La Llei d'Amnistia segueix endavant i arriba a la Comissió de Justícia

La Llei d'Amnistia continua el camí al Congrés i aquest dimarts recala a la Comissió de Justícia, on es discutiran en sessió pública les esmenes que els grups parlamentaris van deixar 'vives' després de la reunió de la ponència i s'aprovarà un dictamen que s'elevarà , previsiblement la setmana que ve, al Ple del Congrés.

Dijous passat, durant la reunió de la ponència, es van incorporar al text les vuit esmenes que el PSOE havia registrat juntament amb Sumar, ERC i BNG i totes van comptar el suport de Junts i Podem, malgrat que no les havien signat. Només el PP i Vox hi van votar en contra.

Això sí, les dues formacions independentistes catalanes van decidir mantenir les esmenes que havien registrat en solitari i per separat per discutir-les a la comissió que, a diferència de la ponència, es reuneix en sessió pública.

Entre aquestes destaquen les dues que demanen que l'amnistia s'apliqui també als delictes de terrorisme, inclosos aquells actes sobre els quals ja pesa sentència ferma.

A VOLTES AMB ELS DELICTES DE TERRORISME

ERC i Junts han optat per mantenir vives aquestes esmenes malgrat que dijous passat van donar suport a la introducció d'una altra (inclosa al paquet que els republicans van presentar amb el PSOE, Sumar, Bildu i BNG) que deia justament el contrari. Aquest text per deixar fora de l'amnistia els actes terroristes sobre els quals hagi recaigut sentència ferma també va comptar amb el suport de Junts.

Després de la ponència, les dues formacions van mostrar la intenció de seguir negociant amb el PSOE, però els socialistes consideren que la llei "ja està ben armada i reforçada", en paraules del portaveu parlamentari, Patxi López. En qualsevol cas, fonts parlamentàries no descarten que encara es pugui assolir algun acord sobre altres aspectes de la norma de caràcter més tècnic.

L'APLICARÀ EL TRIBUNAL QUE PORTI EL CAS

A la ponència, ERC i Bildu es van abstenir en una de les esmenes que ells mateixos havien pactat amb el PSOE, Sumar i el BNG. Tot i això, l'esmena va tirar endavant només per un vot, gràcies al suport de socialistes, Sumar i Junts.

Amb ella es va retocar la redacció inicial de la proposició de llei per deixar clar que, quan entri en vigor serà "l'òrgan judicial que, a cada moment, estigui coneixent de la causa" el que apliqui la norma i al qual correspondrà també el " immediat alçament de les mesures cautelars que haguessin estat adoptades respecte d'accions o omissions amnistiades en relació amb les persones beneficiades per l'amnistia".

A més, s'especifica que això suposarà la finalització de l'execució de les penes "principals o accessòries" imposades per aquelles accions o omissions que haguessin estat amnistiades. "En tot cas, s'alçaran les mesures cautelars esmentades fins i tot quan tingui lloc el plantejament d'un recurs o una qüestió d'inconstitucionalitat contra aquesta llei o alguna de les seves disposicions", diu el text.

MESURES CAUTELARS

A la ponència també es va introduir una altra esmena del PSOE i els seus socis, que era idèntica a una de les registrades per Junts i que estableix que "l'alçament de qualssevol mesures cautelars, incloses les ordres de cerca i captura i ingrés a la presó, així com de les ordres de detenció, correspondrà a l'òrgan judicial que, a cada moment, conegui de la causa".

Després de l'aprovació del dictamen a la Comissió de Justícia, la proposició de llei estarà a punt per elevar-se al Ple ia la setmana següent. Això no obstant, aquesta sessió no està convocada i no es descarta que al final la Llei d'Amnistia torni a l'hemicicle durant la primera setmana de febrer, ja dins del període ordinari de sessions.