Trillo dubta que el TC tingui el "desvergonyiment" d'amnistiar a Puigdemont però avisa que si ho fa el Suprem anirà al TJUE

Diu que aquesta amnistia "deixaria a la Constitució inerme davant qualsevol intent de trencament" de la unitat territorial

|
20250413111449

 

Archivo - El expresidente del Congreso y exministro Federico Trillo-Figueroa interviene en un acto en la Cámara Baja.
 

Diu que aquesta amnistia "deixaria a la Constitució inerme davant qualsevol intent de trencament" de la unitat territorial

Creu que un pas del TC per a bloquejar la qüestió prejudicial de l'Audiència de Sevilla pels ERE seria una "monstruositat jurídica"

El jurista Federico Trillo, ex president del Congrés i ex ministre de Defensa, considera que no cap que el Tribunal Constitucional pugui concedir l'amnistia a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont perquè "estaria cometent un excés de jurisdicció". En qualsevol cas, adverteix que, si al final ho fa, el Tribunal Suprem acudirà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

"Encara està per veure que el Tribunal Constitucional tingui el desvergonyiment d'aplicar a Puigdemont l'amnistia sense més", ha declarat Trillo, per a subratllar que si ho fa s'estaria "conculcant la lletra de la Constitució".

En declaracions a Europa Press, Trillo ha explicat que l'amnistia es va concebre per al període constituent, però "va quedar fora" de la Carta Magna de 1978. "És una mesura de gràcia pròpia de períodes de transició, de canvi de règim", ha postil·lat.

En aquest sentit, ha subratllat que "ara no cal" aplicar aquesta amnistia tret que "efectivament es pretengui convalidar el fet en 2017" per l'independentisme català --que van ser "fets clarament delictius de la forma més greu contra l'Estat"-- amb l'objectiu que "no ho fossin llavors, ni el tornin a ser".

Segons l'exministre, aquesta decisió "és alguna cosa que deixaria a la Constitució inerme davant qualsevol intent de segregació i de trencament de l'ordenament constitucional i de la unitat territorial d'Espanya".

"Per tant, dubto prou bé que el Tribunal Constitucional pugui saltar aquesta consideració constitucional", ha manifestat l'expresident del Congrés, la mateixa setmana que el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, ha assegurat que la previsió del tribunal és que es pugui resoldre sobre l'amnistia abans de l'estiu.

EL TRIBUNAL EUROPEU DE JUSTÍCIA I L'AMNISTIA
En ser preguntat si, en cas que el TC apliqui l'amnistia a Puigdemont, el Suprem hauria d'acudir al Tribunal Europeu de Justícia de la UE, Trillo s'ha mostrat convençut que "si ho fa", el Suprem així ho farà, perquè un tribunal europeu que "no està normalment per a aquestes coses, vetlli per la vigència de la Constitució com a norma suprema i analitzi una qüestió prejudicial de constitucionalitat abans d'aplicar l'amnistia".

Les declaracions de Trillo, que va ser responsable de Justícia del PP durant el Govern de Mariano Rajoy, s'han produït la mateixa setmana que el Suprem ha avalat la decisió del magistrat instructor del 'procés', Pablo Llarena, de no aplicar l'amnistia al delicte de malversació pel qual estan processats Puigdemont i els seus exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

El Tribunal Suprem ha justificat la seva decisió per considerar que va interpretar correctament l'excepció prevista per a aquest il·lícit en la pròpia llei, ratificant que "van endossar les despeses" del 1-O als comptes públics sense que mediés "gens d'interès públic".

RECURSOS D'AMPARO QUE NO DEGUESSIN "NI ADMETRE A TRÀMIT"
Davant la possibilitat que Puigdemont i els exconsellers Comín i Puig recorrin en empara al TC després d'avalar el Suprem no amnistiar la malversació, l'exministre de Defensa ha dit que ell no veu cap via per la qual el Constitucional pugui admetre aquesta empara.

"Jo no veig per què via pot el Tribunal Constitucional revisar una decisió del jutge ratificada pel Tribunal Suprem perquè aquí no s'ha produït cap desemparament ni cap desigualtat", ha assegurat a Europa Press, per a afegir que tampoc pot "revisar el contingut de fons, que és competència exclusiva del Suprem".

En aquest sentit, ha indicat que "la interpretació de la llei d'amnistia quant a l'abast dels delictes" no és alguna cosa que "correspongui realitzar al Tribunal Constitucional sinó al Tribunal Suprem, i l'ha fet ja".

És més, ha assenyalat que, en la seva opinió, aquests recursos d'empara ni tan sols haguessin de admetre a tràmit perquè "no s'ha produït en cap cas desemparo processal, què és el que hauria de jutjar el Constitucional". D'aquesta manera, ha prosseguit, es llevarien "un enfarfec de damunt".

No obstant això, Trillo ha dit que, encara que s'admetessin a tràmit aquests recursos d'empara, el TC "no tindria com revisar una doctrina del Tribunal Suprem". "El Constitucional pot interpretar l'amnistia en termes generals d'inconstitucionalitat o constitucionalitat, però no determinar l'abast de l'aplicació a determinats casos concrets", ha explicat.

Per tot això, Trillo ha ressaltat que si el TC concedeix l'amnistia a Puigdemont "entraria en unes funcions jurisdiccionals que no li competeixen". "Estaria cometent un excés de jurisdicció i, per tant, situar davant una il·legalitat i inconstitucionalitat manifesta del propi tribunal", ha agregat.

L'AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE SEVILLA I EL CAS DELS ERE
D'altra banda, Trillo ha assenyalat que hauria estat un "intent obertura" que el Tribunal Constitucional hagués bloquejat la qüestió prejudicial que planeja presentar l'Audiència Provincial de Sevilla davant el TJUE després de l'indult als condemnats dels ERE a Andalusia. Al seu entendre, fer aquest pas hauria estat una "monstruositat jurídica".

"La qüestió prejudicial europea no és alguna cosa que hagi de jutjar el Tribunal Constitucional espanyol, és alguna cosa que deriva del propi dret europeu. I per tant, aquests tribunals espanyols estan obligats, i a més tenen dret a poder-la plantejar perquè la hi atorga directament el dret europeu. Així que el Tribunal Constitucional i el seu president no han aquí res a dir", ha resolt.

Aquesta dimecres, el Tribunal Constitucional no va aconseguir tancar un acord però va descartar actuar per a impedir la consulta al TJUE sobre el 'cas ERE'. La polèmica es va deslligar després de conèixer, el 19 de març, que l'Audiència de Sevilla havia dictat una provisió anunciant la seva disposició a formular una qüestió prejudicial al TJUE, en entendre que el TC s'ha "extralimitat" per la "interpretació alternativa" que va fer dels delictes de prevaricació i malversació que van permetre absoldre, entre altres, als expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán.

Trillo considera que aquesta setmana el TC "va desautoritzar" al seu president, Cándido Conde Púmpido, que "havia anunciat" que "impediria que aquesta qüestió arribés al Tribunal Europeu". "Ara es mostra dolgut Cándido, i amb raó, perquè ja comença a ser desautoritzat pel seu propi tribunal", ha dit, per a enlletgir-li que estigués "disposat a actuar sense límits per a protegir a Sánchez i al PSOE".

Segons l'exministre, impedir aquesta qüestió prejudicial de l'Audiència Provincial de Sevilla seria "il·legal" i "contrari, no ja al dret espanyol, sinó al dret europeu". "Per això s'ha hagut de frenar", ha finalitzat. 

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA