Pilar Alegria: "M'han anomenat 'puta', 'guineu' i 'comepollas' en les xarxes"

En un missatge publicat en el seu compte d'Instagram, Alegria ha exposat amb cruesa els atacs sexuals i violents que ha sofert en xarxes: “M'han anomenat ‘puta’, ‘guineu’, ‘comepollas’, m'insten a posar-me de quatre grapes, diuen que sóc ministra per callar i posar-me de genolls, em pregunten si m'agrada de costat o damunt”. La ministra assegura estar farta que les dones públiques continuïn sent blanc d'agressions verbals que res tenen a veure amb la crítica política: “No es pot admetre ni tolerar. No ho podem consentir”.

Alegria, visiblement indignada, ha recordat que porta anys en política i sempre ha treballat “amb dedicació, serietat i honestedat”. Reconeix que accepta la discrepància política, però adverteix: “Mai podré respectar ni callaré davant l'odi a dolls que, desgraciadament, les dones continuem suportant per part de tantíssims energúmens”.

Del cas Ábalos a la violència masclista digital: una ministra en el punt de mira

El detonant d'aquesta nova onada d'odi ha estat la seva resposta pública del passat divendres sobre la presència d'alts càrrecs del PSOE —ella inclosa— en el Parador de Terol al setembre de 2020, quan suposadament es va organitzar una festa amb prostitutes durant la pandèmia. Alegria va explicar que va passar la nit en el parador però va negar conèixer el succeït ni haver presenciat cap fet relacionat. “Qui vulgui buscar en mi el que no és, està perdent el temps”, va sentenciar en la seva declaració.

Al costat de la seva denúncia en xarxes socials, la ministra va compartir el vídeo d'aquella intervenció i va tancar el seu missatge amb una frase rotunda: “Si creuen que així ens intimidaran o callar, s'equivoquen. Ja basta: cap alt i ni un pas enrere”.

La seva denúncia ha reobert el debat sobre l'assetjament digital masclista i el preu que continuen pagant les dones que ocupen llocs de poder. En temps en què el discurs d'odi campa lliure per les xarxes, la valentia d'Alegria marca un abans i un després en la visibilització d'una violència que moltes continuen sofrint en silenci.