Catalunya necessita 500 ME dels fons europeus per ampliar la dessalinitzadora de Tordera i la construcció de la de Foix

Tots dos governs estan buscant que els recursos hídrics a Catalunya davant la sequera siguin més estables i per això a la roda de premsa han abordat l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Girona) i la construcció de la del Foix (Barcelona) amb 500 milions d?euros a través de fons europeus.

AIXÍ FUNCIONA UNA DESSALINITZADORA

Una planta dessalinitzadora bomba aigua del mar, que passa per uns filtres per eliminar impureses i sediments. Posteriorment passa a alta pressió per cilindres amb membranes d'osmosi inversa i, un cop clorada i recanvis els minerals l'aigua ja es pot destinar al consum i al regadiu. I el sobrant sol tornar-se al mar.

A més de la gran quantitat d'energia que requereix el procés, malgrat que la tecnologia ha avançat molt, un impacte d'aquestes plantes és la salmorra que es genera en el procés de tractament de l'aigua ja que en tornar-la al mar augmenta la temperatura d'aquest i redueix l'oxigen, cosa que afecta les comunitats marines. Diferents estudis assenyalen que per cada litre d'aigua potable produït per les dessalinitzadores es genera una mitjana de 1,5 litres de salmorra.

No obstant això, aquesta salmorra també es pot aprofitar en aqüicultura, per al reg d'espècies tolerants a la sal, generar electricitat i fins i tot per recuperar productes com magnesi, guix, calci, potassi, clor, liti i fins i tot urani. Fins i tot per cultivar el suplement dietètic espirulina, produït a partir de microalgues o fins i tot per elaborar sucs concentrats.

L'AMPLIACIÓ DE LA DESALINITZADORA DE TORDERA GARANTITZARÀ EL SUBMINISTRAMENT D'AIGUA AL MARESME

La dessalinitzadora de Tordera va ser inaugurada el 2002 i ubicada al terme municipal de Blanes i és la primera dessalinitzadora de Catalunya. La seva construcció tenia dos objectius: per una banda, garantir el bon estat de l'aqüífer de la Tordera per tal de garantir la qualitat de la seva aigua i evitar-ne la sobreexplotació, i per altra banda, garantir el subministrament a diversos municipis del Maresme nord i del sud de la Selva, zones molt turístiques on l'augment del consum d'aigua és cíclic en èpoques estivals principalment en doblar-ne les poblacions.

Inicialment, la dessalinitzadora de la Tordera es va concebre per produir fins a 10 hm3 d'aigua. La sequera dels anys 2007 i 2008 va accelerar la decisió d'ampliar-la per duplicar-ne la capacitat fins a 20 hm3. L'objectiu era poder aportar més aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona mitjançant la connexió amb la potabilitzadora del Ter de Cardedeu i reduir així les extraccions del riu Ter. Cosa que permetrien els fons Next Generation si finalment es destina a aquest fi.

NOVA DESALINITZADORA A FOIX PER ABASTIR EL TARRAGONÉS

La situació de sequera ha desempolsat també amb la visita de la Ministra un projecte que plantejat des de fa anys i que passa per una nova dessalinitzadora que pal·liï la manca d'aigua que es preveu de manera constant a Tarragona.

Tot i que municipis de la demarcació ja han hagut de recórrer a cisternes, la zona regada per la canalització del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) no té un risc extrem però ja s'apunta a l'exigència de ser responsables amb el consum.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha decidit reprendre el projecte de la planta dessalinitzadora del Foix, prevista per a entre Cunit i Cubelles per al període 2022-2027. Aquesta instal·lació ha de donar servei a les canalitzacions del CAT (Tarragona) i també a les del Ter-Llobregat (Barcelona).

Es pretén que tingui una capacitat per produir 20 hm3 similar a la capacitat actual de la de Tordera. Cal veure la ubicació exacta encara que sí que estaria en aquest límit de províncies de Tarragona i Barcelona per poder injectar aigua en tots dos sentits en funció de les necessitats de cada àrea.

El 2007 es va anunciar la intenció de crear una dessalinitzadora, però que mai no es va arribar a construir. Tot i això sempre ha estat un projecte pendent davant el temor que la manca de pluges i la sequera s'intensifiqués.

LA DESALINITZADORA DEL PRAT INSUFICIENT DAVANT DE L'INCREMNENT DE POBLACIÓ DE CATALUNYA

L'estiu del 2009 va entrar en servei la dessalinitzadora del Llobregat, la més gran d'Europa per a l'abastament urbà. Això ha permès incrementar la garantia i disponibilitat d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona ia les comarques del Penedès, el Baix Llobregat, l'Anoia, el Garraf, el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme. Aquesta instal·lació pot donar servei a 4,5 milions dhabitants i produeix fins a 60 hm3/any daigua.

