Els que financen les guerres

S'ha complert el primer aniversari d'aquell fatídic 7 d'octubre del 2023, quan milicians de Hamàs van entrar a sang i foc en territori israelià torturant, segrestant i/o matant tot ésser humà que trobaven al seu pas. Les primeres conseqüències d'aquella barbaritat van ser uns 1.200 morts, més de 5.500 ferits i 250 segrestats. La reacció d'Israel va ser immediata i segons les autoritats sanitàries fins ara es comptabilitzen gairebé 42.000 morts, més de 10.000 desapareguts i de l'ordre de 100.000 ferits. Els efectes a mitjà i llarg termini són, encara, impossibles de quantificar, però les represàlies per part de l'exèrcit israelià estan sent tan constants com desmesurades i, per si no n'hi havia prou, des del 20 de setembre passat, Israel ha ampliat el front, atacant amb duresa el Líban, sense suavitzar les seves ràzies a Gaza. La virulència dels atacs és tan gran que ja hi ha més de 2.000 libanesos morts i un milió llarg de desplaçats. Però és que, a més, hi ha el risc, cada cop més plausible, que el conflicte es converteixi en una guerra regional de conseqüències imprevisibles i, per descomptat, gens favorables per a l'estabilitat mundial.

No insistiré en el desenvolupament dels esdeveniments perquè els mitjans de comunicació ens informen, diàriament, de la magnitud de la catàstrofe. Vull, però, posar el focus en els interessos que hi ha darrere de la contesa i en qui mou els fils: els patrocinadors, que acostumen a estar còmodament instal·lats a milers de quilòmetres del front i la barbàrie.

Totes les guerres són molt costoses en termes econòmics, i la d'Israel contra Gaza, i ara també contra el Líban, no n'és una excepció. No hi ha dubte que els Estats Units són el gran faedor israelià, però també la majoria d'estats de la Unió Europea, igual que l'Índia o la Xina que comercien amb Benjamí Netanyahu i els seus acòlits sense cap rubor.

En un informe del prestigiós Centre Delàs, publicat recentment, es deixa clara “La coresponsabilitat de la banca al genocidi de Gaza”, els investigadors han seguit el rastre dels diners i han identificat diverses entitats financeres espanyoles i 25 internacionals que cooperen a la massacre. Aquestes mateixes fonts xifren l'aportació del Banc de Santander a 2.442 milions de dòlars i la del BBVA a 1.500 milions. En total, són mitja dotzena les entitats financeres nacionals on Delàs ha trobat vincles comercials amb les empreses d'armes. Després de les dues primeres, n'hi ha d'altres com CaixaBank, Ibercaja, o Banca March.

La versemblança de l'estudi està fora de tot dubte perquè les dades que s'hi manifesten han estat supervisades per l'Institut Internacional de Pau d'Estocolm (SIPRI) que ha analitzat les principals exportacions d'armes a Israel dels darrers 10 anys. Els investigadors han escodrinyat 3.606 operacions financeres (línies de crèdit, préstecs corporatius, subscripció de bons i compra d'accions). D'aquí han obtingut el nom de 15 empreses d'armament que proveeixen aquest país, entre d'altres són: BAE Systems, Boeing, Day & Zimmerman, Elbit Systems , General Dynamics, Israel Aerospace Industries, Leonardo, Lockheed Martin , Nammo, Navantia, Oshkosh Corp, Rafael Advanced Defense Systems, Rheinmetall, Rolls-Royce i RTX Corp (anteriorment Raytheon Technologies).

També Ibercaja va col·laborar econòmicament amb Rheinmetall , l'empresa fabricant i exportadora a Israel dels M109-52 Howitzer, obusos autopropulsats de 155 mm, que es van utilitzar l'octubre passat als atacs al Port de Gaza i sobre hotels propers.

La mateixa empresa d'armes, afegeixen els autors de l'informe, produeix la munició de tanc Rh-120, “que ha estat utilitzada de manera indiscriminada contra la població palestina i infraestructures civils crítiques, incloses instal·lacions mèdiques, combois d'ajuda i refugis civils a Gaza , així com contra periodistes”.

A la llista de col·laboradors hi ha algunes de les entitats més prestigioses del món, com la gestora de fons d'inversió Vanguard , que lidera la llista amb més de 41.000 milions de dòlars. La segueix la corporació de serveis financers i d'inversió State Street (38.620 milions), i les gestores de fons d'inversió, Capital Group (31.603) i BlackRock (30.570), i el Bank of America (18.909) tanca un top 5 copat per institucions financeres nord-americanes.

En aquesta llista, encara que a força distància, també trobem entitats com el banc francès BNP Paribas, amb gairebé 7.000 milions o altres entitats i bancs europeus reconeguts com Crédit Agricole (6.016 milions), Barclays (4.950) o el Deutsche Bank (4.801) .

Segons experts en armament, el míssil més senzill no baixa de 50.000 dòlars la unitat. Potser per això em pregunto: quantes escoles, quants hospitals, quants centres d'assistència, quants habitatges de caràcter social, quants… es podrien fer, es podrien construir amb els diners que es dediquen a armament? Confesso que en aquestes magnituds econòmiques em perdo, però estic segur que amb aquests diners se solucionava la vida de centenars de milers de ciutadans que estan patint a les seves carns la Irresponsabilitat d'uns dessalmats que amb la seva bogeria ens porten al desastre.

Ara, si volen truquin-me ingenu i, segurament, tindran raó.