L'amnistia lliuraria de judicis els actes dels CDR i Tsunami Democràtic mentre el PP intenta impedir-ho des del Senat

Segons va transcendir aquest dimecres la norma, a més, també abastaria els investigats pels disturbis presumptament organitzats per Tsunami Democràtic després de les condemnes per l'1-O a la tardor del 2019, i que van ser des de l'intent d'assalt de l'aeroport del Prat, al tall de la frontera de la Jonquera o les reiterades protestes amb barricades davant de la Prefectura de la Policia a Via Laietana .

En el marc de la investigació, la Guàrdia Civil va situar la secretària general d'ERC, Marta Rovira , en la gestió a l'ombra de Tsunami Democràtic en un informe incorporat a la causa . L'Institut Armat col·loca Rovira i altres membres d'ERC en l'organització del que semblava ser un moviment ciutadà de caràcter espontani. Els investigadors van aconseguir identificar els partits i les entitats independentistes que haurien orquestrat les accions de Tsunami Democràtic, amb Rovira al capdavant de l'estructura política.

LES ACCIONS DE TSUNAMI QUEDARIEN SENSE CONSEQÜÈNCIES

Tot i això, l'existència d'un aforat entre els investigats, la derogació aquest any del delicte de sedició i els dubtes sobre si els fets serien constitutius d'un delicte de terrorisme han deixat en l'aire que la causa pugui continuar a la mateixa Audiència Nacional , ja que es planteja la possibilitat que hagi de ser remesa per a la seva instrucció als jutjats de Barcelona.

El mes d'octubre passat, mentrestant, el jutge García Castelló va acceptar la personació de Vox i de l'associació Dignitat i Justícia en la causa a canvi de la "prèvia prestació d'una fiança de 200 euros per respondre de les resultes del judici".

Una de les qüestions sobre les quals es va posar la lupa al seu moment va ser que Tsunami Democràtic va utilitzar una aplicació mòbil per a les seves accions de protestes, com l'intent d'assalt de l'aeroport del Prat, el tall de la frontera de la Jonquera o les reiterades protestes amb barricades davant de la Prefectura de la Policia a Via Laietana.

Va ser l'agost del 2021 quan el titular del jutjat, Manuel García-Castellón , va sumar a aquesta causa secreta part de 'Voloh' , un altre cas on el Jutjat d'Instrucció Número 1 de Barcelona, a càrrec de Joaquín Aguirre, investiga el presumpte desviament de fons públics per finançar el procés independentista .

El nexe entre les dues causes seria l'exconseller d' ERC , Xavier Vendrell , que va ser detingut en el marc de 'Voloh', i al qual el jutge Joaquín Aguirre atribueix "l'activitat de direcció i participació directa" a les accions de Tsunami Democràtic durant el tardor del 2019.

OBJECTIU: LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

En la causa dels CDR, cal recordar que el magistrat va donar per finalitzada la investigació i la Fiscalia va proposar el mes de juny passat jutjar 12 persones per un delicte de pertinença a organització terrorista, atribuint vuit d'ells a més delictes de tinença, dipòsit i fabricació d'explosius i estralls.

En concret, el fiscal va demanar asseure a la banqueta Eduardo Garzón, Esther García, Sonia Pascual, Queralt Casoliva, Germinal Tomàs, Alexis Codina, Jordi Ros i Rafael Delgado per delictes de pertinença a organització terrorista; tinença, dipòsit o fabricació d'explosius; i estralls, aquest darrer en grau de temptativa.

Pel que fa als altres processats, el Ministeri Fiscal va assenyalar Ferran Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero únicament pel delicte de pertinença a organització terrorista. Es tracta de les persones enquadrades a la denominada 'Operació Judes' . Tots ells, segons el jutge Manuel García Castellón, formaven part de l'equip de resposta tàctica (ERT), una cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar al si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostraven totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los les accions més sensibles.

ÚS DE LA VIOLÈNCIA EN LA SEVA MÀXIMA EXPRESSIÓ

Tots els investigats, assenyalava García Castellón, compartien principis ideològics i objectiu: aconseguir la independència de Catalunya, emprant per això la violència en la seva màxima expressió. D'acord amb el relat judicial, els membres de l'ERT haurien tingut participació activa en algunes de les accions més contundents que han portat a terme els CDR fins ara, com ara tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli al tram de la C -55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els condemnats per l'1-O des de la presó de Lledoners .

També tindrien ambiciosos plans. Així, haurien assumit l'encàrrec rebut de l'anomenat 'CNI català' perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament de Catalunya, defensar-lo una vegada pres i romandre-hi almenys una setmana. Entrarien per la porta principal, perquè suposadament se'ls facilitaria l'accés des de l'interior, i es comunicarien amb l'exterior mitjançant una indetectable xarxa de telecomunicacions que configurarien ells mateixos.

Amb un reduït grup de persones, cooperarien amb el 'CNI català' per llogar les cases i els locals que els permetrien establir bases d'"intendència", muntant antenes de llarga distància per a aquesta xarxa de telecomunicacions. Tot plegat amb un pressupost de 6.000 euros. D'aquesta manera, els dotze processats, aprofitant-se dels contactes propiciats per la seva militància als CDR, “es van constituir en una cèl·lula que elevava la intensitat i la naturalesa de les accions dutes a terme, a un nivell superior.

EL PP PRESENTA UNA REFORMA DEL REGLAMENT DEL SENAT PER TENIR POTESTAT DE DILATAR LA LLEI D'AMNISTIA

El Grup Popular ha presentat una reforma del Reglament del Senat per donar potestat a la Mesa de la Cambra Alta, on els d'Alberto Núñez Feijóo compten amb majoria absoluta, per decidir o no aplicar el procediment d'urgència als projectes de llei, com serà previsiblement el de l´amnistia.

Segons fonts del PP, es pretén modificar l'article 133 del Reglament del Senat perquè a les proposicions de llei, la Mesa del Senat pugui decidir si aplica del procediment d'urgència, quan així ho sol·liciti el Govern o el Congrés dels Diputats.

D'aquesta manera, la llei d'amnistia es dilataria que el PSOE està pactant amb els independentistes i que es presentaria al llarg d'aquesta setmana, previsiblement.