Cal recordar que actualment Catalunya va tancar el juny del 2023 amb una població de 7.970.295 persones, fet que suposa un increment de 133.746 habitants respecte al 2022, en què la població va ser de 7.836.549 persones. Amb aquest creixement de població es fa necessari premsar en la creació de noves infraestructures hídriques que garanteixin la resiliència del sistema davant d'una situació de sequera conseqüència del canvi climàtic. No dependre de la pluja s'ha convertit així en l'objectiu principal dels que miren més enllà del conjuntural.

LA INTERCONNEXIÓ AMB L'EBRE AUGMENTARIA LA RESILÈNCIA HÍDRICA

 

 

A la Taula rodona on es va produir la presentació de l'Observatori de l'Aigua a Catalunya el passat mes de desembre del 2023 sota el títol "Interconnexió de xarxes: Un sistema hídric resilient i preparat per a futures sequeres" van intervenir Robert Vergés, enginyer de Camins, Canals i Ports, Santi Planas, enginyer agrònom i investigador del centre Agrotecni de la UdL i Antoni Tahull, membre de la Comissió d'Energia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Tots ells han incidit que cal avançar en un "nou model de país per avançar en els sistemes de resiliència hídrica a Catalunya".

 

Per Robert Vergés " el creixement demogràfic actual i futur i la sequera actual requereix que es prenguin decisions que evitin que convisquin a Catalunya zones amb restriccions d'aigua i sense, perquè no té sentit que hi hagi zones amb restriccions i zones que no amb la tecnologia que tenim actualment. L'important és la igualtat i la fraternitat dels ciutadans a l'accés aigua potable”.

 

Antoni Tahull va afirmar llavors “Aquesta proposta ja ve de l'any 2002 quan l'ACA es va equivocar en voler portar aigua del Segre al riu Llobregat. Aquest mallat de xarxa que es proposa és un model a més que abarateix els costos finals i amb què s'aconsegueix que la concessió s'aprofiti al màxim i el problema de l'Ebre se solucioni amb un recurs més segur i abundant. Perquè al Delta s'abordi o no s'haurà de dur a terme una reestructuració de cultius

 

Per Santi Planas " la riquesa és un model de país en equilibri amb els seus gots comunicants a tot el territori. A Catalunya tenim les empreses agroalimentàries més importants d'Europa i en viuen moltes famílies i persones. Cedim aquesta aigua i construïm un altre model de país".

 

Ha quedat clar que Catalunya es troba davant d'un canvi de paradigma on les interconnexions han d'agafar la importància necessària com a proposta integral per proveir el conjunt de catalans mitjançant un corredor lateral de l'aigua que connecti en alta i s'aportin tots els recursos disponibles d'aigua, regenerada, dessaladores i aqüífers. Conformar una xarxa interconnectada resilient davant de les sequeres recurrents del present i del futur amb sentit reversible i davant de les emergència que doni solucions més internes a cada conca incrementant la ràtio de l' aigua regenerada per a la població i les seves activitats.

 

BARCELONA NECESSITA SOLUCIONS ESTABLES

Aquest dilluns el president del grup del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Dani Sirera, ha demanat a l'alcalde, Jaume Collboni, que treballi perquè les obres d'interconnexió amb l'Ebre, que es van iniciar el 2008, acabin d'una vegada per totes per al transvasament d'aigua.

En aquest sentit, Sirera també ha assenyalat que "cal continuar avançant en la regeneració i dessalinització d'aigua per evitar que això torni a succeir".

El dirigent popular ha denunciat que “Barcelona es troba en aquesta situació per la mala gestió del govern de la Generalitat i per la inacció de l‟Ajuntament que no ha estat capaç de prioritzar les necessitats bàsiques de la ciutat, i donar solucions a les crisis hídriques que estem vivint”.

Dani Sirera ha defensat que “actuar des de la immediatesa, com està fent Collboni, no és bo per a la ciutat. L'Ajuntament ha de plantejar solucions a curt i mitjà termini per pal·liar els efectes del canvi climàtic i, en conseqüència, de la sequera”. I ha declarat que “si s'haguessin adoptat les mesures quan tocaven, ara no estaríem així”.

Sirera ha destacat que "la declaració de situació dʻemergència per sequera que hi ha a Catalunya posa en risc el turisme dʻaquest estiu". El sector hoteler ja ha advertit que davant la incertesa que s'acosta, el client intentarà triar una altra destinació on pugui tenir accés a una piscina”.

A més, ha apuntat “el turisme representa el 15% del PIB de la ciutat, per la qual cosa hem d'aplicar polítiques hídriques que no afectin aquesta part fonamental de Barcelona”.