Quan les seleccions declinaven anar al Mundial de futbol perquè era massa car viatjar en vaixell

Avui, 13 de juliol, es compleixen 94 anys de l'inici del primer Mundial de futbol de la història, celebrat a l'Uruguai el 1930. Aquest torneig va marcar un abans i un després en el món del futbol, però no va estar exempt de reptes, especialment pel que fa a la logística i els costos de participació.

La idea d'un campionat mundial de futbol va sorgir als anys 20, impulsada pel president de la FIFA, Jules Rimet. Fins llavors, el futbol internacional es limitava principalment als Jocs Olímpics, on el esport començava a guanyar popularitat. No obstant això, Rimet i altres visionaris del futbol somiaven amb un torneig propi que reunís les millors seleccions del món en una competició que es disputés cada quatre anys.

La elecció de l'Uruguai com a seu del primer Mundial no va ser casualitat. L'Uruguai havia guanyat la medalla d'or als Jocs Olímpics de 1924 i 1928, i la seva selecció era considerada una de les millors del món. A més, el 1930 se celebrava el centenari de la independència del país, i el govern uruguaià estava disposat a cobrir tots els costos d'organització i a construir un nou estadi, l'Estadi Centenari, que es convertiria en un dels més emblemàtics de la història del futbol.

Malgrat aquests incentius, el viatge a l'Uruguai representava un desafiament logístic i financer significatiu. En aquella època, els viatges intercontinentals es realitzaven en vaixell, i el cost era prohibitiu per a moltes seleccions europees. A això s'afegia la durada del viatge, que podia durar setmanes, i les complicacions d'absentar-se tant temps dels compromisos laborals i familiars, ja que molts jugadors no eren professionals i tenien treballs a temps complet.

Com a resultat, diverses seleccions europees van declinar la invitació a participar en el torneig. Finalment, només quatre equips d'Europa van fer el viatge: Bèlgica, França, Romania i Iugoslàvia. Aquests es van unir a les seleccions d'Argentina, Brasil, Bolívia, Xile, Mèxic, Paraguai, Perú i Estats Units, a més de l'amfitrió Uruguai, per a un total de 13 participants.

El torneig va començar el 13 de juliol de 1930 i es va desenvolupar en una atmosfera de gran expectació. Uruguai va demostrar la seva supremacia futbolística en avançar amb solidesa fins a la final, on es va enfrontar a Argentina el 30 de juliol. En un partit emocionant i disputat davant 93.000 espectadors a l'Estadi Centenari, Uruguai es va coronar campió després de vèncer 4-2 a Argentina, convertint-se en el primer equip en aixecar la Copa del Món.

Malgrat les dificultats logístiques i l'absència de moltes seleccions importants, el primer Mundial de futbol va tenir un impacte significatiu. Va establir les bases per a futures edicions i va demostrar el potencial d'un torneig global que pogués reunir les millors seleccions del món. La victòria de Uruguai també va consolidar el seu estatus com una potència futbolística i va reforçar l'orgull nacional en un any de gran significació històrica per al país.

L'èxit del primer Mundial va motivar la FIFA a seguir organitzant el torneig cada quatre anys, superant els desafiaments econòmics i logístics per assegurar la participació d'un nombre creixent de seleccions. Amb el temps, el Mundial es va convertir en l'esdeveniment esportiu més important del planeta, atraient milions de seguidors i generant un impacte cultural, social i econòmic sense igual.