta línia, es pregunten si la Aemet sabia que el barranc s'estava desbordant "per què no va dir res en el Cecopi?"; per què no va dir res la Delegació del Govern o va tallar carreteres o la CHJ quan la vigilància dels barrancs "era competència seva". I subratllen que tots aquests organismes sí que van intervenir per a parlar d'altres temes.

La Generalitat recalca que el 112 "va atendre totes les crides i va donar avís als serveis d'atenció d'emergència", però afegeix que, "segons confirmen assistents al Cecopi, com l'ex secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, no va haver-hi cap comunicació referent al contingut d'aquestes".

L'acte de la jutgessa --en el qual cita les crides de membres d'una família de Xiva que va acabar amb el pare i dos germans morts-- respon a una petició d'Argüeso, --que està investigat en la causa igual que la exconsellera de Justícia i Interior en aquesta data, Salomé Pradas--, que havia demanat un aclariment de l'acte en el qual se li imputava. La magistrada rebutja aquesta sol·licitud d'aclariment d'Argüeso en entendre que aquesta resolució "establia i justificava de manera clara" la declaració com investigats de tots dos ex responsables de la Conselleria d'Interior.

No obstant això, segons la Generalitat, si les dades individuals de cada agència --Aemet, CHJ, 112 i Delegació del Govern-- permetien "conèixer perfectament" que el barranc s'estava desbordant --com assenyala la magistrada-- "com és que ningú va dir res en tota la tarda davant una cosa tan òbvia?".

En aquesta línia, insisteix a preguntar si s'està dient que Aemet "sabia que el barranc s'estava desbordant i va preferir parlar de la pluja a Utiel"; si la CHJ "va preferir parlar d'una presa que ni tan sols va col·lapsar"; si la delegada del Govern "sabia que el barranc s'estava desbordant i no va tallar cap carretera ni va activar a cap institució de l'Estat" i si el director del 112 "tenia constància del contingut de les crides i les va ocultar als 29 membres presents en la reunió".