L'Audiència Nacional arxiva la causa de la 'Caixa B' del PP

El jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha acordat l'arxiu provisional de la peça coneguda com a 'comissions finalistes' --derivada del cas Gürtel i còmode com el cas de la Caixa B --, en què s'investigaven les suposades donacions d'empresaris al PP a canvi de l'adjudicació d'obra pública El jutge, després de cinc anys des que se'n reobrís la causa, entén que no queda degudament justificada la perpetració dels delictes que van donar motiu a la formació d'aquesta causa.

La decisió arriba després que Anticorrupció sol·licités el sobreseïment després de rebre de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) un darrer informe on no es detectaven irregularitats als processos d'adjudicació.

El cas, conegut com el de les 'comissions finalistes', el va iniciar el jutge Pablo Ruz el 2013, però el va tancar dos anys després en no veure més indicis delictius que els del pagament de la reforma de la seu 'popular' de Gènova amb aquests fons extracomptables --assumpte ja jutjat--. Tot i això, el revelat pel líder de la 'Gürtel', Francisco Correa, durant el judici per la primera època de la trama corrupta va permetre reactivar-la.

NO HI HA INCOMPLIMENT DE LA NORMATIVA
 

L'extresorer del PP Luis Bárcenas, que fins aleshores ho havia negat, va confessar en un escrit enviat a la Fiscalia Anticorrupció que algunes de les donacions realitzades buscaven adjudicacions. En la seva declaració del 16 de juliol del 2021 davant Pedraz, va implicar directament tots els ministres de Foment i Medi Ambient del PP en afirmar que tractaven amb els empresaris que contribuïen a aquesta suposada comptabilitat oficiosa. La de l'extresorer popular va ser l'última declaració abans que Pedraz posés fi a la fase d'instrucció el 29 de juliol del 2021.

Ara, Pedraz, i d'acord amb el Ministeri Públic, assenyala a la seva interlocutòria que procedeix l'arxiu --sense acceptar nova documental-- a causa del resultat de "diligències practicades" durant la instrucció i que comprenen tant la declaració d'investigats i testimonis, com la documental de societats i empreses públiques i la consulta d'assumptes d'altres procediments judicials.

Apunta que "malgrat aquesta intensa investigació" --i "dilatada" perquè és iniciada el 2013, arxivada el 2015 i reoberta el 2017-- que va fer que s'examinéssin els expedients de contractació de totes les empreses, "no existeix element que permeti inferir, ni tan sols indiciàriament, que s'hagin produït aquells fets”.

"No hi ha una anotació, un correu electrònic, un document, una conversa gravada, una declaració testifical... que aporti cap dada incriminatòria; com tampoc dels múltiples informes de la UDEF o interventors de la Fiscalia i IGAE", assevera el jutge .

Pedraz posa el focus "principalment" a l'informe pericial del 4 de novembre passat de la Intervenció General de l'Estat (IGAE). En aquest document s'especificava que "no troba en l'adjudicació dels expedients de contractació incompliments de la normativa aplicable" i "impossibilita establir una relació entre els pagaments o donacions i els contractes adjudicats".

"NO HI HA ARBITRARIETAT O IRREGULARITAT" A LES CONTRACTACIONS
 

A més, en els raonaments jurídics, el jutge recorda que aquesta part de la peça separada coneguda com a 'papers de Bárcenas' es va reobrir el 28 de febrer de 2017 per les declaracions efectuades tant per l'empresari Alfonso García Pozuelo com pel líder de la trama Gürtel Francisco Correa.

I que arran d'aquests testimonis es va sol·licitar la pràctica de diligències per comprovar si determinades anotacions reflectides als anomenats 'papers de Bárcenas' o comptabilitat 'b' del PP constituïen "el suport documental comptable de transaccions reals que reflectirien les contraprestacions en metàl·lic obtingudes pel PP i determinades persones, a canvi d'intercedir o pressionar per aconseguir que es produïssin determinades adjudicacions d'obres públiques als pagadors d'aquestes il·lícites comissions".

Però torna a recolzar-se en l'informe de la IGAE per dir que no se'n desprèn "la comissió dels delictes que s'investigaven". "En aquest s'analitza la forma de contractació, les possibles incidències en els diferents expedients, però en cap d'ells es conclou cap arbitrarietat o cap irregularitat, i el que no donen és cap element que permeti la connexió dels contractes esmentats amb les preteses donacions dels anomenats papers de Bárcenas", afegeix.

El jutge apunta a la seva resolució que aquestes conclusions de la IGAE es recolzen, a més, que les respectives Meses de Contractació en tots i cadascun dels contractes estava formada per funcionaris públics i que la Direcció Facultativa o Assistència Tècnica en cada contracte ( i que van signar tant els Projectes Modificats com els Projectes complementaris, com les Certificacions-Liquidacions) era diferent de la resta de contractes.

"Esdevé d'aquesta manera plenament aplicable el que s'acorda a la interlocutòria de data 23 de març de 2015 (...) en què es va acordar el sobreseïment provisional de les actuacions dels investigats a l'empara dels que disposen els articles 779 i 641 de la LECrim", conclou.

I afegeix que "no és possible establir una vinculació o relació entre els ingressos per donacions investigades i l'adjudicació de contractes públics als presumptes donants". "La conclusió provisional ha de ser respecte a això la de l'absència, de moment, de suficients indicis per estimar justificada la comissió dels delictes atribuïts als diferents querellats", explica el magistrat parafrasejant la decisió del 2015.