ERC demana que Sanz Roldán torni al Congrés per a aclarir si l'imant de Ripoll va cobrar com a confident del CNI fins al 17A

Rufián denuncia que els atemptats van poder haver "finançat indirectament amb diners públics" 

Esquerra Republicana vol que el exdirector del Centre Nacional d'Intel·ligència (#CNI) Félix Sanz Roldán comparegui del nou davant la comissió del Congrés que investiga els atemptats jihadistes d'agost de 2017 per a aclarir si el llavors imant de Ripoll (Girona) Abdelbaki És Satty, cervell dels atacs, va ser confident fins a aquesta data i cobrava per això 500 euros al mes.

Sanz Roldán va ser l'encarregat d'obrir les compareixences en aquesta comissió el passat 24 de novembre i ho va fer negant que És Satty fos informador del centre. Però, arran de que el diari 'ABC' hagi publicat una informació que apunta al fet que el CNI va pagar aquests 500 euros al mes a Es Satty fins al mateix moment dels atemptats, Esquerra ha plantejat la necessitat que l'excap dels espies espanyols torni a la Cambra a donar explicacions.

El citat periòdic informa que els informes que s'extreien de Es Satty no aportaven informació de valor i que l'agent encarregat de la relació amb ell li tractava a desgana i retardava les trobades el màxim possible, "fins que havia de fer els pagaments".

NEGLIGENTS I IRRESPONSABLES
El portaveu de ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, ha carregat contra el CNI. "No sols eren inútils, sinó que a més eren negligents i uns absoluts irresponsables", ha indicat, denunciat que aquests atacs, "de manera indirecta s'acabessin finançant diners públics".

A més, ha acusat a Sanz Roldán d'haver estat "més preocupat a llevar urnes" per a parar el referèndum independentista i a "tapar les corrupteles d'un rei absolutament corrupte" que a "fer el seu treball", que "era intentar detectar un dels pitjors atemptats del sud d'Europa de la història recent".

Davant la comissió de recerca, Sanz Roldán va sostenir que És Satty "mai va ser ni col·laborador ni informador" de l'espionatge espanyol i va negar que els serveis d'intel·ligència poguessin haver evitat aquests atacs però no ho fessin.

LI VAN TANTEJAR, PERÒ HO VAN DESCARTAR PERQUÈ NO ES FIAVEN 
El exdirector del CNI sí que va admetre que el CNI va visitar a l'imant en la presó de Castelló en 2014, on estava ingressat per tràfic de drogues, dins de la feina de casa de prevenció d'actuacions jihadistes, on també va rebre visites d'altres forces de Seguretat, "almenys" de la Guàrdia Civil.

No obstant això el exdirector del CNI va rebutjar donar més detalls al·legant que aquesta informació estava classificada. El Consell de Ministres va aixecar el secret de les dades sobre Es Satty a la fi de desembre i en la documentació que va manar al Congrés, es van incloure diversos informes que constaten la desconfiança dels agents que li van tractar.

Al no concedir-los "cap fiabilitat", van acabar descartant-li com a eventual col·laborador, segons aquests documents als quals va tenir accés Europa Press. En concret, el CNI es va entrevistar en tres ocasions en 2014 per a sondejar què sabia exactament de sobre els detinguts en l'operació antiyihadista batejada com a 'Xacal', que havia tingut lloc a Catalunya en 2006 i que van acabar sent posats en llibertat.

També li van entrevistar per a conèixer quina informació podia tenir sobre l'"àmbit radical o terrorista". Ell va voler saber per a què s'anava a usar la informació que proporcionés i va acceptar "facilitar" els seus coneixements sobre els assumptes que interessaven als agents, però els agents del CNI que van parlar amb ell li veien des del primer moment com una "persona molt opaca" que a penes mostrava "interès per res" i es mostrava "molt desconfiat".