La llei d'amnistia no esmenta els casos de lawfare: els Pujol, Boye i Borràs es queden fora

La proposició de llei d'amnistia deixaria finalment fora del seu paraigua determinats casos que, segons l'acord signat per Junts o PSOE, sí que podrien haver-hi cabuda com a suposats casos de ' lawfare '. Així, la llei, que no recull aquesta paraula a les seves 23 pàgines de redactat, no abastaria el processament contra l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, la condemna de la presidenta de Junts, Laura Borràs, o el processament del clan dels Pujol.

La norma proposa amnistiar delictes d'usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics, prevaricació, però no en preveu d'altres com el de blanqueig, organització criminal o associació il·lícita, el delicte contra la hisenda pública i la falsedat documental.

La llei planteja exonerar "els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que haurien contribuït a la consecució d'aquests propòsits".

I matisa que s'entendran compresos aquells actes, vinculats directament o indirectament al denominat procés independentista desenvolupat a Catalunya o als seus líders en el marc d'aquest procés, i realitzats pels qui, "de manera manifesta i constatada, haguessin prestat assistència, col·laboració, assessorament de qualsevol tipus, representació, protecció o seguretat als responsables de les conductes (...) o haguessin demanat informació a aquests efectes”.

EL CAS DE BOIE

Cal recordar que respecte a Boye, advocat de l'expresident català Carles Puigdemont, la Sala Penal de l'Audiència Nacional (AN) va confirmar el novembre del 2022 la decisió del Jutjat Central d'Instrucció Número 3 d'enviar-lo a judici per un presumpte delicte de blanqueig de diners en el marc de la coneguda com a 'Operación Mito' en què també estan processats el narcotraficant gallec José Ramón Prado Bugallo --'Sito Miñanco'-- i 47 persones més.

La instructora del sumari, María Tardón, va processar el 2021 l'advocat per la seva suposada participació a l'operatiu per recuperar 889.620 euros que la policia havia confiscat membres de l'organització de 'Sito Miñanco' a l'aeroport de Barajas. Fiscalia demana que sigui condemnat a 9 anys de presó.

BORRÀS I LES ADJUDICACIONS A L'ILC
 

En el cas de Borràs, la condemna per prevaricació i falsedat documental a Borràs també podria quedar fora de l'amnistia d'acord amb el seu redactat. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va condemnar el març passat a 4 anys i mig de presó i 13 anys d'inhabilitació per fraccionar contractes per adjudicar-los a dit a un amic quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) entre el 2013 i 2018.

El mateix TSJC, no obstant, va proposar un indult parcial per a Borràs que rebaixés la pena de presó a no més de dos anys, de manera que no hauria d'entrar a la presó. A més, una magistrada del tribunal va afegir un vot particular en què defensava que no havia de ser condemnada a més de 21 mesos de presó.

Borràs va ser condemnada per uns encàrrecs relacionats amb la pàgina web de la ILC. Segons la sentència, va ser ella qui va fer l'encàrrec directament i personalment fins i tot abans que la junta de la ILC aprovés el projecte, "tot i conèixer que en fer-ho prescindia del procediment administratiu de contractació preceptiu".

EL CLAN DELS PUJOL
 

Pel que fa a la causa relacionada amb el que va ser president de la Generalitat entre el 1980 i el 2003, Jordi Pujol, i els seus set fills, està a l'espera de judici. Se'ls acusa de formar presumptament una organització criminal que es va aprofitar de "la seva posició privilegiada" a la vida política, social i econòmica catalana per acumular un "patrimoni desmesurat".

Anticorrupció demana 9 anys de presó per a Jordi Pujol i fins a 29 per al seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. L'Advocacia de l'Estat, en canvi, no es dirigeix contra el patriarca, i demana 25 anys de presó per al seu fill gran i entre 4 i 17 anys i mig per als altres.

El primer instructor del cas, José De la Mata, va donar per acreditat que part d'aquestes "activitats corruptes" que hauria comès la família van coincidir en el temps amb la Presidència de Pujol, encara que s'haurien perllongat més enllà de la sortida del càrrec, generant-los "quantitats milionàries" que va desvincular de l'herència familiar de l'avi Florenci Pujol esgrimida pels acusats.

LES EXCLUSIONS
 

La llei recull fins a 6 supòsits que queden exclosos de la llei amnistia, començant pels "actes dolosos contra les persones que haguessin produït un resultat de mort, avortament o lesions al fetus, la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d'un sentit, la impotència, l'esterilitat o una deformitat greu".

També exclou "els actes tipificats com a delictes de tortures o de tractes inhumans o degradants (...) sempre que superin un llindar mínim de gravetat". Suma "els actes tipificats com a delictes de terrorisme (...) sempre que hagi recaigut sentència ferma" i "els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l'Estat i relatius a la Defensa Nacional".

Finalment, l'article 2 de la llei també exclou de l'amnistia els delictes "que afectin els interessos financers de la Unió Europea" i els delictes "en l'execució dels quals haguessin estat apreciades motivacions racistes, antisemites, antigitanes o una altra classe de discriminació referent" a la religió i creences de la víctima, la seva ètnia o raça, el seu sexe, l'edat, l'orientació o la identitat sexual o de gènere, raons de gènere, d'aporofòbia o d'exclusió social, la malaltia que pateixi o la seva discapacitat”.