La fiscal Delgado veu tancada la via penal per a reparar a víctimes del franquisme i ofereix la justícia civil

Destaca que un jutjat de Ferrol ja ha dictaminat l'assassinat de sindicalista per la Policia del règim en una marxa pacífica 

La fiscal de Sala Coordinadora de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, ha admès aquest dilluns la dificultat perquè els crims del franquisme siguin jutjats en la via penal, però ha destacat l'oportunitat de brinda la via civil per a aconseguir una resolució judicial en la qual, almenys, es deixi constància dels delictes dels quals van ser objecte les víctimes, encara que no es pugui castigar penalment als responsables.

Ha estat durant la seva intervenció en un acte organitzat en el Congrés amb motiu del Dia Internacional del Dret a la Veritat que ha congregat a representants d'associacions memorialistes i s'ha fet balanç de l'aplicació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022.

La que fora ministra de Justícia ha reconegut que aquesta norma no ha servit perquè els jutjats investiguin els crims franquistes perquè, segons ha explicat, els seus titulars continuen emparar en la Llei d'Amnistia de 1977, en el fet que els victimarios estan morts o en què els fets han prescrit per a desestimar les querelles de víctimes o associacions.

EXPEDIENT DE JURISDICCIÓ VOLUNTÀRIA 
"Ens trobem dificultats en els òrgans judicials que ens diuen que, si no és per a asseure a algú en la banqueta, no podem iniciar un procediment", ha denunciat Delgado. No obstant això, ha emfatitzat que, encara que no es pugui acusar a ningú, sí que es pot investigar en virtut dels convenis internacionals subscrits per Espanya que estableixen que les víctimes tenen dret no sols a una "recerca efectiva", sinó també a "la veritat des d'espais de Justícia" per a determinar "què va succeir i de quina manera".

En aquest context, Delgado ha subratllat que "la resposta punitiva és molt difícil, però la recerca des d'espais de Justícia no" i aquí és on entra la via civil. En concret, ha esmentat la fórmula de l'expedient de jurisdicció voluntària en el procediment civil, un procés que poden impulsar tant els fiscals com les víctimes o associacions davant jutjats de primera instància.

L'objectiu és aconseguir que el jutjat investigui aquells esdeveniments dels quals es vol deixar constància per a dictar el que es coneix com a "declaració judicial de fets passats", després d'un judici oral en el qual compareixen testimonis i s'aporten proves. Aquests fets poden ser penals, encara que no se sent a ningú en la banqueta.

SENSE LÍMIT TEMPORAL PER A INVESTIGAR
Segons ha explicat, "la potencialitat d'aquest expedient de jurisdicció voluntària permet investigar tot perquè no hi ha límit temporal", la qual cosa obre la porta per exemple a indagar sobre l'exili, les víctimes de camps de concentració o també successos del tardofranquismo.

De fet ja hi ha un exemple del triomf d'aquesta via civil. Després de l'arxiu per part de l'Audiència Provincial de la Corunya d'una querella presentada per la mort d'un sindicalista en una manifestació a Ferrol en 1972, la família va recórrer a la jurisdicció voluntària, i va tornar a trobar amb un 'no'.

Però, amb suport del fiscal, van recórrer aquesta inadmissió en apel·lació i l'audiència va acabar donant-los la raó amb l'argument que la Llei de Memòria Democràtica contempla en la seva exposició de motius tot un ventall de procediments per a la cerca de la veritat i la satisfacció de l'interès de les víctimes.

El jutjat va haver d'obrir el procediment i va acabar dictant una resolució en la qual es va deixar negre sobre blanc que el sindicalista havia mort en el transcurs d'una manifestació pacífica en defensa de drets laborals com a conseqüència dels trets de la Policia franquista. Tot, ha detallat Delgado, després d'un judici en el qual va arribar a declarar com a testimoni la persona que va traslladar a la víctima a l'hospital.

AIXÒ NO HO PAREN LES LLEIS DE CONCÒRDIA
En aquest context, Delgado ha enaltit la labor que fan els 45 fiscals de Memòria que treballen en tota Espanya acompanyant a les víctimes, supervisant les exhumacions, contribuint la inscripció registral de les defuncions corresponents, parlant amb els forenses per a determinar com es van produir les morts, o exigint l'obertura d'arxius per a obtenir informació, tot en el marc de diligències preprocesales.

"Això és imparable, perquè hi ha una llei nacional per a tot l'Estat, l'aplicació del qual correspon al Ministeri Fiscal i que no pot parar per lleis autonòmiques", ha defensat Delgado, en referència a les anomenades 'Lleis de la Concòrdia' que estan aprovant el PP i Vox en algunes comunitats.