El ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, acudeix aquest dilluns a Brussel·les per participar en el Consell de Ministres d'Agricultura i Pesca de la Unió Europea del 9 i 10 de desembre, que abordarà la discussió dels totals admissibles de captures (TAC) i quotes de pesca per als anys 2025 i 2026 --per a algunes espècies-- a l'oceà Atlàntic; i per a 2025 al mar Mediterrani i al mar Negre.
Així, el ministre acudeix amb "la ferma determinació de rebatre la proposta de la Comissió sobre el mar Mediterrani", que recull "una dràstica reducció" dels dies de pesca. Segons una nota de premsa remesa pel Ministeri, Planas entén que "en cas que es dugui a terme aquesta iniciativa, es posaria en serioses dificultats la viabilitat de la flota mediterrània, que ja ha fet importants esforços d'adaptació en els últims anys".
Per fer front a aquesta proposta, Espanya compta amb el suport de França i Itàlia, amb els qui va subscriure una declaració conjunta, al novembre, per rebutjar aquesta proposta en els termes plantejats i sol·licitar a la Comissió Europea una extensió per a 2025 de les mesures de gestió pesquera al mar Mediterrani en vigor.
Així mateix, Espanya intentarà "aconseguir maximitzar les possibilitats de pesca de les espècies d'interès per a la flota espanyola en l'Atlàntic i aconseguir un bon repartiment de quotes".
En relació amb això, el ministre insistirà davant del Consell que, a l'hora d'establir les possibilitats de pesca, es tingui en compte, a més de la situació biològica de les poblacions, l'impacte social i econòmic de les mesures, en sintonia amb la Política Pesquera Comuna (PPC).
En aquest context, la política advoca per "assegurar una activitat pesquera sostenible a llarg termini, amb una gestió coherent per generar beneficis econòmics, socials i d'ocupació i garantir la seguretat alimentària d'una proteïna de qualitat com el peix".
En matèria agrària, els ministres "intentaran aconseguir un acord unànime" sobre la Política Agrària Comuna post 2027, després de l'adopció del document com a conclusions de la presidència durant el Consell d'octubre.
A més, es van a tractar fins a catorze matèries com a punts varis presentades pels diferents estats membres. En destaca la presentació, per part de la presidència hongaresa que ostenta el torn rotatori del Consell de la Unió Europea, de l'estat de situació del reglament de vegetals obtinguts amb tècniques genòmiques (NGT) noves, "qüestió de gran rellevància per facilitar la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles". I, sobretot, perquè "es tracta d'una eina clau per elevar la competitivitat internacional de l'agricultura europea".
A més, el Consell estudiarà un punt sobre la nova estratègia de bioeconomía europea, on Espanya defensa que "s'impulsin solucions innovadores en la producció de fertilitzants orgànics, es faciliti la reutilització dels residus de les explotacions agràries i la indústria agroalimentària, i es fomenti l'ocupació de fonts d'aigua no convencionals".
Escriu el teu comentari