Xavier Trias i Ernest Maragall negocien fora dels focus el destí de Barcelona

Així, aquells que van maniobrar el 2019 i el van deixar fora de la bara de comandament necessiten el seu plàcet per decidir el nou destí de Barcelona. Fa quatre anys va acordar que el va relegar a l'oposició es va aconseguir 24 hores després de conèixer-se els resultats, Jaume Collboni, va convèncer Manuel Valls perquè posés els seus escons a disposició dels Comuns i el PSC per sumar els 21 regidors que els donaven la majoria per investir Colau com a alcaldessa durant una segona legislatura. Una decisió que han patit a les seves pròpies carns els barcelonins que han acabat "farts" dels invents dels comuns per als seus carrers.

El temps per prendre aquest tipus de decisió la capital catalana s'ha aturat atès que fins al 17 de juny hi ha temps, molt per decidir el futur de la capital barcelonina i més després de l'anunci sorpresa del president de l'Estat, Pedro Sánchez d'avançar els comicis de les eleccioens generals al diumenge 23 de juliol de 2023. En aquesta campanya iniciada aquest dilluns 29 de maig gairebé sense donar temps a ningú a recuperar-se, tots els partits necessitaran marcar perfil propi i canvia tot el tauler de pactes davant una possible victòria del PP al capdavant de l'Estat. Les relacions amb Catalunya sens dubte en aquest escenari canviaran, i molt.

Dificulta l'acord d'un tripartit entre ERC, PSC i Comunes i amb uns republicans perdedors d'aquests comicis es fa difícil pensar en Jaume Collboni com a alcalde i els comuns com a crossa. Per això els escons d'ERC s'estan fent de pregar els uns i els altres.

La primera opció negociadora dels republicans és amb el guanyador dels comicis Xavier Trias amb què els d'ERC ja estan en plena negociació. I Junts ha demanat a Jaume Collboni a conversar amb ells.

LES PRESIDÈNCIES DELS ORGANISMES SUPRAMUNICALS, ELS AJUNTAMENTS, EL GOVERN I LA PRESIDÈNCIA DEL PARLAMENT A LA TAULA DE NEGOCIACIÓ

Trias podria oferir al PSC la presidència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que gestiona un dels pressupostos públics més grans de Catalunya i la presidència dels quals sempre l'ocupa l'alcalde de Barcelona.

Encara que Xavier Trias és conscient de les ontrapartides que el PSC pot oferir a ERC a canvi de convertir Jaume Collboni alcalde de Barcelona: estabilitat política al Parlament que eviti una caiguda del Govern en solitari dels republicans, quotes de poder a les Diputacions catalanes o suports en alguns ajuntaments on ERC ha quedat afeblida.

Oriol Junqueras té al cap recompondre la unitat independentista trencada després de la sortida de Junts del Govern de la Generalitat.

Els comuns des del mateix dia del recompte electoral han acceptat el seu paper segon en totes les negociacions de què també poden quedar exclosos atès que Trias durant tota la campanya va afirmar que no faria alcaldessa a Colau.

Ada Colau és conscient que després de la decisió dels barcelonins deixarà de ser alcaldessa de Barcelona ja sigui alcalde Xavier Trias o Jaume Collboni, però vist el que s'ha vist i amb les dades a la mà té la clau de la majoria de vots d'En Comu Podem a Catalunya amb més de 137.000 vots sobre els gairebé 300.000 obtinguts en aquestes municipals.

Per acabar, Daniel Sirera (PP) que compta amb quatre regidors i que aspirava a tenir la clau de l'alcaldia, s'ofereix per garantir la governabilitat amb Trias o Collboni, encara que al socialista li ha exigit que no pacti amb els comuns d'Ada Colau.

SENSE MAJORIA ABSOLUTA AL PLE DE CONSTITUCIÓ EL MÉS VOTAT ÉS INVESTIT ALCALDE

Xavier Trias també pot ser investit alcalde de Barcelona a minoria. La llei electoral indica que si ningú no és capaç de sumar la majoria absoluta de 21 regidors, el candidat de la llista més votada queda proclamat alcalde automàticament.

Aquest dimarts la bomba ha llançat el president, Pere Aragonés, qui ha anunciat en una roda de premsa singular amb només 3 preguntes permeses als mitjans que cal "reforçar l'espai sobiranista a Catalunya tant a nivell de Govern, com al Parlament i la seva presidència i els "Ajuntaments" amb pactes entre els partits independentistes.