La complexitat de gestió de la Xarxa de Rodalies podrà ser absorbida per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya?

Amb l'acord entre ERC i el PSOE per al traspàs integral del servei ferroviari a Catalunya, tot el que fa referència a Rodalies passarà a ser controlat per la Generalitat i no pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. I això està generant tota mena de dubtes tècnics i econòmics. La complexitat d‟aquest sistema ferroviari, el més extens d‟Espanya, contrasta amb la petita xarxa que gestiona l‟operador de la Generalitat, FGC . Posem a l'abast dels nostres lectors les dades clau.

RODALIES TÉ 170 ANYS D'HISTÒRIA I ÉS LA XARXA DE RODALIES MÉS EXTENSA D'ESPANYA

Cal remuntar-se al 1848 per trobar l'origen de la xarxa de Rodalies a Catalunya. El 28 d'octubre es va inaugurar el tram Barcelona-Mataró, obra de Miquel Biada. Va ser la primera línia ferroviària de tota la Península. Biada també va impulsar el que es considera el primer tren espanyol, que havia obert el 1837 a Cuba.

L'historiador Joan Carles Salmerón explica que la xarxa de Rodalies, de titularitat estatal des de la creació de Renfe el 1941, es va concebre per connectar nuclis amb poder econòmic, mentre que les línies que operen FGC es van pensar com a "ferrocarrils econòmics", els carrilets. La Generalitat de Josep Tarradellas els va salvar del tancament després que l?Estat els nacionalitzés durant la Transició.

Rodalies de Catalunya -antigament Rodalies Barcelona o Rodalia Barcelona- és la marca comercial usada per la Generalitat i Renfe Operadora per als serveis ferroviaris de rodalies i regionals/mitja distància, traspassats pel Ministeri de Foment d'Espanya a la Generalitat l'1 de gener de 2010 i l'1 de gener del 2011 respectivament.

Les competències traspassades aleshores només es refereixen a la planificació d'horaris, atenció al client, tarifes, gestió i supervisió general del servei. En matèria de material mòbil (trens) i infraestructura, les competències segueixen pertanyent respectivament a Renfe i Adif. Amb 462 km en servei, Rodalies de Catalunya és la xarxa de rodalies més extensa d'Espanya , davant de la xarxa de Rodalies Madrid, amb 370 km, i de la xarxa de Rodalies Sevilla, amb 270 km.

EL SERVEI DE RODALIES A CATALUNYA COMPTE ÉS UN SISTEMA FERROVIARI COMPLEX
 

Pel que fa a Rodalies , que transporta gràcies a l'operador Renfe més de 108 milions de viatgers cada any segons les dades de Rodalies del 2022 , els serveis que gestiona per tot Catalunya són molt més amplis i complexos que els que gestiona FGC. Aquests són els següents:

- Servei de rodalia de Barcelona (8 línies): R1, R2, R2nord, R2sud, R3, R4, R7, R8

- Servei de rodalia de Girona (1 línia): RG1

- Servei de rodalia de Tarragona (2 línies): RT1 i RT2

- Serveis regionals (6 línies): R11, R12, R13, R14, R15, R16

També cal recordar que gairebé tots els trens de Rodalies passen per 8 vies a Sants i 2 túnels sota Barcelona. Amb la nova marca global, es van crear gradualment els "Serveis de rodalies" de cada província: Rodalies de Barcelona,4 Rodalies de Girona, Rodalies del Camp de Tarragona i Rodalies de Lleida. Dos serveis, Barcelona i Lleida, són serveis compartits amb l'operador català FGC.

A Rodalies de Barcelona el servei és compartit amb l'operador autonòmic FGC, que té les línies R5 i R6, amb les semidirectes R50 i R60 respectivament. A més d'aquestes, FGC opera les línies Suburbanes (S).

El 20 de març del 2014, Rodalies de Catalunya es va ampliar en dues línies a la província de Tarragona. Els trens de rodalies d'aquesta zona són anomenats Rodalies del Camp de Tarragona; consten d'una línia anomenada RT1 que connecta Tarragona i Reus i la línia RT2 que s'inicia al municipi d'Arbós fins a la ciutat de Salou passant per Tarragona i el Vendrell, entre d'altres.

