El reformista Masoud Pezeshkian guanya la segona volta de les eleccions a l'Iran

El reformista Masoud Pezeshkian guanya la segona volta de les eleccions a l'Iran. Masoud Pezeshkian s'ha proclamat guanyador a les eleccions presidencials d'Iran després d'una ajustada segona volta electoral. Pezeshkian, un reconegut cirurgià cardíac i legislador de llarga trajectòria, va aconseguir imposar-se al líder de línia dura Saeed Jalili amb un total de 16,3 milions de vots enfront dels 13,5 milions obtinguts per Jalili.

Després de l'anunci oficial dels resultats per part de les autoritats dissabte al matí, els carrers de Teheran es van omplir de celebracions. Els seguidors de Pezeshkian van celebrar la derrota de Jalili, un ex negociador nuclear proper al líder suprem Ali Khamenei.

Les eleccions es van dur a terme en un context de gran tensió, marcat per anys de sancions internacionals i protestes internes que han pressionat significativament la República Islàmica. La primera volta, celebrada el 28 de juny, va registrar la menor participació en la història de la República Islàmica des de la revolució de 1979, la qual cosa es va interpretar com un senyal de suport decreixent a la teocràcia xiïta del país.

Masoud Pezeshkian ha basat la seva campanya en un enfocament d'acostament a Occident i en la promesa de facilitar l'aplicació de la llei del vel obligatori, sense prometre canvis radicals en l'estructura teocràtica d'Iran. Pezeshkian considera el líder suprem Khamenei com l'àrbitre final de tots els assumptes d'Estat, la qual cosa reflecteix la seva postura reformista però no radical.

Malgrat la seva victòria, Pezeshkian haurà d'enfrontar-se a un govern controlat per la línia dura, la qual cosa suposa un repte significatiu per a la implementació de les seves promeses. Les tensions a Iran segueixen sent elevades a causa de les sancions que han devastat l'economia i les manifestacions massives seguides d'una intensa repressió dels dissidents.

El líder suprem Khamenei havia previst una major participació electoral, però la realitat va mostrar cues modestes als centres de votació, segons la televisió estatal. A més, vídeos en línia i enquestes a Teheran van suggerir una baixa participació, amb urnes buides i una forta presència de seguretat.

Amb més de 61 milions d'iranians majors de 18 anys habilitats per votar, i uns 18 milions d'ells entre 18 i 30 anys, l'ampliació de l'horari de votació fins a mitjanit va buscar impulsar la participació, tot i amb resultats limitats.

Les eleccions es van celebrar després de la mort del president Ebrahim Raisi en un accident d'helicòpter al maig. Raisi, un protegit de Khamenei i possible successor com a líder suprem, era conegut per la seva participació en les execucions massives de 1988 i el seu paper en la repressió de la disidència després de les protestes per la mort de Mahsa Amini el 2022.

En l'àmbit regional, les tensions van créixer a l'abril quan Iran va llançar el seu primer atac directe contra Israel. A més, milicians armats per Teheran com Hezbolà i els rebels Houthis van intensificar els seus atacs.

El programa nuclear d'Iran segueix sent una preocupació internacional, amb el país enriquint urani a nivells propers als necessaris per a armes nuclears i acumulant un arsenal suficient per construir diverses armes nuclears.

Pel que fa a les relacions amb els Estats Units, la campanya electoral va abordar les possibles implicacions d'una victòria de Donald Trump al novembre, qui el 2018 va retirar els EUA de l'acord nuclear amb Iran. Les converses indirectes amb l'administració de Joe Biden no han mostrat avanços clars cap a la restricció del programa nuclear d'Iran a canvi de llevantament de sancions econòmiques.