Catalunya, pendent de la seva "gran partida" d'escacs polítics

Els resultats de les passades eleccions catalanes se segueixen negociant en reunions bilaterals on són molts els que intenten la “quadratura del cercle” que faci que Catalunya tingui un nou Govern de la Generalitat.

A la contesa el PSC va augmentar el suport dels catalans en vots ( 872.959) i escons (42) sent la força política amb més suport electoral. La majoria possible per investir qualsevol "President" es troba en el vot de 68 diputats, de manera que totes les forces polítiques, des de la mateixa nit electoral van començar a negociar els seus suports i línies vermelles.

Hi ha hagut moltes reunions i alguns vetos. Tots els partits han deixat Vox i Aliança per Catalunya al tinter de l'hemicicle, cobrant un estel·lar protagonisme ERC. Els repúblicans ara mateix es deixen festejar per la dreta i l'esquerra catalanes, sense dir en veu alta encara, que volen ser de grans després d'uns resultats, els dels republicans en què es van deixar pel camí 12 escons i prop de 178.000 votants .

La darrera reunió que s'ha produït a Waterloo i havia de ser secreta va ser filtrada amb tot luxe de detalls deixant en una incòmoda posició els republicans davant d'un Junts, ANC, Omnium, CUP i AMI contents del retrobament i il·lusionats amb una nova oportunitat d'anar junts a unes eleccions a la tardor.

Hi ha una part de la classe política catalana que busca un acord sòlid per conformar "com més aviat millor" un nou Govern i evitar la dissolució del Parlament el proper 26 d'agost mitjançant la fórmula d'un "govern de progrés" conformat mitjançant els acords que siguin acceptats pels seus tres protagonistes, PSC, ERC i els Comuns. Uns comuns penedits internament, segons expliquen a Catalunyapress d'haver estat també causants de les eleccions a Catalunya per un error de càlcul electoralista i on han deixat a la llum pública tot el que necessiten la gent de Podem al seu mateix espai polític perquè arrosseguen a votants catalans diferents .

Sobre la taula pesa en la negociació l'aplicació de l'Amnistia , la no detenció de l'expresident Carles Puigdemont , el finançament singular i la recaptació íntegra dels impostos prevista amb un desenvolupament total del text de l'Estatut que va passar la prova de foc del Tribunal Constitucional .

El PP amb els seus 15 diputats, a més d'haver estat exclòs de la Mesa del Parlament, tampoc és a les travesses de vots a investir cap president ni Govern dels dos que s'han posat damunt la taula. Com va anunciar en campanya no votarà un govern independentista i tampoc un altre del que formi part ERC.

Junts guanyadora de la Presidència del Parlament vol que el seu candidat Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya sense ser detingut ia més que presenti la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat amb opcions clares d'aconseguir-la, gràcies a una abstenció pactada amb el PSC. Cosa que ja en campanya i públicament els socialistes catalans s?han negat a acceptar.

La CUP en procés de refundació només accepta votar una candidatura unitària intependentista. Una candidatura en què coincideixen novament Òmnium, ANC, l'AMI i Junts però que no convenç del tot i transversalment a ERC conscient que va ser Junts uns dels responsables de l'avançament electoral a Catalunya, després de debilitar Pere Aragonés marxant amb un bon cop de porta a la meitat de la legislatura. És a Junts també qui una repetició electoral amb una candidatura unitària beneficiaria majoritàriament fent desaparèixer encara més ERC al territori català.

Hi ha fins i tot qui creu que darrere de la filtració interessada de l'últim escàndol que ha sacsejat els fonaments d'ERC al voltant de la campanya de "cartells B" que va afectar greument la família Maragall és més a prop del foc amic de Junts i el seu lema de "divideix" i venceràs" que de la guerra oberta entre faccions internes .

Sobre aquesta hipotèsi s'entendria millor la posició d'Oriol Junqueras sobre aquest assumpte, i potser comencen a entendre'l millor fins i tot a la riba més jove que demana pas i renovació al partit. Els uns i els altres són conscients que cal reconstruir ERC, que això portarà temps, un esforç col·lectiu de reconciliació i acords, i sobretot, seran necessaris recursos.

Són a ERC intentant mantenir el cap fred, fent grans esforços per no cedir a la pressió ni interna ni externa i prendre amb els seus 93 anys d'història una decisió pròpia que sigui útil a Catalunya.

Tot i tenir les línies difuses sobre qui és realment "l'enemic comú" a què s'enfronten, les diferents ànimes repúblicanes, generacionalment diverses i disperses senten que davant allò que els separa han de poder treballar junts. Ningú vol que el treball social dut a terme durant aquesta legislatura es perdi i per això busquen la millor fórmula per atendre les necessitats dels catalans i actuar amb responsabilitat.

Amb el mateix cap posat a Catalunya els socialistes busquen amb insitència frenar una repetició electoral amb què somia Carles Puigdemont i Junts a qui fer tornar a les urnes als catalans els sembla una molt bona idea. Idea que comparteixen sense fissures Òmnium , ANC i l' AMI que volen recuperar el vot dels independentistes desencantats després de 10 anys ininterromputs d'un "procés" que volen fer renéixer.

El candidat del PSC a presidir la Generalitat, Salvador Illa , ha demanat aquest diumenge al poder judicial que "respecte l'espai del poder legislatiu" i que apliqui l'amnistia, que ha estat aprovada, ha remarcat, per una majoria absoluta al Congrés.

"Dir al poder judicial: us respectem, teniu una funció molt important i respectem el vostre espai de decisió, però també que respecti l'espai del poder legislatiu", ha expressat Illa, a la clausura del congrés de la federació del PSC de Barcelona, que aquest cap de setmana ha renovat la direcció a la capital catalana.

Illa ha assegurat que la Llei d'Amnistia és clara i explícita en la voluntat de la mesura i les seves conseqüències, i per això ha exigit respectar una decisió presa per un dels principals poders de la democràcia, que és el legislatiu, ha dit.

El candidat ha valorat que l'amnistia al 'procés' ha servit per normalitzar la situació política a Catalunya, i ha qualificat la llei com a "política d'alçada" que serveix, apunta, per transformar les coses.

Illa ha reiterat la seva voluntat de liderar la Generalitat amb el suport d'ERC i els Comuns, i ha afegit que les converses per a una eventual investidura s'estan emportant amb discreció .

Mentre els catalans segueixen mirant amb molt d'interès la partida d'escacs amb la curiositat de conèixer en algun moment qui donarà el seu particular Jaque Mate al contrari sense que surtin escaldats.