Maestro, activista prosaharahui expulsat d'Al-Aaiun: "Venien amb les targetes d'embarqui i tenien les nostres fotos"

L'aragonès Jesús Maestro, activista prosaharaui integrant de la delegació espanyola de UM DRAIGA, expulsada aquest dissabte d'Al-Aaiun, capital històrica del Sàhara controlada pel Marroc, ha explicat a Europa Press que "diversos agents marroquins de paisà venien amb les targetes d'embarqui al nostre nom i tenien les nostres fotos, m'han identificat al moment, ens estaven esperant".

Maestro, exdiputat de les Corts d'Aragó, viatjava de Gran Canària al Aiún en un vol de la companyia Binter al costat de la també activista aragonesa prosaharaui Rosa María Fernández i la periodista Gara Santana Suárez, del portal Canàries Ara/Eldiario.es en una missió de CEAS Sàhara per a l'observació, verificació i seguiment de la situació i respecte als drets humans de la població sahrauí en el Territori No Autònom del Sàhara Occidental.

Però en el moment de desembarcar, Maestro ha rebut l'alt i la delegació espanyola no ha pogut baixar de l'aeronau: "Sense mediar paraula, ni identificar, un home vestit de paisà s'ha posat davant de mi amb una mirada desafiadora i, de seguida, han vingut altres dos més i han fet tap allí els tres a la porta, dues d'ells, a més, gravant-nos amb un mòbil", ha explicat.

"No s'han identificat, els he dit qui érem, a què veníem, que havíem avisat al Ministeri d'Afers exteriors, que veníem a fer una missió d'aprovació dels drets humans, que havíem demanat una entrevista també amb la Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental --MINURSO--, però res", ha inidcado.

Tampoc ha servit de res l'intent de mediació del comandant, al qual els tres expulsats han agraït la seva labor i amabilitat, com també els de la tripulació: "Venien ja amb les tres targetes d'embarqui al nostre nom. Sabien perfectament qui érem, on estàvem, tenien la nostra foto, m'havien identificat per la cara i el vol anava ple", ha apuntat Maestro, que ha lamentat la falta de reacció del Govern espanyol, que només fa que el Marroc "cada vegada s'embraveixi més".

El viatge, que havien comunicat tant al Ministeri d'Afers exteriors com a la MINURSO, incloïa entrevistes amb diverses associacions per a donar a conèixer la situació que viu el poble sahrauí, els familiars dels almenys 54 presos polítics, entre ells set periodistes, "que dispersen per diferents presons del nord del Marroc perquè no puguin ser visitats", o els diversos centenars de persones que tenen amenaçats de judici".

Les suspicàcies sobre el comportament de l'Executiu espanyol i el seu posicionament sobre el Sàhara porta a Maestro a sospitar de tot: "Ahir vam tractar d'apuntem en l'aplicació d'Exteriors per a localitzar-te si viatges a l'estranger per si hi ha un terratrèmol o un atemptat, però resulta que quan detallava que la destinació era Al-Aaiun, destinació d'un vol espanyol, l'aplicació s'apagava i deia que no funcionava, cosa que no ocorria si registrava que anava al Marroc", ha detallat.

La visita, ha ampliat l'activista aragonès, pretenia també servir per a denunciar "el negoci turístic que empreses europees, entre elles diverses espanyoles, estan fent explotant recursos de la zona sense comptar amb la població sahrauí, perquè continua sent un territori sense descolonitzar, que està ocupat il·legalment, és el que diuen les resolucions de Nacions Unides", ha manifestat.

Maestro ha explicat que el Marroc està impulsant el desenvolupament en la zona d'un florent mercat turístic explotant les kilómetricas platges de la costa, paradís del windsurf, mitjançant la construcció d'hotels i la instal·lació de molins de vent "i tot això saltar el dret internacional".

L'exdiputat aragonès lamenta la "impunitat" amb la qual al mateix temps Marroc sotmet a la població sahrauí a una cosa "molt semblant a un genocidi" que porta a la malnutrició dels seus habitants i a la falta de desenvolupament dels nens: "La seva salut és molt deficient, l'alimentació no arriba a les mil calories i han perdut la seva cultura del nomadeo, estan acabant amb una cultura i un poble.

I no li cap la postura adoptada pel Govern de Pedro Sánchez: "No és de rebut. El Sàhara és el nostre cas i va per a 50 anys ja. Al nostre país, els partits i sindicats fem resolucions sobre Palestina, sobre Ucraïna, però el Sàhara és la nostra responsabilitat, això ho hem creat nosaltres, tenim part de la solució i som la clau", ha conclòs.