El que s'espera del Debat sobre l'estat de la Nació: anunciarà noves mesures Pedro Sánchez?

 

 

El Debat sobre l'estat de la Nació tindrà lloc el 12, 13 i 14 de juliol al Congrés dels Diputats. Aquest acte se celebra de forma anual des del 1983, any en què el socialista Felipe González va realitzar el primer Debat. Des d'aquell moment, se n'han celebrat 25 més: 10 durant les legislatures de González, 6 a les de José María Aznar (PP), 6 mentre José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) governava, i tres més durant l'etapa de Mariano Rajoy (PP ).

 

L'últim Debat es va realitzar els dies 24 i 25 de febrer del 2015. En aquell moment, Pedro Sánchez exercia de líder de l'oposició, mentre que Mariano Rajoy era el president del Govern. La política espanyola continuava sent bipartidista, amb un PP i un PSOE majoritaris que aglutinava gran part dels vots de la societat espanyola. Aleshores, encara no havien proliferat forces polítiques alternatives, com Podem o Ciutadans, i tampoc hi havia un partit d'extrema dreta, com VOX.

 

Set anys després, Pedro Sánchez tornarà a un Debat, però aquesta vegada com a president del govern van governar en plena crisi en molts aspectes (econòmica, energètica, de credibilitat...), en què haurà de retre comptes sobre la seva legislatura i donar explicacions sobre les decisions més candents que hagi pogut prendre.

 

QUINS SERAN ELS TEMES A TRACTAR I LES POSSIBLES MESURES ANUNCIADES?

 

Ja han passat quatre anys des que Pedro Sánchez presentés la moció de censura contra Mariano Rajoy el 2018, amb unes eleccions generals pel mig que van permetre legitimar la presidència del dirigent socialista.

 

Pedro Sánchez es mostra orgullós de la imatge d'Espanya a la cimera de l'OTAN

L'aparició del Coronavirus i les decisions preses arran de la pandèmia seran un dels temes que segurament sortiran. Aquest va ser, possiblement, el primer dels grans problemes que s'anirien succeint amb el pas del temps: les conseqüències econòmiques del Coronavirus, una guerra entre Ucraïna i Rússia que ha deixat un complicadíssim context polític a Europa i una crisi energètica de la que encara no se sap l'abast total de les conseqüències... Tot això, sense comptar amb volcans, incendis i temporals diversos que han assotat Espanya. Si Sánchez hagués sabut tot el que se li venia a sobre, potser s'hauria pensat dues vegades això de fer fora Rajoy del tron.

 

Un dels temes polèmics que segurament li retregui l'oposició -encapçalada pel PP i, de manera més dura i severa, per VOX- serà els pactes que va fer amb alguns partits, com ERC o Bildu, per accedir a la presidència. Per als partits més conservadors va ser totalment inadmissible, per la qual cosa no hi haurà discurs possible que els pugui fer canviar d'opinió.

 

També poden ser més que visibles les diferències que té amb els seus socis de govern, Unidas Podemos. Des que iniciessin la legislatura junts, diversos han estat els temes que la formació morada ha intentat discutir de forma pública al PSOE, per la qual cosa s'haurà de veure si UP actua de soci conjunt o bé de soci contrari.

 

En qualsevol cas, Pedro Sánchez tindrà preparades una sèrie de mesures socials i econòmiques que presentarà durant aquest Debat, i amb què espera guanyar la confiança dels seus opositors. De moment no han transcendit quines seran aquestes mesures, encara que des de la Moncloa s'ha avisat que seran “molt ambicioses” i que estaran dirigits fonamentalment a les classes mitjanes i treballadores.

 

Tot i que el Partit Popular forma part de l'oposició, no es descarta un intent d'acostament per part del PSEO per assolir acords en grans temes i en hipotètics Pactes d'Estat. Per exemple, quant a l'ampliació de la base de Rota, serà més senzill aconseguir el suport del PP que el del seu soci a la coalició, UP.

 

També haurà de suportar com pugui el famós "cas Pegasus" i que malparada que ha deixat la relació amb Catalunya. Aquest serà molt probablement un dels punts calents d'aquest Debat.

 

Pere Aragonès: "La negociació amb Pedro Sánchez serà complexa"

Finalment, hi ha un tema de gran importància que Sánchez haurà de començar a encarar, i aquesta és la presidència de la Unió Europea el segon semestre del 2023. Per a aquestes dates, si tot segueix com ara i com es preveu, Sánchez continuarà sent el president del Govern (les eleccions generals no es convocaran fins al desembre del 2023), i per això s'haurà de començar a abordar aquest punt tan crucial. Ara com ara, el president ja ha avançat que impulsarà l'agenda per combatre la pobresa infantil, però s'està treballant per dur a terme més mesures que deixin empremta a la seva presidència europea.

 

COM SE CELEBRARÀ EL DEBAT SOBRE L'ESTAT DE LA NACIÓ?

 

El Debat de la Nació no té caràcter obligatori. És a dir, es convoca de manera anual amb la voluntat de donar explicacions i defensar les decisions preses. L'últim es va celebrar ja fa set anys: des del 2015 no es va tornar a fer perquè aquell any hi va haver eleccions generals, encara que es van haver de repetir el 2016 per la falta de suports al PP a les eleccions prèvies. El 2017 no es va celebrar, i tampoc el 2018 a causa de la moció de censura que va presentar el PSOE contra Mariano Rajoy. El 2019 es van convocar dues eleccions generals i, com que el 2020 es va declarar l'estat d'emergència sanitària pel Coronavirus, no hi va haver possibilitat de tornar-lo a organitzar.

 

El president del Govern intervindrà sense límit de temps, en un discurs que començarà aquest dimarts a les 12.00 hores. Tot seguit, Meritxell Batet, presidenta de la Cambra Baixa, suspendrà la sessió plenària fins a les 16.00h.

 

Un cop represa la sessió plenària, serà el moment en què els grups parlamentaris exposin el seu discurs. L'ordre de les intervencions anirà de major a menor representació, per la qual cosa arrencarà el PP, i el seguiran Vox , Unides Podem , ERC , grup parlamentari plural ( BNG , Compromís , JxCat , Més País , PDeCAT ), Ciutadans , PNB , EH Bildu , grup parlamentari mixt ( Coalició Canària , CUP , Fòrum Astúries , PRC , Teruel Existe i els diputats Pablo Cambronero, Carlos García Adanero, María del Carmen Pita i Sergio Sayas) i, finalment, PSOE .

 

En aquest cas, sí que hi haurà límit de temps: els representants podran fer un primer discurs de 30 minuts més 10 al torn de rèplica. A tot això, Pedro Sánchez pot intervenir en qualsevol moment per aclarir o contestar les intervencions de la resta de formacions polítiques.

 

El dia següent, 13 de juliol, arrencarà a les 9:00h del matí i es reprendrà la sessió plenària per a totes aquelles formacions que no tinguessin temps d'intervenir-hi durant la primera jornada.

 

Quan s'hagin fet totes les intervencions, serà el moment de passar a les propostes de resolució. És a dir, els grups parlamentaris tindran 30 minuts per presentar quinze propostes de resolució de diferents problemes que hagin identificat al llarg del debat. Les formacions tindran 15 minuts per defensar les seues iniciatives, seguint el mateix ordre que al principi. Finalment, es votaran durant la darrera jornada, el 14 de juliol, a les 10:00h del matí. Aquestes propostes, en cap cas, no es convertiran de forma automàtica en llei: simplement seran propostes que ajudin a orientar l'acció del Govern.