La junta de fiscals del Suprem estudia l'informe que rebutja investigar Puigdemont per terrorisme

La junta de fiscals penal del Tribunal Suprem (TS) es reuneix aquest 6 de febrer per estudiar l'informe del fiscal Álvaro Redondo on conclou que no hi ha indicis suficients per imputar l'expresident català Carles Puigdemont per Tsunami Democràtic , alhora que descarta que els fets investigats en aquesta causa siguin constitutius de delictes de terrorisme.

La junta ordinària, que se celebra amb caràcter setmanal, comptarà amb una quinzena de fiscals, entre els quals hi haurà els fiscals del Procés Fidel Cadena, Javier Zaragoza i Consuelo Madrigal . Redondo defensarà la seva proposta i, en cas que la majoria hi estigui d'acord, l'informe quedarà aprovat. En canvi, si els seus companys opinen diferent, s'haurà de redactar un nou text, que es podrà encomanar a un altre fiscal o deixar en mans del mateix Rodó.

Fonts fiscals consultades per Europa Press auguren que serà una reunió tensa, ja que diversos fiscals ja han anticipat que discrepen de les conclusions assolides per Redondo en entendre que sí que hi va haver terrorisme en les accions dutes a terme per Tsunami Democràtic la tardor del 2019 en protesta per la sentència del Procés.

L'informe de Redondo, al qual ha tingut accés Europa Press, respon a l'exposició raonada que el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6, Manuel García Castelló, va enviar el novembre passat al Suprem instant l'alt tribunal a investigar Puigdemont, el diputat del Parlament Rubén Wagensberg --tots dos aforats-- ia la secretària general d'ERC, Marta Rovira, entre altres persones, per presumptes delictes de terrorisme.

El fiscal explica que, si bé el Suprem és el tribunal competent per conèixer les conductes delictives que s'atribueixin a Puigdemont i Wagensberg, en aquest cas creu que el jutge instructor “ha de continuar les investigacions, en no concórrer indicis racionals de criminalitat en aquest moment processal que justifiquin l'elevació de la causa a la Sala Penal del TS en relació amb els referits senyors". Al seu parer, els indicis recollits "resulten massa oberts".

En concret, recopila els indicis aportats García Castelló contra Puigdemont, com ara converses seves amb un empresari on "es fa al·lusió directa a Tsunami Democràtic com a eina per a la consecució de la independència"; altres del seu cap de Gabinet, Josep Lluís Alay, amb un altre empresari; les reunions a Ginebra de partits i entitats sobiranistes amb la presència del llavors president; o el seu “impuls directe” a campanyes en xarxes socials.