El 24 de març de 2014 va entrar en funcionament Rodalies de Girona, dues línies a la província de Girona anomenades RG1 que connecta Portbou/Figueres amb Hospitalet de Llobregat per Mataró, i la línia regional/MD R11 que connecta Barcelona amb Portbou/Cervera (França ) per San Celoni (línia de l'interior), només es considera línia de rodalies quan realitza serveis regionals i no de Mitja Distància, normalment el tram Sant Celoni - Portbou.

A Rodalies de Lleida igual que el de Barcelona, el servei és compartit, operant Renfe les línies regionals R12, R13 i R14 de Rodalies de Catalunya, sent considerades de rodalies als trams Lleida - Sant Guim de Freixanet (R12), Lleida - Vinaixa (R13 i R14). FGC opera les línies RL1 (Lleida - Balaguer) i RL2 (Lleida - Pobla de Segur).

A diferència del que passa a la resta d'Espanya, les línies no es denominen amb una C de Rodalies, sinó amb la R de Rodalies Renfe (R), ja que tot i ser Renfe Operadora una empresa nacional, la UN de Renfe Operadora va adoptar el terme català per a la denominació del servei comercial en aquest nucli .

D'altra banda, l' Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona planifica la integració de la nomenclatura amb la resta de serveis de Rodalies afegint-hi una R al número de la línia.

L'OPERADOR DE RODALIES PREVISIBLEMENT SERIA FGC ENCARA QUE POT OBRIR-SE UN CONCURS PÚBLIC DE LLIURE CONCURRÈNCIA

Catalunya compta amb un operador propi que gestiona actualment la xarxa de ferrocarils catalans Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que si bé té bona fama, entre els usuaris, no informa sempre de les avaries dels trens. De vegades penja un tuit a la xarxa dient que el servei s'ha normalitzat sense avisar abans que hi havia una incidència que l'afectava.

Una de les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat amb més incidències per obres i avaries i retards aquest 2023 ha estat la que uneix Lleida i la Pobla de Segur. Aquest any alguns dies el servei va ser prestat mitjançant autobusos a conseqüència de la supressió d'un pas a nivell a la localitat de Térmens. La raó adduïda per l'operador va ser que la substitució dels trens per autobusos es feia “per indicació dels cossos de seguretat”. El community manager de FGC va considerar que aquesta explicació ja era suficient per als passatgers afectats.

Pel que malgrat la percepció dels seus usuaris cal ressenyar que no és un servei impol·lut, ja que entre abril i maig es van disparar les queixes dels usuaris pels retards i les avaries, sent una de les més sonades la de l'error humà que va enviar al tren que havia d'anar per Terrassa per la via de Sabadell, on a FGC els va costar admetre quina havia estat la causa de la incidència.

De fet el conseller de Territori, Juli Fernàndez, ja ha alertat en una entrevista a El País que "Rodalies no funcionarà de meravella perquè ho gestioni la Generalitat" , per la qual cosa faltarà veure com s'implementa aquest servei a Catalunya i si s'aconsegueix mantenir les bones dades obtingudes a les enquestes i millorar-lo on sigui necessari. Amb el traspàs aquest repte recaurà a mans íntegrament de la Generalitat.

FGC L'OPERADOR CATALÀ QUE GESTIONA TRES LÍNIES DE VIES A CATALUNYA

Cal recordar que actualment FGC gestiona tres línies, la Barcelona – Vallès , la Llobregat – Anoia i la Lleida – la Pobla de Segur . Cadascuna es divideix en els sublinees següents:

