El Constitucional sanciona un advocat català per inventar-se 19 cites de sentències del mateix tribunal

La Sala Primera del Tribunal Constitucional (TC) ha sancionat un advocat català que va presentar una demanda d'empara per incloure cites falses de fins a 19 sentències del mateix TC, alhora que ha traslladat de la seva decisió al Col·legi d'Advocats de Barcelona, que pertany el lletrat, als efectes disciplinaris que corresponguin.

Segons ha informat la cort de garanties, els sis magistrats que formen la Sala Primera han acordat per unanimitat imposar-li una "sanció d'advertència", per haver-se acreditat que "ha faltat per escrit el respecte degut" als mateixos magistrats i al TC.

I és que la demanda presentada incloïa "la cita suposadament literal de passatges de 19 sentències del Tribunal Constitucional, a aquest efecte entrecometes, quan resulta que cap era real".

L'advocat va al·legar que la base de dades amb jurisprudència que havia preparat per a aquest assumpte se'l va desconfigurar, però el TC va rebutjar aquesta justificació, "no només perquè no s'aporta la base de dades ni s'intenta provar la veracitat del que és al·legat, sinó, sobretot, perquè fos quina fos la causa de la inclusió de cites irreals el lletrat és sempre responsable de revisar exhaustivament tot el contingut d'aquest i de qualsevol escrit que presenti en un procés constitucional”.

Per això, el TC ho considera una manca de respecte als magistrats, "no en forma d'insults o desqualificacions expresses, però sí amb clar menyspreu de la funció jurisdiccional que exerceixen, en atribuir-los el coneixement d'una sèrie de declaracions entrecometes de doctrina". constitucional que aquests havien de donar per bones, quan aquestes mancaven de tot ancoratge en la realitat”.

La cort de garanties assegura que això va suposar "una pertorbació del treball del tribunal", "no per haver de verificar la veracitat de cada cita inclosa a la demanda, cosa que es fa sempre amb tots els escrits i recursos, sinó per haver d'enjudiciar les conseqüències de tal injustificada irregularitat, tant en el pla processal com, de manera extraordinària també, en aquest sancionador”.

Tot i això, la Sala Primera es decanta per la menor sanció possible, la d'advertència, "atesa la manca d'antecedents del lletrat" i perquè "la gravetat de la seva conducta queda temperada per la impossibilitat que poguessin fer efecte les cites irreals de de cara a l'admissió i, si escau, estimació de la demanda de protecció".