El Defensor del Poble sol·licita a la Generalitat un informe de l'ús del castellà a les aules
El Defensor del Poble ha sol·licitat aquesta informació a la Generalitat amb l'objectiu d'atendre la "preocupació" de persones i col·lectius que es dirigeixen a la institució en relació amb l'aprenentatge i l'ús del castellà a l'àmbit escolar a Catalunya
El Defensor del Poble s'ha dirigit a la Secretaria General d'Educació de la Generalitat de Catalunya per obtenir una informació "completa i actualitzada" sobre les mesures adoptades als centres educatius respecte a l'ús del castellà.
Així ho ha manifestat el Defensor del Poble en un escrit, remès a la presidenta de l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, Ana Losada, amb qui es va reunir fa més d'un mes a la seu de la institució.
El Defensor del Poble ha sol·licitat aquesta informació a la Generalitat amb l'objectiu d' atendre la "preocupació" de persones i col·lectius que es dirigeixen a la institució en relació amb l'aprenentatge i l'ús del castellà a l'àmbit escolar a Catalunya en aquest curs, així com per "la prevenció de l'assetjament o la molèstia que poguessin patir els alumnes per qüestions vinculades a l'ús de la llengua castellana". "En definitiva, se sol·licita informe de les mesures adoptades per atendre els esmentats drets i preocupacions", apunta a l'escrit.
En el document, recorda que va iniciar al seu dia actuacions davant el Departament d'Educació de Catalunya a fi que " necessités les iniciatives dutes a terme per garantir la proporcionalitat de les llengües vehiculars a les seves programacions educatives, de manera que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular de les dues llengües oficials en els percentatges que es determinin, conforme al que estableix la dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya”.
En el tràmit d'execució forçosa de la sentència esmentada, la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret llei pel qual "es fixen els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius". Posteriorment, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari.
Després d'això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol plantejar davant del Tribunal Constitucional qüestió d'inconstitucionalitat referida al decret llei de la Generalitat a la llei aprovada pel Parlament català.
Amb posterioritat al plantejament d'aquesta qüestió d'inconstitucionalitat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el 13 de setembre passat el Ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular i del Grup Parlamentari Ciutadans .
Davant d'aquesta situació, el Defensor del Poble ha assenyalat que, "si bé no entrarà a l'examen individual d'aquelles queixes sobre les quals estigui pendent resolució judicial i el suspendrà si, iniciada la seva actuació, s'interposés per persona interessada demanda o recurs davant dels tribunals ordinaris o el Tribunal Constitucional, l'article 17.2 de la Llei Orgànica reguladora del Defensor del Poble afegeix que 'això no impedirà, tanmateix, la investigació sobre els problemes generals plantejats a les queixes presentades'.
"Mentre no es pronunciï el Tribunal Constitucional, les actuacions de supervisió d'aquesta institució hauran d'anar encaminades a comprovar el respecte per part de l'Administració educativa de Catalunya dels drets compresos al Títol I de la Constitució en el marc legal vigent", apunta el Defensor del Poble.
Pel que fa a possibles fenòmens d' assetjament escolar per raons lingüístiques , la institució ha subratllat que “aquestes conductes, si es produeixen, poden arribar a suposar un atac contra els valors superiors que constitueixen el fonament de l'Estat social i democràtic de dret, com són els principis de llibertat, respecte a la dignitat de les persones i als drets que els són inherents, en definitiva, els valors bàsics i irrenunciables del nostre model de convivència”.
"L'exercici d'un dret legalment reconegut, i més encara quan aquest té el suport d'una sentència judicial ferma, no hauria de generar perjudicis als qui l'instin, i correspon a les administracions públiques competents adoptar les mesures necessàries per evitar aquests perjudicis , i és particularment greu quan la situació afecta un menor al seu entorn escolar i familiar, per les conseqüències que això pot tenir en el seu desenvolupament i benestar personal", conclou el Defensor del Poble.
"LA PRESSIÓ A LES ESCOLES CATALANES HA AUGMENTAT"
Després d'una reunió amb el Defensor del Poble el mes de setembre passat, l'Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya aplaudia que la institució estigui informada i demanant més informació sobre la situació amb el castellà a les escoles catalanes.
"La pressió que hi ha a les escoles catalanes amb el tema de la llengua ha augmentat a principis de curs 2022-2023. Hem denunciat el desemparament de les famílies que hem demanat el bilingüisme", assenyalava la presidenta de l'entitat, Ana Losada, després reunir-se amb el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo.
En la mateixa línia, afegia que va transmetre al Defensor del Poble que aquestes famílies "estan totalment desemparades" davant la "irregularitat" que la Generalitat "demani incomplir les ordres judicials". "El Ministeri d'Educació no ha dit res ni ha fet res , ni l'Alta Inspecció d'Educació tampoc", lamentava.
L'organització també va plantejar que les instruccions del nou curs a Catalunya inclouen elements "molt preocupants" com el "control d'alumnes i professors perquè parlin sempre en català o el tema dels grups d'impulsors de la llengua que són a cada centre i que vigilen com els nens estan parlant”.
Escriu el teu comentari