BARCELONA - VALLÉS

L6: Barcelona Plaça Catalunya – Sarrià

L7: Barcelona Plaça Catalunya - Avinguda Tibidabo

L12: Sarrià - Reina Elisenda

S1: Barcelona Plaça Catalunya - Terrassa

S2: Barcelona Plaça Catalunya - Sabadell

LLOBREGAT - ANOIA

L8: Barcelona Plaça Espanya – Molí Nou

S3: Barcelona Plaça Espanya – Can Ros

S4: Barcelona Plaça Espanya – Olesa de Montserrat

S8: Barcelona Plaça Espanya – Martorell Enllaç

S9: Barcelona Plaça Espanya - Quatre Camins

R5 (i R50): Barcelona Plaça Espanya – Manresa

R6 (i R60): Barcelona Plaça Espanya - Igualada

LLEIDA - LA POBLA DE SEGUR

RL1: Lleida - Balaguer

RL2: Lleida - La Pobla de Segur

EL PLA D'INVERSIONS DE RENFE HAURÀ D'AJUSTAR-SE A LA NOVA SITUACIÓ

Cal recordar que Renfe ha invertit entre el 2018 i el 2022 un total de 544 milions d'euros a Catalunya per a fins com la compra de material (177,47 milions), grans reparacions (138,74 milions) o diverses actuacions en material (78,3 milions), segons fonts de l?operador ferroviari.

50,84 milions més s'han destinat a actuacions en estacions; 43,45 milions del pla d'accessibilitat; 20,51 sistemes d'informació; 17,44 a assegurar la seguretat a la circulació; 9,37 a actuacions a tallers; 4,85 a controls d'accés intel·ligents; i 3,03 milions d'euros a actuacions d'un altre tipus.

Els 177,47 milions destinats a compra de material formen part dels 1.170 milions contemplats al Pla de Rodalies per a la compra i manteniment de 101 nous trens, un import que es desemborsarà en diferents anualitats.

El Pla de Rodalies, en vigor des del 2020, inclou algunes de les inversions escomeses en aquest llistat, encara que altres són anteriors al mateix.

D'entre els 544 milions invertits entre el 2018 i el 2022, 138 es van destinar a remodelar totes les unitats de la sèrie de trens 447 -unitats elèctriques ideades que operen a la xarxa de Rodalies catalana- per tal de fer-les més accessibles.

Així mateix, 39,5 milions s'han invertit en la instal·lació dels equips ERTMS, sistema de senyalització que facilita la coordinació entre diferents xarxes, pràcticament la totalitat de la flota. Altres inversions incloses en aquests 544 milions corresponen a inversió en tallers i, en aquest sentit, el maig passat es va licitar la construcció de la futura base de manteniment que ubicarà a Ripoll (Girona).

Aquesta infraestructura albergarà noves instal·lacions de manteniment i reparació de trens i haurà de reduir les incidències a Rodalies, mentre que al Pla de Tallers de Renfe també es contempla la construcció de nous tallers a Sant Vicenç de Calders , Maçanet-Massanes i Manresa .

Per al quinquenni 2020-2025 la inversió prevista en estacions se situa en els 119,1 milions i l'any passat ja es va posar en marxa la nova estació de Santa Perpètua de la Mogoda-Riera de Caldes , a la qual cosa se sumen millores a la accessibilitat ja dutes a terme en estacions com les de Vilafranca del Penedès , Vacarisses o Bellvitge.

Alhora, estan en fase d'execució cinc actuacions de millores de l'accessibilitat per import de 20,6 milions a Arc de Triomf (Barcelona), Ocata, Molins de Rei, Mollet-Sant Fost i Vacarisses-Torreblanca

Pel que fa a inversions per a la millora d'informació i atenció al client , al maig es va adjudicar la instal·lació de controls d'accés a les estacions per 4,4 milions i s'han invertit 4,42 milions a la instal·lació de pantalles multimèdia a 125 estacions.

A més, gairebé 6 milions s'han destinat a la instal·lació del sistema d'agent únic -un projecte que va sorgir davant la necessitat de Renfe de disposar, a les estacions les andanes de les quals no estan en línia recta, d'un sistema de càmeres que permeti al maquinista veure la totalitat de l'andana i evitar possibles atrapaments de viatgers- i 1,12 milions a renovar la cronometria.

Pel que fa a la seguretat, es troba en execució la instal·lació de sistemes intel·ligents de seguretat en 110 estacions per 8,7 milions; ia la seguretat amb drones, actualment en licitació, s'invertiran 3,5 milions.

Així mateix, Renfe va destinar entre el 2020 i el 2022 a la neteja de pintades i grafits dels cotxes dels trens un total de 20,4 milions d'euros.