Bolaños assegura que "els delictes greus" com el terrorisme no es poden incloure dins de l'amnistia

El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños , ha assegurat aquest dimecres que "els delictes greus" com els de terrorisme "han d'estar exceptuats de l'amnistia" i ha aclarit que continuaran treballant per millorar la llei "sobre aquesta base i amb aquests principis".

Tot i això, la proposició de llei registrada pel PSOE únicament inclou entre les excepcions per aplicar l'amnistia "els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats sempre que hagi recaigut sentència ferma". Això implica que sí que serien amnistiats els delictes d'aquesta índole sobre els quals no hi hagi fallada judicial ferma, com en el cas dels 12 CDR processats per l'Audiència Nacional o els investigats per Tsunami Democràtic.

Bolaños s'ha expressat així després de ser preguntat per les esmenes parcials presentades per Junts i ERC aquest dimarts a la llei d'amnistia per garantir que la norma inclogui tots els suposats delictes de terrorisme pels quals està acusat l'independentisme. En concret, Junts, juntament amb ERC, han proposat que l'amnistia inclogui tots els casos relacionats amb el terrorisme, inclosos aquells sobre els quals recaigui sentència ferma.

El ministre, tot i això, ha avalat únicament " les esmenes pactades " entre PSOE, ERC, Sumar, EH Bildu i BNG, que "reforcen una llei que ja de per si és sòlida i impecable i absolutament conforme amb la Constitució". Aquestes esmenes sí que mantenen excepcions a l'aplicació de l'amnistia en aquells delictes de terrorisme sobre els quals hagi recaigut sentència ferma, al contrari del que planteja Junts.

"I aquestes són les esmenes que recolza el Partit Socialista, per això les ha signat amb altres grups parlamentaris", ha incidit el ministre, que ha assegurat --sense anomenar Junts-- que "també es van treballar" amb "altres grups" que no les van signar.

"Per tant, sobre aquesta base, amb aquests principis en la tramitació parlamentària, seguirem dialogant. És clar que sí, però sempre sobre aquesta base, sobre aquests principis. Nosaltres creiem que els delictes greus han d'estar exceptuats de l'amnistia com ja ho estan" a la proposició de llei", ha repetit.

UN INFORME DEL CONGRÉS DEL 2018

En aquest context, el ministre també ha estat preguntat per l'informe dels lletrats del Congrés que incideix en els dubtes de constitucionalitat de la llei i que veu indeterminació a l'àmbit d'aplicació de la norma.

"Que jo conegui, hi ha tres informes de lletrats del Congrés i tots ells són respectables i tots, per descomptat, els analitzarem des del Govern. Fa uns dies hi va haver un informe també dels lletrats del Congrés on no hi havia cap dubte sobre la constitucionalitat de la llei de l'amnistia", ha sostingut.

A més, Bolaños s'ha referit a un altre informe, datat el març del 2018, on els lletrats "deien que l'amnistia era una eina absolutament constitucional". Aquest text, en concret, assenyala que "podrien existir altres figures dins de la Constitució, com ara l'amnistia, que respectarien l'esperit perseguit per la Proposició de Llei" que van analitzar els lletrats, relativa a la rehabilitació de diverses penes i sancions disciplinàries que van patir guàrdies civils.

"Per tant, respectem tots els informes, els treballem, els analitzem, els estudiem i, per descomptat, doncs les opinions, també doctrinals, també jurídiques, són lliures, però la realitat és incontestable. La realitat és que la política que fa el govern està aconseguint que la situació a Catalunya millori cada dia, que el que passava a Catalunya el 2017, on hi havia forces polítiques que actuaven fora de la llei, fora de la Constitució, avui no passi”, ha postil·lat.

CRÍTIQUES AL PP PER L'OPERACIÓ CATALUNYA

Finalment, el ministre ha estat preguntat si recolzaran que es demani la compareixença de l'expresident del Govern Mariano Rajoy a la comissió d'investigació al Congrés dels Diputats sobre l'anomenada 'Operació Catalunya'.

Bolaños, que no ha aclarit la intenció de l'Executiu, s'ha limitat a assenyalar que “fins a l'any 2018 el PP era un partit que feia servir els recursos públics contra els rivals polítics”. "És a dir, que utilitzava les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per fabricar proves falses, i que també ho feia no només per intentar aconseguir algun rèdit polític, sinó per intentar frenar en aquell moment allò que era el procés independentista", ha apuntat .

En aquesta línia, ha criticat que "el projecte polític del Partit Popular era, quan era al govern, fabricar proves falses contra l'independentisme". "I ara que estan a l'oposició, el que volen és il·legalitzar partits polítics independentistes. És clar, era impossible que solucionessin res. L'únic que podia fer el Partit Popular era agreujar-ho tot com ho van fer", ha conclòs.