Albares presenta la nova Estratègia d'Acció Exterior, molt enfocada en una "Europa més pròspera i més segura"

El Govern reivindica una Espanya que "construeix pau" i aposta per enfortir la resiliència democràtica combatent la desinformació

El ministre d'Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha presentat aquest dimarts la nova Estratègia d'Acció Exterior 2025-2028 amb la qual el Govern preveu afrontar el "context internacional complex i canviant" i en la qual l'aposta per una "Europa més pròspera i més segura" ocupa un espai prioritari.

Segons ha defensat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, es tracta de "una estratègia de país" ja que en la seva elaboració han participat tots els ministeris i també s'ha implicat 'think tanks', a les forces polítiques presents en Congrés i Senat, organitzacions empresarials i també ONG i associacions civils.

Ara, després de la decisió del Consell de Ministres de remetre'l a les Corts, el document haurà de ser sotmès a debat conforme a la Llei d'Acció Exterior, per a això està prevista la compareixença de Albares en sengles comissions d'Exteriors de Congrés i Senat, després de la qual cosa es produirà l'aprovació definitiva pel Govern.

L'estratègia per als pròxims quatre anys, ha explicat el ministre, "part des del convenciment que estem en un context internacional complex i canviant" i que preservar el benestar dels espanyols depèn també "de la capacitat que tenim d'adaptar-nos com a país a aquest entorn internacional canviant".

Així doncs, ha afegit Albares, "respon a les preguntes de quin paper juguem, quin paper volem jugar, quins són els nostres interessos i amb quins valors ens identifiquem i quins valors defensem". "Espanya té una política exterior que és coherent, que té identitat pròpia i que té una presència definitiva i decisòria a Europa, en el veïnatge sud i el Mediterrani i a Amèrica Llatina", ha reivindicat el ministre.

APOSTA PER MÉS EUROPA
La nova estratègia està vertebrada en tres eixos, el primer dels quals és "continuar aixecant i projectant Europa". "Una Espanya més pròspera i més segura passa també per una Europa més pròspera, més cohesionada, més segura", ha sostingut.

En aquest sentit, ha indicat que el Govern dóna suport a "un salt qualitatiu tant en les polítiques comunes europees com en el finançament d'aquestes, amb un pressupost europeu més ambiciós" així com "una reforma del procés de presa de decisions a Brussel·les que estengui la majoria qualificada a nous àmbits".

Així mateix, s'aposta per "assumir més responsabilitats per part d'Europa en la seva pròpia seguretat i la dels seus ciutadans en tots els àmbits, també en l'energia, en la tecnologia, en la defensa", això sense oblidar el "pilar europeu de drets socials" perquè per a una "Europa més pròspera i més forta" és necessària "una Europa més cohesionada".

En el document amb les grans línies de l'estratègia que ha publicat Exteriors se sosté que "l'autonomia estratègica oberta europea ha de basar en un concepte integrat de seguretat que incorpori dominis més enllà de la defensa tradicional". Així, s'advoca per "reforçar aquesta autonomia a través de més capacitats i recursos col·lectius, inclòs un major desenvolupament de la base tecnològica i industrial de la defensa europea".

L'estratègia també aposta, segons ha dit el ministre, "per aprofundir el mercat únic, per culminar la unió bancària, per reforçar el paper internacional de l'euro i per aprofitar tot el dinamisme de la transició ecològica i la transformació digital", integrant "la perspectiva de seguretat econòmica", "reduint vulnerabilitats i dependències crítiques, anticipant amenaces, inclosa la cohesió econòmica i ampliant la nostra xarxa de socis comercials".

COMPROMÍS AMB EL MULTILATERALISME I ELS DDHH
El segon gran eix es vertebra entorn d'una "Espanya compromesa" i el seu compromís amb la pau, el multilateralisme, els Drets Humans i la democràcia. "Volem reformar i reforçar el multilateralisme, fer-lo més inclusiu, més democràtic, més representatiu, protegir i promocionar els drets humans", ha precisat el ministre.

En aquest apartat també s'ha inclòs l'aposta per mantenir la cooperació al desenvolupament així com la intenció de promoure "una migració regular, ordenada i segura, sense renunciar als principis d'humanitat i responsabilitat que ens defineixen, i des de la convicció que el nostre dinamisme econòmic i la sostenibilitat del nostre model de benestar depenen en part de la migració", resa el document publicat per Exteriors.

El tercer i últim eix passa per "una Espanya que construeix pau i seguretat". "Som conscients que Espanya i Europa han d'assumir majors responsabilitats en la seva pròpia seguretat, i per a això també cal reforçar l'arquitectura de control d'armaments, de no proliferació, de desarmament i mantindrem un compromís ferm en la lluita contra el terrorisme", ha enumerat.

RESILIÈNCIA DEMOCRÀTICA
En aquest apartat, el Govern també s'ha fixat com a objectiu de la seva acció exterior "enfortir la resiliència democràtica". "Els biaixos algorítmics, l'increment de la desinformació i l'auge del discurs d'odi no són mers desafiaments tècnics, sinó amenaces a la cohesió social que ens fan més vulnerables enfront de la radicalització i la ingerència externa", sosté en el document, consultat per Europa Press.

Aquí, "enfront dels riscos que planteja la desregulació, Espanya defensa una major transparència, neutralitat i rendició de comptes per part de plataformes tecnològiques, un enfocament centrat en les persones i els drets, i una major coordinació internacional".

Per a garantir la seguretat dels tres milions de ciutadans que ja resideixen fora d'Espanya, el ministre ha subratllat que Exteriors està immers en "un important pla de renovació de la nostra xarxa consular" per al qual hi ha prevista una inversió de 115 milions per a la digitalització i també per a "renovar immobles".

Igualment, ha confirmat els plans del Govern de replantejar l'actual desplegament diplomàtic i consular que té Espanya. "On estem? On hauríem d'estar? Com adequar-ho?", ha plantejat.

En aquest sentit, ha esmentat l'obertura de nous consolats en països com Regne Unit, Cuba o la Xina i la renovació de consolats com el de Londres.

Les paraules del ministre es produeixen després que tant des de l'Associació de Diplomàtics Espanyols (ADE) com el Defensor del Poble hagin alertat del mal estat en què es troba alguns consolats i també de la falta de personal per a poder atendre adequadament els ciutadans.