Enrique Barón defensa que "Europa tindrà l'espai que se sàpiga construir" en el món després de l'elecció de Trump

L'expresident del Parlament europeu i exministre de Transports, el socialista Enrique Barón, ha defensat que "Europa tindrà l'espai que sàpiga construir" en el món després de l'elecció del president dels Estats Units, Donald Trump.

Enrique Barón s'ha pronunciat d'aquesta manera, aquest dissabte, durant una conversa mantinguda amb el senador socialista Pere Joan Pons, amb motiu del XV Congrés dels Socialistes de Balears, que se celebra aquest cap de setmana en Platja de Palma.

L'expresident del Parlament europeu i exministre de Transports ha considerat en aquest sentit que Europa "ha de lluitar per existir", com va fer després de la caiguda del mur de Berlín, alguna cosa que, ha recordat, "molts desitjàvem" però "gairebé ningú esperava". "Va ser la història nostra planificada" la que va obrir una nova etapa.

Avui dia, amb una Unió Europea formada per 27 estats membres, enfront dels 12 de llavors, trobar la majoria dels quals han entrat a l'altre costat del teló d'acer i molts més que es volen incorporar, el que cal fer "és no sols defensar el construït, sinó estar a l'altura del millor que han fet els europeus, que és acabar amb la guerra com el mètode d'aconseguir un poble, un estat, un imperi darrere l'altre, una hegemonia en el continent".

Perquè, encara que "s'ha millorat molt, cada dia té el seu afany" i, "ara mateix estem amb una guerra a Europa". "Ha canviat el que era aquesta Europa de l'equilibri del terror, bo ara nosaltres hem decidit fer el pas de la Unió Europea, l'ambició de la qual és convertir en una federació europea oberta a tots els països europeus democràtics i amb desig de participar en aquest procés", ha comentat Baró, postil·lant que "enfront d'aquesta Federació Europea hi ha una lluita que ja s'ha viscut a Europa", i que ell ha definit com la "Volta a la Santa Aliança", que és "tornar a l'Europa d'abans, a l'Europa dels petits estats, dominada pel que es va dir el Congrés de Viena i que va definir l'Europa del segle XIX".

"Aquí estava com a garant el tsar Alexandre I. Ara, a Europa tenim també un tsar amb pretensions", ha dit en al·lusió al president de Rússia, Vladimir Putin.

Així mateix, Baró ha cregut important recordar que "tot el que ha fet la Unió Europea ha estat sota el paraigua nuclear dels estatunidencs", malgrat que són 350 milions enfront dels 450 milions dels països de la UE, que amb una possible volta dels britànics sumen 500 milions, i els russos són 140 milions. "No serem capaços de garantir el que estem fent, que és el millor que hem fet en la història?", s'ha preguntat sobre aquest tema, considerant que Europa ha de "prendre les seves decisions".

En aquest context, el senador del PSIB Pere Joan Pons s'ha qüestionat si és possible que Europa estigui davant una "oportunitat", pesi al "estat d'ansietat", del qual parlen algunes enquestes, perquè els europeus perceben "estar més amenaçats que mai" per "la presa del poder de Donald Trump" i "la sensació que hi haurà un conflicte". Tot això encara que "tothom està parlant ja que l'eix Alemanya, França, Brussel·les, Londres està tornant" i que la Unió Europea "té població, economia i tecnologia suficient per a aconseguir una defensa i seguretat en els pròxims anys".

Pons ha confiat parafrasejant la idea Francesc Antich que "Les persones com Trump passaran, però les democràcies perduraran".

L'expresident del Parlament europeu i exministre de Transports ha recordat que "l'important és dominar els temors". "Els europeus hem estat lluitant durant segles entre nosaltres però hem aconseguit que la pau i la prosperitat, amb tots els nostres problemes, sigui la norma", ha recordat sobre aquest tema.

"Des de l'any 1954, després de la guerra de Corea, estem intentant fer una Comunitat Europea de Defensa i de Seguretat. Perquè ara és el moment", ha reivindicat. "Hem fet moltes coses, hem fet passos, però el que hem fet, hem de defensar-ho", perquè "no és possible viure tota la vida depenent del paraigua dels Estats Units", i això ens ho ha recordat Trump. "Hem de prendre les nostres responsabilitats", ha incidit.

En aquest sentit, s'ha referit a un article recent d'un militar francès que no ha volgut rellevar la seva identitat i que apuntava que el rearmament de la Unió Europea "no és una qüestió estrictament tecnològica, no és una qüestió estrictament militar, ni una qüestió estrictament política, sinó que" es tractava de "una revolució cultural en els assumptes militars europeus".

Perquè, segons aquest article, malgrat "no haver deixat d'ocupar missions de pau aquí i allà", els exèrcits "han perdut contacte amb la realitat". Per això, "cal teixir la pau" a través de la cooperació, com en el marc europeu, no "solament proclamar-la". Aquesta és la "història d'Europa", ha subratllat.

Llavors, ha considerat que el rearmament de la Unió Europea "és positiu", el que ocorre és que "el tema no és que t'armis fins a les dents, el tema és que tu tinguis la capacitat per a dissuadir al que et vol eliminar". I "hi ha una cosa que també convé que sàpiga la ciutadania. No és gastar molt més, és gastar millor".

No obstant això, invertir en pau també significa formar a joves en la Universitat per a la Pau, que és una universitat de la ONU que està a Costa Rica, en el marc dels "processos de pacificació".

En tot cas, es tracta de prendre les mesures necessàries per a mantenir l'statu quo europeu: "Cal estar en disposició de defensar allò que és teu, especialment quan hi ha algú que té una concepció d'imperi que inclou l'eliminació dels països veïns". I "la prova de foc és Ucraïna".

Finalment, en relació al conflicte israelià-palestí, el senador del PSIB i Enrique Barón han abordat la necessitat trobar una solució a la guerra en la Franja de Gaza. Per a l'expresident del Parlament europeu i exministre de Transports la solució "més civilitzada" és la de "els dos estats", que no obstant això "és la solució a la qual s'oposa radicalment la dreta israeliana".