Espanya va exportar material militar per valor de 3.700 milions en 2023, fonamentalment a països europeus

Ucraïna va comprar armament per valor de 153 milions i es van autoritzar enviaments per 4,7 milions a Israel, abans del 7 d'octubre

Espanya va exportar material militar per valor de 3.764 milions d'euros en 2023, un 8% menys que en 2022, sobretot a països europeus i amb l'Aràbia Saudita com a principal client de fora del nostre entorn.

Així consta en l'informe d'exportacions de material de defensa i doblegui ús corresponent a 2023 elaborat per la Secretaria d'Estat de Comerç, remès al Congrés i al qual ha tingut accés Europa Press, que detalla que les exportacions dutes a terme van suposar un 24,% de l'autoritzat. Les vendes als països de la Unió Europea (UE) van representar un 45,4% del total, 1.708,9 milions d'euros, i a països OTAN un 56,1%, un total de 2.112,7 milions.

França va ser el país que més armament va comprar a Espanya, material per valor de 770,7 milions d'euros. La segona posició és per a l'Aràbia Saudita, amb 562 milions, però completen el 'top' cinc aliats europeus i de l'OTAN: Alemanya (493,9 milions); Gran Bretanya (457,8); i Irlanda (168,7 milions). A més, Ucraïna, immersa en la guerra amb Rússia, va rebre material militar --incloses donacions-- procedent d'Espanya per valor de 153,7 milions.

El comerç exterior amb França, Alemanya i Itàlia --el tercer país UE i OTAN que més armament va comprar a Espanya, 39,2 milions d'euros-- es va concentrar en transferències de productes, equips i tecnologia dins dels programes de cooperació existents en l'àmbit de la defensa, mentre que l'Aràbia Saudita va adquirir dues corbetes. Cal destacar dos avions de transport per a Irlanda i un altre per a Gran Bretanya, segons ressalta el treball.

Per part seva, Ucraïna va rebre obusos, metralladores, motors i accessoris de llanxes Zodiac, vehicles de transport, ambulància i cisterna, reposats de vehicles blindats d'origen estatunidenc, compressors marins, vehicles TOA, deu carros de combat i recanvis, ràdios, subfusells i magranes de morter, entre un altre material.

VENDES A ISRAEL
El Govern ha reiterat en múltiples ocasions que no s'ha autoritzat cap nova operació d'exportació definitiva de material de defensa amb destinació a Israel des del 7 d'octubre de 2023, data en la qual va començar l'ofensiva contra Hamàs arran de la massacre que va deixar entorn de 1.200 morts.

A més, no s'han autoritzat exportacions d'equips letals o que poguessin ser emprats com a material antidisturbis per part de les Forces Armades o de seguretat d'Israel. La política per a l'autorització de llicències d'exportació de material de defensa i de doble ús amb destinació a l'Estat hebreu ja era molt estricta des de 2001.

Així, segons recull l'informe, que es presentarà el dimarts a la Comissió de Defensa del Congrés, entre l'1 de gener i el 7 d'octubre de 2023 es van autoritzar diverses operacions de material no letal per un valor de 4,7 milions d'euros, com a sensors d'imatge o recanvis de sistemes de control remot. També es va donar llum verda a la devolució a origen de diferent material dins del programa del Ministeri de Defensa del vehicle blindat 8x8. Altres operacions amb destinació final Filipines i Espanya apareixen estadísticament com a exportacions a Israel per ser la destinació intermèdia, precisen.

Així mateix, en 2023 no va haver-hi denegacions en l'exportació de material de defensa i el Ministeri d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació tampoc va denegar trànsits de material de defensa, autoritzant 795 en total. En el cas de Rússia, les relacions econòmiques i comercials estan emmarcades per la normativa internacional i europea de sancions, concretament els Reglaments 269/2014 i 833/2014. Així, durant 2023, es van denegar quatre llicències individuals d'exportació a Rússia.

PERÒ RÚSSIA REP MATERIAL DE DOBLE ÚS 
Respecte al material de doble ús, les exportacions van augmentar un 36,1% en 2023, amb un valor de 393,6 milions d'euros. Constitueixen un 12,1% de les operacions autoritzades.

Els enviaments es van concentrar fonamentalment en les categories de 'Tractament dels materials' (146,1 milions d'euros i el 37,1%); 'Telecomunicacions i seguretat de la informació' (132,3 milions d'euros, 33,6%); i 'Materials, substàncies químiques, microorganismes i toxines' (72,7% milions d'euros, 18,5%).

Els tres primeres destinacions van ser Noruega, que va rebre material espanyol per valor de 53 milions d'euros; la Xina, per valor de 45,4 milions d'euros --divers material per als sectors farmacèutic i sanitari, bioreactors esterilizables per al sector químic o equip electrònic per al sector de l'energia, entre altres--; i els Estats Units, 36 milions.

En referència a Rússia, les exportacions de material de doble ús autoritzades i realitzades, que van aconseguir un valor de 22 milions d'euros, es van acollir a les excepcions contemplades en les sancions de la UE, en ser contractes anteriors al 26 de febrer de 2022, tal com estableixen els articles 2 i 2bis del Reglament 833/2014. Les exportacions van ser de màquines i eina per al sector industrial, equip de processament d'aliments per al sector de l'alimentació i transferència de tecnologia de fabricació de plàstic per al sector industrial.

De nou en el cas d'Israel, no s'ha autoritzat cap operació d'exportació de material de doble ús amb aquesta destinació des del 7 d'octubre, recalca el treball. Es van exportar 6,2 milions d'euros en substàncies químiques, un recanvi de bomba centrífuga, planxes de fibra de vidre i d'escuma tractades o elements per a eines industrials de tall.

Rússia, Israel, l'Índia, la Xina, Camerun i Geòrgia van ser objecte de denegacions en exportacions de productes i tecnologies de doble ús en 2023 per diversos motius, com a risc de desviament a un país sotmès per sancions i existència de denegacions d'altres països, possible transferència de tecnologia per a ús militar o falta d'informació sobre l'usuari final.