'Administracions paral·leles' i el curiós cas dels empleats per 'compromís polític'

Que Espanya és un país políticament corrupte no és plat de bon gust, però tampoc és una sorpresa esfereïdora. D'acord amb les dades publicades a l'Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre de treballadors actius a l'Administració Pública ha superat, per primer cop l'any, els 700.000 llocs de treball. L'informe publicat per l'EPA ha revelat l'existència de més de 4.200 entitats dependents, és a dir, que no comptabilitzen com a membres de l'Administració, però hi tenen una vocació subordinada.

És habitual que en ple any preelectoral, els partits governants intentin "encaixar els seus" a la nòmina pública per si no aconsegueixen renovar el seu mandat. Encara que, per altra banda, el fet sol passar també en aquells llocs on la governabilitat canvia de color i mandat polític. Els nous governs entrants prenen la mateixa mesura i inclouen persones properes als seus interessos polítics, en el moment d'apoderar-se de l'Alcaldia. Tot i que la xifra ja és estremidora, es preveu que augmenti encara més els pròxims mesos a mesura que s'aproximin els comicis. L'EPA ha comptabilitzat que els ajuntaments comptaven a finals d'any amb 704.000 empleats. Tot i això, també ha identificat 160.000 llocs de treball més que no ha aconseguit identificar una administració determinada i que formarien part d'aquests organismes auxiliars.

Tal com ha avançat Vózpopuli, aquestes entitats componen una 'administració paral·lela' (empreses, consorcis, organismes autònoms, fundacions o associacions); i que es converteixen, en tenir un control administratiu i econòmic menor, a la porta d'entrada d'afins, amistats, familiars (i en molts casos de sindicalistes i militants dels grups polítics). En aquest sentit, algunes d'aquestes entitats, ocasionalment, són 'buides' o 'fantasmes', i no donen a conèixer la seva veritable vocació emmascarant la seva activitat, com a consultores o gestories per pagar nòmines. La Intervenció General de l'Estat fa un temps que intenta desentranyar aquesta xarxa dels paral·lels per reduir-los. Tot i això, el resultat és lent i qüestionable. La principal problemàtica és la impossibilitat de reconèixer a quins ajuntaments pertanyen, atès que tenen una gestió pròpia.

Tot i que la suma d'aquestes entitats (4.291) ha baixat respecte a l'any anterior (en què n'hi havia 4.354, 63 més), els experts apunten que aquest descens es deu a fusions empresarials o canvis estructurals al sector, encara que de cap manera no ha implicat un descens significatiu en el nombre dels empleats 'per compromís', que es manté en unes xifres similars.

Del total de 4.291 entitats d'aquesta 'Administració Paral·lela' municipal, que a més consten de les corresponents directives, alts càrrecs i consellers, unes 1.500 són societats. L'EPA també comptabilitza 768 organismes autònoms, així com 728 fundacions. Entre ells també se situen les 714 associacions de qualsevol mena, 474 consorcis, 57 entitats públiques empresarials i 52 comunitats d'usuaris.